Rècord de recaptació d’impostos a Girona
Diari de Girona. Hisenda fa una caixa de 1.075 milions d’euros en el primer semestre a les comarques gironines, un 20,6% més que l’any passat.
La recaptació de l’Agència Tributària a les comarques gironines va ser un 20,6% superior en el primer semestre del 2023 a la registrada en el mateix període de l’any passat. En concret, els ingressos van passar de 890 milions d’euros entre gener i juny del 2022 a més de 1.075 milions en els mateixos mesos d’enguany, segons les darreres dades de l’Agència Tributària. L’increment, però és lleugerament inferior al registrat l’any passat, quan interanualment els ingressos van augmentar un 22,9%.
Amb aquesta xifra, que suposa el rècord de recaptació de l’Agència Tributària a la demarcació, per primera vegada els ingressos fiscals del primer semestre d’un any superen els mil milions d’euros des d’almenys el 2007, primer exercici del qual Hisenda té dades publicades.
Les retencions per salaris i activitats econòmiques han continuat fent ús de la recaptació d’Estat a través de l’impost de la renda (IRPF). Sobre el total de la recaptació a les comarques gironines, fins a 497,8 milions d’euros provenen de l’IRPF i 416,8 milions de l’IVA, un 16,4% i 21,4% més que l’any passat, respectivament.
111.000 milions d’euros
A Espanya, malgrat un menor ritme de creixement econòmic el primer trimestre del conjunt de l’economia, el volum ingressat es manté en nivells de rècord amb més de 111.000 milions d’euros fins al juny, fet que suposa el 3,8% més que aquest període de l’exercici passat, que ja va assolir cotes sense precedents.
Només a l’IRPF s’han ingressat durant el primer semestre gairebé 5.000 milions d’euros més que el mateix període de l’any passat. Això, alhora, va permetre controlar el dèficit de l’Estat fins a situar-lo el primer semestre en l’equivalent a l’1,71% del producte interior brut (PIB), davant l’1,94% d’un any enrere. També hi han contribuït l’aportació de l’impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzables, els gravàmens temporals a les companyies energètiques i als bancs, amb un import conjunt de 1.639 milions per a l’Estat.
El 2022, la recaptació total va pujar al rècord de 255.463 milions, uns 23.000 milions més del que havia previst inicialment, en part per l’efecte de l’escalada de la inflació, encara que el govern espanyol ho va atribuir als augments de la despesa en consum, en els salaris i les pensions i en els beneficis empresarials, com a conseqüència d’un dinamisme més gran de l’economia. Per al 2023, la previsió és de 262.700 milions d’euros.
Els 200.000 milions es van assolir per primera vegada el 2007, l’exercici en què es va tocar sostre de creixement abans de l’esclat de la crisi financera, com el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE) al capdavant; i no es va tornar a superar fins al 2018, amb 208.685 milions, amb l’executiu de Mariano Rajoy (PP) al capdavant del país fins al juny d’aquell any. L’any 2020, l’exercici de l’esclat de la pandèmia va tornar a baixar d’aquest nivell, amb 194.051 milions, però el va superar els exercicis següents amb el govern de coalició de Pedro Sánchez (PSOE).
El principal element que ha impulsat la recaptació fins al juny són les retencions del treball i les activitats econòmiques, amb un creixement 11,5% respecte al primer semestre del 2022, fins als 51.852.547 milions d’euros. L’augment més important es va produir a les administracions públiques, amb el 12,5%, fins a 15.505 milions; seguit per les grans empreses, amb l’11,1%, fins a 23.870 milions; i les pimes, amb el 9,7%, fins a 12.037 milions, segons les dades de l’Agència Tributària.
Aquesta evolució es deu «a l’augment sostingut de l’ocupació, la pujada de les retribucions mitjanes (salaris i pensions) i del tipus efectiu derivat de l’anterior», segons dedueix l’Agència Tributària a l’informe del juny. De fet, la mitjana d’augment salarial per conveni es va situar al juny al 3,26%, si bé els nous que s’estan signant se situen al 4,2%, tal com reflecteixen les estadístiques del Ministeri de Treball. I també l’increment del 8,5% de les pensions contributives. Tot plegat contribueix a augmentar els ingressos de l’Estat.