Els pobles més turístics només tenen un 40% d’habitatge principal
Diari de Girona. GIRONA ÉS LA SEGONA CAPITAL DE L’ESTAT AMB UN MAJOR PERCENTATGE DE LLOGUER.
Girona és la segona capital provincial de l’Estat amb un major percentatge d’habitatges de lloguer, segons dades de 2021 fetes públiques ahir per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). La ciutat de Girona, amb un 30,9% d’habitatge de lloguer, només se situa per darrera de Barcelona, que arriba al 31,1%. En canvi, Huelva (8,6%) i Jaén (9,8%) són les capitals amb un percentatge més baix d’Espanya.
Segons la darrera entrega del Cens de Població i Habitatge 2021 de l’INE, al llarg de l’última dècada el percentatge d’habitatges en règim de lloguer va augmentar a gairebé totes les capitals de província. En el cas de la ciutat de Girona, entre 2011 i 2021 la xifra ha crescut tres punts percentuals, tot passant d’un 27,6% l’any 2011 al 30,9% actual. Pel que fa a les altres dues capitals catalanes, a Tarragona el percentatge de pisos de lloguer és del 24%, mentre que a Lleida se situa en un 23,2%.
Pel que fa al conjunt de la província, en alguns casos el lloguer es destina a habitatge principal, però no sempre és així, ja que nombrosos municipis de la costa, com Castelló d’Empúries-Empuriabrava, Castell-Platja d’Aro, Calonge-Sant Antoni o l’Escala, entre altres, presenten xifres molt elevades de segones residències. Al conjunt de la demarcació, l’INE hi comptabilitza un total de 507.423 habitatges, dels quals 208.497 són segones residències: el percentatge, doncs, correspon a un 41%. Cal tenir en compte, però, que aquestes segones residències es distribueixen de forma desigual, localitzades sobretot als municipis de la costa i en els petits poblets d’interior.
Pel que fa als 298.924 habitatges que estan destinats a residència principal (un 59% del total), la gran majoria (200.314) són de propietat. Així doncs, signifiquen un 67%. D’altra banda, hi ha un 24%% de residències principals que estan en règim de lloguer (71.841). Finalment, hi ha també 26.769 habitatges (gairebé un 9%) que estan ocupats amb qualsevol altre tipus de règim de tinença.
Pel que fa a la superfície d’aquests habitatges principals, n’hi ha 3.420 (un 1,14% del total) que es poden considerar micropisos, ja que medeixen menys de 30 metres quadrats. La major part d’habitatges, tanmateix, tenen entre 30 i 75 metres quadrats (117.624, que suposen un 39,4%), mentre que també hi ha un 34,14% que compten amb una superfície d’entre 76 i 120 metres quadrats (unes 102.080 vivendes). Finalment, hi ha 65.066 habitatges que superen els 121 metres qudarats, tot i que també n’hi ha 10.734 més on no consta la superfície, segons l’INE.
Per sota la mitjana estatal
Si es comparen les dades de les comarques gironines amb el conjunt d’Espanya, es pot veure com, al conjunt de l’Estat, tres de quatre llars (el 75,5%) compta amb una habitatge en propietat, davant del 78,9% que el tenia ara fa deu anys. Per tant, es pot comprovar com les comarques gironines es troben per sota d’aquesta mitjana estatal.
Això sí, al conjunt d’Espanya el percentatge de pisos d elloguer ha crescut fins a suposar el 16,1% del total, continuant així amb la tendència a l’alça que s’ha anat registrant al llarg de les dues últimes dècades. De fet, el percentatge d’habitatges en règim de lloguer ha crescut durant els últims deu anys a gairebé totes les capitals de província, tot i que els casos més destacats han estat els de Santa Cruz de Tenerife, Tarragona i Ciudad Real.
Per contra, el percentatge d’habitatges en règim de lloguer va caure a sis capitals, de les quals quatre es trobaven a Andalusia. Destaca especialment el cas de Cadis, on el percentatge d’habitatge de lloguer va caure del 24,8% al 16,5% del total.
La xifra de lloguer a la capital gironina s’ha incrementat tres punts percentuals al llarg de l’última dècada