L’impacte inflacionista dispara el marge de les energètiques
Diari de Girona. Els de la cadena alimentària segueixen per sota del nivell previ a l’inici de la pujada de l’IPC que es va produir a principis de 2021.
Els marges empresarials de la majoria dels sectors econòmics se situen ja en «nivells propers» als que registraven abans de la pandèmia, però amb algunes «diferències molt significatives». En particular, els de la cadena alimentària segueixen per sota del nivell previ a l’inici de l’espiral inflacionista a principis del 2021, mentre que els de les companyies energètiques estan disparats fins a cotes molt superiors a les de llavors. Dos mesos després que la vicepresidenta Nadia Calviño anunciés la seva creació, aquestes són les conclusions principals del primer informe elaborat per l’Observatori dels Marges Empresarials, creat per iniciativa del Ministeri d’Economia amb la col·laboració de l’Agència Tributària i el Banc d’Espanya, i amb l’oposició de la CEOE. L’estudi mesura els marges segons el resultat econòmic brut d’explotació (semblant a l’ebitda) sobre les vendes (o facturació). És a dir, no sobre els beneficis finals, en els quals afecten altres factors com els impostos o els resultats extraordinaris. El document destaca que els marges de la cadena alimentària es van enfonsar un 25% entre mitjans del 2021 i finals del 2022 (al voltant del 40% en el cas de la indústria agroalimentària). D’una banda, es va produir un fort encariment de les primeres matèries (com el gas o els fertilitzants). I s’hi van sumar les «dificultats per traslladar plenament l’alça de costos als preus finals dels aliments».
L’augment dels preus de venda a la cadena de l’alimentació, així, va ser «més moderat que l’increment dels costos» de les empreses, ja que no van traslladar «íntegrament» l’encariment de l’energia als seus clients. L’abaratiment de les matèries primeres entre el gener i el març, per part seva, ha permès que els marges s’hagin anat recuperant, «tot i que encara romanen en nivells inferiors a la seva mitjana històrica». Així, freguen el 8% quan abans del xoc inflacionista estaven al voltant del 10%. En el cas particular del comerç majorista i minorista d’aliments, estan a «nivells similars a la mitjana històrica» (al voltant del 10% i el 5%, respectivament), però per sota de principis del 2021.
Energia disparada
L’evolució de les companyies energètiques ha estat radicalment diferent. En els darrers dos anys, assenyala l’informe, l’augment del consum per la «intensa recuperació» de l’economia va coincidir amb l’efecte de les sancions a Rússia sobre l’oferta i els preus energètics majoristes internacionals. Això va provocar que els marges del sector de la producció i distribució de carburants es disparessin des del 2% de finals del 2020 a acostar-se al 17% a l’inici del 2023. L’estudi, això sí, ho justifica: «L’evolució dels preus no depèn de la variació dels costos, sinó dels preus cotitzats internacionals, per la qual cosa el seu marge és volàtil i pot augmentar i contreure’s amb rapidesa i intensitat».
Al sector del subministrament d’electricitat i gas s’ha registrat una evolució «semblant». Així, els marges han passat de superar lleugerament el 10% a l’inici de l’espiral inflacionista a arribar al 25% a inicis d’aquest any. El document, això sí, destaca que hi ha una «heterogeneïtat elevada». Així, destaca que els productors nuclears i renovables no s’han vist afectats per l’augment dels costos internacionals de l’energia, però sí que s’han beneficiat de l’encariment dels seus preus de venda. Per contra, algunes comercialitzadores no productores es van veure afectades «durant un cert període de temps» pel preu més gran de l’electricitat que havien de comprar. El secretari d’Estat d’Economia, Gonzalo García Andrés, va defensar que aquestes dades «justifiquen» l’impost a les energètiques aprovat pel Govern. El mateix, va assegurar, és aplicable al sector bancari per la pujada dels tipus d’interès (la banca no està inclosa en l’informe per problemes metodològics, però hi ha altres fonts d’informació). «A la resta de sectors no hi ha res tan anòmal», va argumentar.
També va instar el conjunt d’empreses a «contribuir amb la moderació» dels seus marges que la inflació a Espanya continuï sent de les més baixes de la zona euro, i que els salaris puguin guanyar poder adquisitiu. «Ja s’hauria materialitzat pràcticament tota la translació dels augments de costos que vam veure durant el 2021 i el 2022 als preus de venda. Ara hem de veure, al llarg dels propers trimestres, com es comença a traslladar potencialment l’abaratiment de l’energia que hem vist els últims trimestres», van abundar fonts de l’Observatori.
Els marges de la cadena alimentària es van enfonsar un 25% entre mitjans del 2021 i finals del 2022.
Els productors nuclears i renovables no s’han vist afectats per l’augment dels costos internacionals de l’energia, però sí s’han beneficiat de l’encariment dels preus de venda.