La majoria de la nova ocupació creada a Espanya es cobreix amb immigrants
La Vanguardia. Els llocs que genera l’economia són de poc valor afegit i amb salaris baixos.
Un 95% dels llocs de treball creats a Espanya l’últim any va ser ocupat per persones no nascudes al país. No significa que siguin immigrants nouvinguts, sinó empleats no nascuts a Espanya, segons dades recopilades per l’ Observatori Demogràfic de la Universitat CEU- San Pablo a La immigració al mercat laboral a Espanya, amb microdades de l’ Enquesta de Població Activa (EPA).
L’economista Miquel Puig assegura que des de fa anys els espanyols només poden aspirar als llocs de treball que alliberen altres empleats que es jubilen, no a ocupar els llocs nous que es creen. “El boom del turisme no ha creat cap lloc de treball per als espanyols”, afegeix, perquè, segons la seva opinió, solen ser llocs de treball vinculats al sector serveis amb salaris baixos.
El procés pel qual la nova ocupació és ocupada gairebé en exclusiva pels immigrants fa anys que ho estudia el catedràtic de la UAB Josep Oliver. A què es deu? “La primera raó és que hi ha poca gent nativa i amb una formació inadequada per als llocs que s’ofereixen”, respon. “La segona és que l’economia espanyola s’ha especialitzat en llocs de treball de baix valor afegit com els serveis”, afegeix Oliver.
El catedràtic analitza les dades anuals mitjanes des del 2008 i les xifres són una mica diferents de les dels últims dotze mesos. Segons aquestes estadístiques, el 2022 un 55% de la nova ocupació creada va ser per als estrangers, i el 2019, abans de la pandèmia, en van ser dos de cada tres. A Catalunya, matisa, hi ha diversos anys en què tota la nova ocupació va ser per als nascuts a l’estranger.
El catedràtic de la UPF Guillem López Casasnovas precisa que tot el procés es deu “al sistema econòmic que tenim, en el qual es crea ocupació de poc valor afegit”. En l’informe de l’ Observatori Demogràfic del CEU, que coordina Alejandro Macarrón, es destaca que la immigració es concentra en “sectors d’activitat com ara l’agricultura o la construcció”. Macarrón insisteix que –a parer seu– els llocs s’ocupen per immigrants perquè als aturats espanyols que –potser tenen un subsidi– no els compensen feines amb salaris baixos. “Els espanyols deixem de ser competitius a Espanya” per a determinades feines, sentencia. El cert és que hi ha sectors, com el dels serveis a persones dependents, ocupats gairebé en exclusiva per treballadors nascuts fora.
L’INE espera l’arribada de mig milió d’estrangersa l’any durant els pròxims exercicis
I el procés continuarà d’acord amb les previsions de l’ INE sobre l’evolució de la demografia. Segons l’oficina d’estadística, els pròxims tres anys la migració neta que rebrà Espanya és de prop de mig milió de persones cada exercici.
“Si no es fa bé tindrem problemes socials com el de Ripoll, perquè s’està pressionant a la baixa el mercat laboral”, diu Oliver. És com una bomba demogràfica per la concatenació de processos: les persones immigrants a Espanya creixen cada any que passa. Aquests ciutadans són treballadors que solen ocupar feines precàries i mal pagades. I això acaba tensant els serveis públics com els d’educació o sanitat. En aquest punt, López Casasnovas creu que part del col·lapse de la sanitat pública és per l’absorció d’una ingent quantitat d’ estrangers amb necessitats greus. El catedràtic apunta que s’hauria d’establir algun sistema de carència temporal en l’ús de serveis com el sanitari per evitar que es saturi.
Però hi ha altres conseqüències, com és en el cas de l’accés a l’habitatge. L’arribada massiva d’immigrants necessita una infraestructura d’immobles suficient per poder-los allotjar. Segons l’opinió d’Oliver, els problemes actuals que hi ha amb les pujades de preus dels lloguers no s’expliquen sense l’augment de la immigració.
A l’última revista Papeles de Economía Española de Funcas, l’investigador de la Reserva Federal de San Francisco Joan Monras assenyala que “els immigrants estan limitant la capacitat dels treballadors nadius per traslladar-se a les grans ciutats”. A més, avisa que hi sol haver una correlació entre el pes dels immigrants en uns territoris i pujades de preus de l’habitatge.
Miquel Puig opina que a Espanya (i a Catalunya) hi ha “una obsessió per la creació de llocs de treball”. A parer seu, veient el tipus de llocs de treball precaris que es creen i que acaben sent ocupats per immigrants que demanden serveis públics, aquesta no és la millor política social.
Alguns economistes critiquen l’obsessió per produir llocs de treball precaris que generen disfuncions socials
Sobre els efectes que pot tenir la immigració en els nadius, a l’article de Funcas Monras afirma que basant-se en la teoria econòmica “és més probable que les entrades d’immigrants afectin negativament els nadius que són semblants en termes de característiques del mercat laboral, mentre que és probable que beneficiïn tots els altres nadius”. En aquest cas els més perjudicats són els espanyols “joves, poc qualificats i que viuen en llocs on hi ha preus alts” perquè aquest és l’immigrant tipus que arriba a Espanya des de les onades migratòries dels anys 2000.
Pel que fa al seu impacte fiscal a Espanya, Monras assegura que és positiu en alguns casos i negatiu en d’altres, perquè, atès el seu “pitjor acompliment en el mercat laboral amb relació als nadius, suggereixen que la contribució dels immigrants a l’ Estat del benestar pot ser menor que el que reben de part seva”.