El 70% dels restaurants i bars a Espanya van apujar els preus el 2023
Diari de Girona. El tiquet mitjà de les consumicions es va incrementar un 9,77% l’any passat, segons un estudi realitzat amb dades de més de 250.000 establiments. Felip VI inaugura Alimentaria a Barcelona sense la presència de Pere Aragonès.
El 71,6% dels establiments que serveixen menjar a Espanya van apujar els preus de les consumicions l’any passat, i més de la meitat (des de bars i cafeteries que només donen esmorzars fins als restaurants més multipremiats) van guanyar en ocupació, és a dir, van augmentar la clientela. Les dades, donades a conèixer ahir en el marc de la fira Alimentaria&Hostelco, confirmen la tendència positiva que va tenir el sector de la restauració l’any passat, impulsat en bona mesura pel turisme, que va créixer un 18,4% respecte l’exercici anterior. La causa que explica aquesta pujada és la inflació, que en el cas dels hotels, els restaurants i les cafeteries (l’anomenat canal Horeca) es va situar 2,4 punts per sobre de la taxa general.
«L’import del tiquet mitjà, és a dir, la mitjana ponderada de l’import que paguen els comensals cada vegada que fan una consumició, va pujar un 9,77% al llarg de tot l’any. Ho va fer amb més força a principis, durant el primer semestre, amb augments de fins al 12%, però es va moderar a la part final del 2023», va explicar Xavier Mallol, conseller delegat de Delectatech, una empresa que ha desenvolupat una eina d’intel·ligència artificial que aplica sobre les dades obtingudes de més de 250.000 establiments de tot Espanya.
Tot i això, va precisar Mallol, «no s’ha detectat que els establiments apliquessin les pujades de preus al mateix ritme que pujava l’IPC dels aliments o de l’energia. Els augments s’han anat fent amb cert retard, i això es veu clar, per exemple, amb els que es treballen sobretot amb productes com el porcí o el peix». El tiquet mitjà va pujar una mica més en els sopars que en els dinars, on els preus es van moderar, sobretot perquè les fórmules del menú del dia els van contenir. «No és aventurat preveure que aviat es comencin a veure, cada vegada més, menús de nit als restaurants», va pronosticar.
Per territoris, les autonomies del sud d’Espanya (Andalusia, Extremadura, Múrcia i Castella-la Manxa) van ser les que van incrementar més els preus dels menús, «també perquè el seu punt de partida era més baix que el d’altres comunitats, en les quals els imports ja eren més cars», va explicar el CEO de Delectatech. Els establiments catalans van ser, juntament amb els de Cantàbria i els de Madrid, dels que van augmentar menys el tiquet mitjà, amb una forquilla d’entre el 8,25% i el 8,99%.
La moda del vespre
Per tipologia dels establiments, van ser els locals de menjars més econòmics, fonamentalment bars i cafeteries, aquells que tenien més marge, els que més augments van aplicar. En concret, el tiquet mitjà de les cafeteries, «que en molts casos han ampliat la seva activitat a les tardes, aprofitant la moda de la tarda», va pujar un 12,89%. És un augment lleument superior al dels bars, que van aplicar increments del 12,79%. Els més moderats van ser els restaurants, amb pujades del 7,84%.
L’informe de Delectatech va ser una de les ponències que van protagonitzar la primera jornada de la fira Alimentaria, que congrega fins dijous al recinte de la Gran Via de la Fira més de 3.200 expositors i més de 350 activitats. Una jornada que va estar marcada per l’absència del president de la Generalitat, Pere Aragonès, en l’acte d’inauguració, presidit pel rei Felip VI. Al monarca van acompanyar-lo els ministres d’Agricultura i Alimentació, Luis Planas, i d’Indústria i Turisme, Jordi Hereu, a més de l’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, i el delegat del Govern, Carlos Prieto. Juntament amb el president de Fira de Barcelona, Pau Relat, i el president d’Alimentaria, Antoni Llorens, el rei va visitar una vintena d’espais repartits en set pavellons. Aragonès i el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, van anar a la fira més tard, al migdia, per inaugurar l’estand de la Generalitat.
El certamen preveu reunir 100.000 visitants i 3.200 expositors, que generaran un impacte econòmic d’entre 180 i 200 milions d’euros.