Alerten que 1,3 milions de famílies que viuen de lloguer estan en risc de pobresa
Diari de Girona. El 44,8% dels espanyols que lloguen es troben en aquesta situació, mentre que el 39,4% dediquen més del 40% de la renda a l’habitatge.
Espanya té censats al seu territori 18,9 milions de llars, que sumen una població de 47,4 milions de persones. Del total de famílies, el 15,9% viu de lloguer a preu de mercat, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Això eleva el nombre de llars que viuen en règim d’arrendament fins a tres milions, que guanyen de mitjana a l’any menys de 21.300 euros anuals, segons el mateix organisme públic.
L’últim article sobre el mercat de lloguer de CaixaBank Research assenyala que «el 44,8% dels espanyols que resideixen en habitatges de lloguer a preu de mercat estan en risc de pobresa o exclusió social». Això suposa que gairebé un de cada dos llogaters, és a dir, més de 1,34 milions de famílies, es troben en aquesta situació, el percentatge més elevat de tota la Unió Europea.
No només això. El 39,4% de les llars destinen més del 40% de la seva renda disponible a pagaments relacionats amb l’habitatge, gairebé el doble que a la Unió Europea, on se situa en el 21%, també segons CaixaBank Research. Més de 1,18 milions de llars de lloguer superen el llindar recomanat per tots els reguladors per preservar la salut financera al mercat residencial.
Entre el 2014 i el 2023, els diferents indicadors, tant públics com dels portals immobiliaris, apunten que els lloguers han pujat molt més que els salaris i la renda disponible de les famílies. Segons el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, el preu de l’arrendament ha pujat entre el 22% i el 23%; mentre la renda disponible només ho ha fet en un 12% i els salaris en un 6%.
«Malgrat les diferències entre indicadors, el més rellevant és que tots coincideixen a assenyalar un increment significatiu del
Entre els anys 2014 i 2023 el preu dels lloguers ha pujat entre un 22 i un 23%, mentre que els salaris només ho han fet un 6%
preu del lloguer des del 2015. A més, aquest creixement ha estat superior a l’augment dels ingressos de les famílies en aquest període i això ha generat certa tensió al mercat del lloguer a les zones més demandades i que ha afectat de forma més contundent les llars de rendes més baixes», afegeixen des de CaixaBank Research.
A més, la demanda de nous lloguers és gran: entre el 2004 i el 2014, 73.000 llars optaven pel lloguer, mentre aquesta xifra es va elevar fins als 122.000 entre el 2015 i el 2019. Entre el 2019 i el 2022, només se’n van crear 5.000 que residien de lloguer a preu de mercat, concentrant-se 341.000 en la propietat, però aquestes xifres estan relacionades amb la pandèmia i influenciades per les facilitats de finançament dels últims anys, per la qual cosa podria estar generant una demanda embassada.
Per solucionar aquesta situació, que es resumeix en un problema d’accessibilitat a l’habitatge, hi ha dos corrents: els que aposten per augmentar l’oferta d’immobles de lloguer assequible i els que consideren que s’han de col·locar límits als preus, tant per a contractes en vigor , com per a nous contractes.
La forma més realista d’ampliar el parc de pisos en arrendament és a través de col·laboracions público-privades, on una administració local o autonòmica cedeix sòls a empreses privades perquè construeixin habitatges que es llogaran a un preu prèviament fixat als plecs d’un concurs. Diversos governs ja ho han posat en marxa, com la Comunitat de Madrid, la Generalitat Valenciana, l’Ajuntament de Madrid, el de Màlaga o el de Barcelona i la seva àrea metropolitana.
Control dels preus
En paral·lel a això, també s’han impulsat controls en els preus del lloguer. Primer, amb els decrets del Govern per pal·liar els efectes de la Guerra d’Ucraïna, que prohibeix renovar els contractes per sobre del 2% el 2022 i 2023 i del 3% el 2024. També la Llei d’Habitatge insta l’Institut Nacional d’Estadística a elaborar un nou índex que servirà de referència a les renovacions anuals, encara que des de l’organisme no s’han pronunciat. A més, preveu incentius fiscals els propietaris que baixin el preu en zones que siguin declarades tensionades per les administracions locals, regionals i l’Executiu central.