Els consumidors donen l’esquena a la carn d’imitació d’origen vegetal
La Vanguardia. La inflació fa que les famílies es decantin per productes més econòmics.
El futur de la carn elaborada a partir de proteïna vegetal i també la creada amb cèl·lules animals conreades en bioreactors sembla incert. Els consumidors li estan donant l’esquena, si atenem als resultats econòmics de moltes de les empreses que al seu dia van ser les pioneres i les líders d’aquest sector, que prometia oferir un producte que tenia el mateix gust i textura que la carn –i que fins i tot sagnava–, però que no procedia d’un animal sacrificat, amb els avantatges que això suposava per al medi ambient, la salut i el benestar animal.
Segons l’opinió de Francesc Xavier Medina, antropòleg i director de la càtedra Unesco d’ Alimentació, Cultura i Desenvolupament, “ha passat el boom de la novetat que van suposar aquests productes, sense que hagin estat capaços de ser competitius i sortir ben parats en comparació amb la carn animal”.
novembre.
Una tornada que deia que aquesta carn falsa tenia el mateix gust que la d’origen animal i que ha acabat presentant un doble problema. D’una banda, no era veritat. Una cosa és que a molta gent el seu gust no la fes enrere i que se la mengés, i una altra que gràcies a saboritzants com la valeriana tingui un gust terrós que pot recordar al de la carn. De l’altra, a moltes persones els ha acabat suposant una dissonància cognitiva menjar una cosa que té el gust d’un aliment que èticament estan convençudes que és dolent menjar, per no importa quin sigui el motiu. Al final, el gust sí que ha estat important.
Però les coses s’entenen millor en el seu context i el que han hagut d’afrontar les famílies des que va començar la guerra d’ Ucraïna no ha estat el millor. La inflació ha afectat durament els pressupostos familiars, sobretot per culpa de l’alça del preu dels aliments i la pujada dels tipus d’interès. Aquest increment generalitzat del cost de la vida ha fet que els productes més cars hagin vist retallada la seva demanda.
I la carn d’imitació pot ser molt més cara. Dues hamburgueses de 113 g cada una de Beyond Meat costen 5,95 euros, fet que situa el preu per quilo entorn dels 25 euros, molt lluny dels entre 10 i 15 euros que pot costar la carn animal per fer hamburgueses. En aquest sentit, el principal problema “és que no hi ha una massa de clients suficient per fer que aquest sigui un producte rendible econòmicament”, afirma Medina.
D’aquesta manera, per exemple, les vendes trimestrals de Beyond Meat –una de les empreses pioneres– han caigut un 31% durant l’últim trimestre. Aquesta empresa que el 2019 tenia un valor de més de 10.000 milions de dòlars, cinc anys després val menys de 1.000 milions i el valor de les seves accions s’ha reduït un 85%.
En la seva composició hi ha entre 20 i30 ingredients,molts dels qualssón additius
La incògnita és, si una vegada passi aquesta crisi de subsistència, “la demanda es recuperarà, cosa que podria passar” –diu Medina–, o es confirmarà que la carn d’origen vegetal ha perdut definitivament el favor dels consumidors, perquè el que també és incontestable és que hi comença a haver certa desconfiança sobre les seves bondats.
Ho reconeixia el mateix director executiu de Beyond Meat, Ethan Brown, que en una videoconferència amb els seus inversors assegurava que la companyia lluitava per atreure nous clients a causa de la percepció que els seus productes no són saludables i estan excessivament processats. “Els consumidors busquen productes que donin solució als seus problemes, si no ho fan no els compren”, afegeix
l’antropòleg.
La realitat és que llegir l’etiqueta d’un paquet de les seves hamburgueses –o de les de qualsevol producte del mateix sector– és trobar-se que entre els seus 20 o 30 ingredients molts són additius –els famosos E-XXX– fets servir habitualment per la gran indústria alimentària dels ultraprocessats. Les comparacions poden ser difícils si quan es compren hamburgueses en un supermercat i es revisa l’etiqueta d’ingredients es llegeix només “100% carn de boví”, més enllà que pugui ser o no cert i que no s’especifica de quina mena d’explotació –macrogranges o ramaderia extensiva– prové la carn. Tot es complica encara més perquè des de fa temps existeixen productes que també són una alternativa a la proteïna d’origen animal i que, a més, són molt més barats i estan poc o gens processats com el tofu, el tempeh (llavors de soja i floridura fermentades) i els llegums. Si cau l’argument que són productes més sans que l’original, comencen els problemes seriosos de debò, com reconeixia Brown.
En aquest sentit, tampoc no ha ajudat la gran explosió de productes substitutius de la carn que hi ha hagut. Empreses com Beyond Meat o Impossible Foods van néixer a l’abric de Silicon Valley i es van presentar com a companyies disruptives que pretenien canviar la indústria de l’alimentació fent-la més neta i més sana, i fins i tot més justa. Però aquí hi havia la gran indústria alimentària tradicional que va veure immediatament un nínxol de negoci més. Veure’s als lineals refrigerats dels supermercats al costat dels productes de les grans corporacions ha acabat contaminant la imatge d’aquestes empreses que es presentaven com una cosa nova i diferent, i el consumidor ha acabat posant-les al mateix sac.
I esclar, no estem parlant d’un consumidor comú. Pensar que les hamburgueses de carn falsa van només dirigides als vegans és un error. De fet, aquests no mengen les que es fan a partir de cèl·lules animals. Els vegans, per exemple, representen amb prou feines un 1% de la població a Espanya. Aquí no hi ha negoci i per això l’objectiu és entre un 10 i un 15% de persones que es defineixen com a flexivegetarianes o com a veggie fiendly . Persones per a qui qüestions com la salut i el cost mediambiental del que mengen és important. Si la percepció del consumidor d’aquesta mena és que un producte no compleix aquestes característiques, no el comprarà, explica Medina.
En aquest sentit, insistia en aquest aspecte l’organització dels Estats Units Center for Food Safety quan deia que “reemplaçar els productes animals convencionals amb productes d’enginyeria genètica ultraprocessats, poc estudiats i poc regulats, no és la solució a la nostra crisi climàtica i de granges
industrials”.
Finalment, durant els últims anys la indústria càrnia s’ha posat les piles per convèncer els consumidors que una altra ramaderia és possible. Han aparegut un bon grapat d’estudis científics que posen en dubte que la producció de carn no pugui ser més respectuosa amb el medi ambient.
Empreses que el 2019 estaven valorades en 10.000 milions de dòlars ara valen deu vegades menys
No es neguen els seus costos mediambientals, però potser una altra raó de la disminució en les vendes d’aquests productes és que el públic en general està arribant a una posició més matisada sobre el procés de producció de carn.