L’OCDE insta a supervisar els contractes fixos discontinus
Diari de Girona. Lloa la capacitat de la reforma laboral de contribuir «a millorar la qualitat de l’ocupació a Espanya» La vigilància de la nova modalitat laboral és una de les prioritats de la Inspecció de Treball.
L’OCDE ha lloat la resistència recent del mercat de treball espanyol, que malgrat la crisi de preus i la incertesa derivada de 500 dies de guerra a Ucraïna ha aconseguit mantenir ritmes de creixement de l’ocupació sense precedents. En quantitat i en qualitat. Els analistes de l’organisme internacional han lloat la capacitat de la reforma laboral pactada entre el Govern, la patronal i els sindicats de contribuir «a millorar la qualitat de l’ocupació a Espanya». Tot i això, l’OCDE també dubta de la capacitat dels nous contractes fixos discontinus -la figura estrella promocionada amb la reformade garantir una seguretat laboral als empleats sota aquesta fórmula. «Pot ser necessària una supervisió contínua i una regulació potencialment més estricta per garantir nous avenços», apunten. Un de cada tres contractes indefinits signats a Espanya des de l’entrada en vigor de la reforma laboral –1 de gener del 2022– ha estat un fix discontinu. En any i mig s’han signat més de 2,5 milions d’aquests contractes intermitents, una fórmula que era anecdòtica fins ara. Tenir un contracte fix discontinu suposa estar ocupat uns mesos a l’any i altres ser donat de baixa a la Seguretat Social.
Una fórmula habitual a l’hostaleria, per exemple, és que hi hagi part de la plantilla donada d’alta per treballar els tres mesos d’estiu i unes setmanes per Nadal. Això deixa la resta de l’any el treballador sense sou, però amb la garantia que tornarà a ser mobilitzat. Si no és així, l’empresa té l’obligació d’acomiadar-lo i pagar-li una indemnització. Per augmentar la «seguretat laboral» a la qual fa referència l’OCDE, sense donar més detalls, l’Executiu podria augmentar les indemnitzacions per cessament per a aquest col·lectiu, cosa que desincentivaria les empreses a prescindir-ne. També reforçar les garanties que en cas d’augmentar la feina trucarà a un fix discontinu en comptes de fer un nou contracte temporal. O obligar les empreses a oferir un temps mínim docupació a l’any, tal com ja recullen alguns convenis col·lectius, entre altres opcions.
Actualment la vigilància del correcte ús del fix discontinu i que aquest no amagui relacions laborals fraudulentes és una de les prioritats de la Inspecció de Treball. Aquest mateix mercat laboral comença a evidenciar signes d’esgotament i, com el creixement econòmic per a la segona part de l’any, es refreda. Això provocarà que la taxa d’atur a Espanya es mantingui a la baixa, però la seva reducció sigui tènue. Segons les estimacions de l’OCDE, la desocupació baixarà del 12,9% amb què va tancar el 2022 -segons dades de l’INE- al 12,6% el 2023.
Les taxes d’atur elevades són un llast històric de l’economia espanyola. Fins al punt que, després d’un cicle expansiu de gairebé tres anys consecutius de creixement sense precedents de l’ocupació, Espanya continua tenint una de les taxes d’atur més altes de la UE. L’OCDE estima que acabarà l’any al 12,6%, quan la mitjana dels 38 estats analitzats és de prop del 5%. Si el 2022 va ser un annus horribilis per a la butxaca de la majoria dels espanyols, aquest 2023 es planteja com a menys lesiu. El primer trimestre de l’any la pèrdua dels salaris reals, és a dir, descomptant l’efecte inflació, va ser de l’1,2%, tres vegades menys que al conjunt de l’OCDE (-3,8%).
Espai per apujar sous
Això no és perquè a Espanya els salaris estiguin pujant molt més que a altres països, sinó perquè els preus estan més moderats. Per exemple, la inflació a Espanya és actualment la més baixa de tota la zona de l’euro. En ple debat sobre si la crisi de preus s’ha vist agreujada o no pels excessius marges de beneficis registrats per les empreses, l’OCDE considera que, en termes globals, «l’evidència suggereix que hi ha espai perquè els guanys absorbeixin augments addicionals a els salaris, almenys per als treballadors amb salaris baixos». És a dir, que la majoria de companyies tenen matalàs per apujar sous sense haver d’apujar els preus dels seus productes.