Una empresa no pot convertir un empleat fix en discontinu sense el seu consentiment
El Periódico. Contracte fix discontinu: què és, com funciona i drets del treballador. Fixos discontinus: dades, notícies falses i mites sobre els seus efectes en les xifres de l’atur.
Les empreses no poden agafar un treballador amb un contracte indefinit a temps complet i transformar-lo en un fix discontinu sense el consentiment de l’empleat. Així ho ha dictaminat el Tribunal Superior de Justícia de Galícia (TSJX) en una sentència pionera que es pronuncia sobre una de les figures contractuals estrella de l’última reforma laboral. Els magistrats gallecs, a més, adverteixen que el rebuig de l’assalariat a passar a fix discontinu no és un argument vàlid per a les companyies a l’hora d’acomiadar-lo.
La modalitat contractual de fix discontinu era pràcticament anecdòtica abans de l’entrada en vigor de la norma dissenyada des del departament de la vicepresidenta segona (avui en funcions), Yolanda Díaz. Des que s’aplica aquesta norma a Espanya s’han firmat més de tres milions de contractes fixos discontinus. L’objectiu dels canvis legislatius pactats amb patronal i sindicats era que gran part dels milions de contractes temporals que cada any es firmaven a Espanya passessin a modalitats amb més garanties, com la de fix discontinu.
Aquest és un empleat que no treballa durant tot l’any, sinó que va sent activat i desactivat en funció de la càrrega de treball de cada moment. Per exemple, un hotel de costa que té molta feina durant els mesos de primavera i estiu, però que a la tardor i l’hivern tanca o està sota mínims. Aquí la direcció cridaria durant sis mesos (o els que fossin) els fixos discontinus i la resta de l’any passarien a l’atur, cobrant prestació i amb la possibilitat de treballar d’una altra cosa. Això millora les seves condicions respecte a un d’eventual, ja que té garantia que el tornaran a cridar l’any següent (si no, l’empresa ha d’acomiadar-lo i pagar-li una indemnització) i que té prioritat respecte a contractacions eventuals, entre d’altres.
El TSJ de Galícia, en una sentència divulgada aquest dimarts, aplica la perspectiva del dret de la Unió Europea i considera que «un treballador fix discontinu és un treballador a temps parcial». D’aquesta manera, conclou que la conversió d’un contracte fix continu en un contracte fix discontinu «se sotmet al principi de voluntarietat» que es contempla en el dret de la Unió Europea per al treball a temps parcial, d’acord amb el qual «el rebuig d’un treballador a ser transferit d’una feina a temps complet a una feina a temps parcial, o viceversa, no hauria per si mateix de constituir un motiu vàlid d’acomiadament».