La “competència deslleial” dels HUT, preocupació ara
El Punt. La principal preocupació ara per al sector del turisme rural és, segons Montserrat Coberó, de Turalcat, la “competència deslleial, perquè tenen una pressió fiscal molt menor”, que suposen els habitatges d’ús turístic (HUT), que han crescut exponencialment en pocs anys, fins al punt que el 2021 ja superaven les 92.600 places a Catalunya, el 45% del total. “Tal com està legislat és un problema gravíssim, també per al despoblament del territori, ja que molts propietaris que abans llogaven pisos com a habitatge ara els lloguen per a turistes, i això fa disparar els preus”, analitza Coberó, que reclama un canvi en la regulació per evitar-ho. De fet, recorda que se n’han queixat reiteradament des del 2016, i que fins i tot van aconseguir que es formés una taula amb representants del govern i les entitats per estudiar la relació entre els HUT i els allotjaments rurals. Primer el 155 i després la pandèmia, tanmateix, van estroncar els treballs. “La intenció és demanar que es reactivi la taula, valdria la pena reprendre-ho perquè no suposin un problema per al medi rural”, insisteix.
I és que si fins ara s’ha posat molt l’accent en els problemes que els HUT provoquen a les grans ciutats, en l’àmbit rural també s’hi han disparat i avui signifiquen una amenaça per al turisme rural. “El fenomen Airbnb no és només a Barcelona”, alerta el professor de geografia de la UB, Martí Cors. En municipis de menys de 2.000 habitants, en concret, el 2021 hi havia 7.506 habitatges turístics, amb capacitat per a 41.283 places, és a dir, el doble de l’oferta dels establiments rurals. “Han proliferat molt també aquí perquè les condicions no són tan estrictes, i en canvi hi ha molt poca diferència amb un allotjament rural”, constata.
“Al cap i a la fi són allotjaments turístics i la gent ha de poder escollir”, relativitza al seu torn el president de Concatur, Ferran Puig, que recorda que si la normativa és més dura per als establiments rurals també vol dir que tenen un plus de qualitat. Això sí, entén que els HUT haurien de ser “una figura urbana”, i també hi veu un punt de competència deslleial quan es venen com a establiments rurals i no ho són. En aquest sentit, creu que, a banda de la normativa, en molts casos el problema parteix del fet que la seva legalització correspon als ajuntaments i no a la Generalitat, i els tècnics municipals, potser per desconeixement, sovint recomanen la inscripció com a HUT d’allotjaments que podrien ser considerats com a turisme rural.
En tot cas, Puig creu que el seu sector té altres problemes tant o més greus, com ara la concentració en poques mans de la gestió dels allotjaments, que li ha donat “un cert aire d’especulació” i l’allunya de l’objectiu original d’afavorir amb una activitat complementària la gent que viu en territoris desafavorits i amb alts índexs d’envelliment. “No s’ha gestionat prou bé”, creu. Tot i que l’última llei de turisme és del 2020, està expectant, a més, perquè ja se n’està redactant una de nova per regular noves modalitats com ara cabanes de bosc o llars compartides en l’àmbit rural.
En termes absoluts, els HUT han crescut sobretot al Pirineu i a l’Empordà, si bé en comarques com el Priorat, la Noguera o les Garrigues és on tenen més pes relatiu, amb moltes més places que els establiments rurals. “Part del dèficit de turisme rural s’ha complementat o substituït amb aquesta nova oferta, no deixen de ser cases de poble”, certifica el professor Cors. Segons ell, per un cantó, el nou fenomen és bo perquè enforteix les estructures d’allotjament al món rural i amplia l’oferta en comarques poc desenvolupades. Però, per l’altre, alerta que provoca una “sobreoferta” en espais ja tensionats i l’impacte econòmic és menor que en el turisme rural, ja que no hi cal tant personal i la despesa dels seus clients al territori sol ser menor.
La difícil convivència amb els molins i parcs solars
Un darrer gran repte del turisme rural és la compatibilitat amb els projectes d’energia renovable, sobretot a l’altiplà central i les comarques de Ponent i del sud, on aquesta és la principal modalitat. “Ens haurem d’anar acostumant a veure ventiladors i camps de plaques solars”, es resigna el professor Cors, que creu que pot ser un factor negatiu per al desenvolupament del turisme, però també es pot mirar d’integrar en positiu com un actiu més, com estan fent en indrets amb molta concentració de renovables, com ara Dinamarca o Navarra.
Coberó alerta que les centrals eòliques i fotovoltaiques poden generar un impacte negatiu en alterar l’atractiu dels espais rurals. Segons ella, cal vigilar de situar-les “en espais que no suposin alteracions en l’activitat que ja es feia abans”, com ara conreus i allotjaments rurals. En la mateixa línia, Puig també ho veu com una “amenaça des del punt de vista estètic”. “Nosaltres venem paisatge, perquè els llits que oferim estan enclavats en un entorn, i si aquest es devalua l’allotjament rural també pot patir”, alerta. Així, si bé admet que caldrà “sacrificar” alguns entorns, reclama que es reparteixin més i que la conurbació de Barcelona assumeixi més responsabilitat sobre la seva energia. “Es tracta de planificar bé i escoltar més el territori: si als ulls de la seva gent una cosa és un bolet, és que efectivament ho és”, conclou.