L’experiència dels treballadors que superen els 50 anys cotitza a l’alça
La Vanguardia. La falta de professionals en diferents sectors porta les empreses a buscar sèniors.
Lourdes G., responsable de qualitat, no es podia creure el que li va passar fa dos anys. Als 58 anys va ser contractada per una empresa d’enginyeria, a una localitat pròxima a Madrid, amb un sou una mica inferior a la seva anterior feina, però també és cert que en aquesta ocasió no comporta direcció. “Als 58 anys!”, indica amb gran sorpresa. Però és que, segons li van explicar des de recursos humans de la seva nova empresa, necessitaven un professional amb experiència, que des del primer dia es posés mà a mà a tirar la feina endavant. No podien optar per un jove per formar. Necessitaven coneixement i la necessitaven ja.
No és un cas aïllat. L’experiència és una qualitat que cada vegada busquen més empreses. És més car habitualment que contractar un jove (tot i que tenen bonificacions per la contractació), però té l’avantatge que no s’ha de formar. I en un moment com l’actual, en què és difícil cobrir molts llocs, els sèniors són un valor a l’alça, indica el director del màster de recursos humans de l’ Icade, Pedro César Martínez.
L’envelliment dela població i la falta de reemplaçament generacional se suplirà amb la immigració
I no passa només als càrrecs directius. Recórrer als treballadors sènior s’ha estès en nombrosos sectors. Rubén García, de 52 anys, és cap d’obra i des de fa mesos busca (i contracta) treballadors amb experiència tant en fontaneria com en electricitat, guixaires… “ Necessitem professionals que en sàpiguen”, assenyala. “Ens falten professionals i les obres cal lliurar-les en el temps previst, i per això es contracten els més efectius, els que en saben”, justifica.
Pedro César Martínez creu que es “comença” a posar solució a un problema històric de la societat espanyola: l’abandonament dels sèniors. Tot i que queda molt de camí, aclareix, però “sembla” que la situació actual, amb escassetat de professionals en molts sectors, està permetent “recuperar” els treballadors de més de 50 anys, un col·lectiu que té nombrosos avantatges: “l’experiència no se centra només en el coneixement sobre el lloc de treball per si mateix, té a veure amb la mirada a l’hora d’enfrontar-se a un problema, l’avaluació d’un mateix, el control de la situació”, assenyala.
Durant anys, els treballadors de més de 50 anys han quedat relegats a un mercat laboral que enalteix la joventut, els seus títols acadèmics, les seves ganes i els seus coneixements tecnològics. Els joves tenen una cosa indiscutible i molt valorada: l’energia, i davant d’aquestes aptituds, els més grans
des de fa anys s’han quedat marginats.
Un fet que, segons explica Pedro César Martínez, no té sentit, sobretot en una societat cada dia més envellida, pel que la mà d’obra és un bé preuat, i on la gent gran d’avui dia són persones que es troben en perfecte estat de salut, amb un esperit jove i amb moltes ganes d’aportar i proposar.
Els 55 o 60 d’ara no tenen a veure res amb els d’altres temps
A això hi cal afegir, assenyala, que la gent gran d’avui dia és també destre en la tecnologia. Els joves ho són més, com correspon a la seva generació, però la gent gran fa anys que s’ha incorporat al món digital i, sobretot, té ganes i capacitat per aprendre, tal com van assenyalar també els experts que van participar a la presentació del II Rànquing de Territoris per l’ Economia Sènior, elaborat al Centre d’ Investigació Ageingnomics de Fundació Mapfre.
El canvi demogràfic acabarà configurant un mercat de treball molt diferent del que hem tingut durant dècades passades, amb conseqüències socioeconòmiques intenses. La caiguda de la natalitat i l’augment de la longevitat estan provocant una dràstica recomposició per edats de la població, que tindrà efectes no només en la mida de la força laboral o l’evolució de la productivitat, sinó també en la composició de la demanda de béns i serveis o les prioritats en la despesa pública dels governs.
Així ho indica l’últim Papers d’ Economia Espanyola , de
Funcas, dedicat al canvi demogràfic, una de les forces amb més abast transformador de l’economia global, comparable al canvi climàtic o els avenços tecnològics.
Al monogràfic, titulat L’economia espanyola davant del repte demogràfic , Brindusa Anghel, Juan Francisco Jimeno i Pau Jovell analitzen el ràpid envelliment de la població treballadora a Espanya, l’edat mitjana de la qual ha augmentat en més de quatre anys des de començament de segle, i les seves conseqüències econòmiques.
L’envelliment és especialment intens entre els treballadors no assalariats, homes, assalariats del sector públic, empleats d’empreses petites i comunitats autònomes del sector nord-occidental de la Península.
Pel que fa als perfils d’ingressos laborals per edat, s’observa una desacceleració dels ingressos a partir dels 45 anys i una caiguda acusada a partir dels 60 anys, fet que suggereix una intensa disminució de la productivitat en aquests grups d’edat.
Si entre el 2002 i el 2022 la població ocupada va augmentar entorn d’un 18%, la població ocupada de 50 anys o més es va multiplicar per més de dos, mentre que la població ocupada de 16 a 29 anys es va reduir a la meitat.
“Aquest fenomen, que complica la substitució generacional de treballadors a tots els segments del mercat de treball, afecta el creixement afegit de la productivitat, principal motor del creixement econòmic a llarg termini. Per frenar i revertir aquest procés d’envelliment i, per tant, evitar el potencial efecte en l’estructura productiva, són claus la immigració i la natalitat”, assenyala aquesta publicació.