«És un error creure que les ciutats han d’escollir ser turístiques o residencials»
Diari de Girona. El professor de la Universitat de Girona José Antonio Donaire explica que «s’ha instal·lat a l’opinió pública que els habitatges turístics són l’oposat dels habitatges residencials» Els apartaments gironins comencen l’any per sobre de les dades prepand.
Les comarques gironines han tancat el primer trimestre de l’any 2023 amb 22.500 turistes als apartaments gironins -16.890 viatgers domèstics i 5.610 estrangers-. Si es compara aquesta xifra respecte a la registrada fa un any, el nombre de turistes als apartaments gironins ha crescut un 19,6%, segons les dades de l’enquesta d’ocupació en allotjaments turístics extrahotelers.
En comparació amb el primer trimestre del 2019, any de referència abans de l’esclat de la pandèmia, els apartaments gironins superen enguany el número de turistes de fa quatre anys, concretament amb un 7% més.
Punt de controvèrsia
La regulació dels apartaments turístics ha estat tema de debat a algunes poblacions d’arreu de Catalunya en els darrers anys i també en els darrers mesos. Alguns actors econòmics assenyalen directament als apartaments turístics com un dels culpables de l’increment del preu de l’habitatge, una visió que el reconegut expert en turisme i professor de la Universitat de Girona, José Antonio Donaire, no comparteix.
«S’ha instal·lat a l’opinió pública que els habitatges turístics són l’oposat dels habitatges residencials. Si eliminem els uns, guanyem els altres. I em temo que aquesta versió té alguns problemes», va exposar Donaire fa escassos dies en una sèrie de publicacions al seu compte de Twitter.
El professor exposa que «l’error de diagnòstic és considerar que les ciutats han d’escollir entre dues opcions: O són ciutats turístiques o són ciutats residencials – productives. O turisme o residents». Donaire assegura que «les ciutats són o bé atractives o bé invisibles (o neutres)». « Els espais atractius mouen els capitals, idees, empreses i persones i buiden de capitals, idees i persones les ciutats invisibles», afirma.
En les seves publicacions a la xarxa social, explica que «els espais turístics del món han incrementat la seva població», ja que «els pols turístics generen més residents i no pas menys; i això és perquè turistes i (nous) residents són dues formes de la mateixa causa: La capacitat d’atracció de l’espai».
«L’error de diagnòstic és identificar el turisme com a factor causal. Si elimines el turisme, elimines el problema. En realitat, la causa és l’atracció. És un lloc magnètic on la gent vol viure-hi, treballar-hi, estudiar-hi, invertirhi o passar les vacances. Volen ser-hi», diu. Tanmateix, assegura que «cal fixar límits i planificar el turisme amb criteris de capacitat de càrrega», però «en el debat sobre el model de ciutat i, especialment, la crisi de l’habitatge, necessitem canviar el diagnòstic». «El turisme no és la causa, sinó el símptoma», conclou.