Les flors tornen a omplir Girona
Diari de Girona. LA PLUJA MATINAL NO IMPEDEIX QUE MILERS DE PERSONES VISITIN EL BARRI VELL I S’HI GENERIN LLARGUES CUES.
Des de fa uns deu anys, tenen marcat a l’agenda la visita a Girona per Temps de Flors. I, com a molts, la pluja no els va fer enrere i a primera hora del matí ja voltaven pels carrers molls del Barri Vell sota una fina pluja. Marian Delgado i Josep Ribas són de Palafolls i anys enrere havien viscut a la capital dels quatre rius i una sèquia. Amb la teoria que el primer cap de setmana és el millor perquè els muntatges encara no han patit el pas del temps, tenien clar que calia visitar la mostra tant bon punt fos possible. «Sabíem que havíem de venir els primers dies tot i la pluja, perquè l’experiència val la pena», indicava Marian Delgado. Malgrat això, pensaven que «hi hauria menys gent per la pluja», va afegir Josep Ribas. Sortien encantats de l’antiga sala Odeon.
Desconeixien que és la gran novetat d’aquesta edició i que havia estat un vell teatre i una sala de concerts i posteriorment un taller de cromats i una fusteria. El muntatge els hi va agradar molt. Una taula parada representant el pas del temps de l’últim sopar de Jesucrist on han florit tota mena de plantes dels plats, got i cadires que van quedar allà perquè ningú va recollir la taula.
La primera jornada va estar marcada pel temps. Va haver-hi moments de pluja, altres amb del cel molt tapat i en d’altres, el sol fins i tot va treure el cap. Aquesta intermitència però no va espantar els visitants. Les habituals cues en indrets emblemàtics van repetir-se durant quasi bé tot el dia. En alguns punts, l’espera era de mitja hora. Els Banys Àrabs, Les Sarraïnes, Sant Lluc, els soterranis de la Catedral o la mateixa sala Odeon acumulaven gent a la porta esperant l’ordre per poder anar passant. Només les terrasses d’alguns establiments de restauració tenien les taules buides per la pluja, tot i que allà on hi havia parasols es podien veure grups fent cafès i cerveses.
La mostra s’allargarà fins el 21 de maig i inclou 126 instal·lacions repartides en 106 espais de tretze barris, amb el centre neuràlgic al
Molts visitants són de la teoria que el primer cap de setmana és millor perquè els projectes estan més «vius»
Barri Vell.
Normalment hi sol haver un acte per inaugurar oficialment l’exposició floral amb parlaments de les autoritats a les escales de la Catedral. Aquest any però, en plena campanya electoral, aquest «tret de sortida» es va substituir per una passejada institucional per algun dels racons del passeig arqueològic.
Entre paraigües, paravents, i la multitud, els gironins Enric Font i Roser Lloveras anaven veient diferents punts de la mostra. Com que són veïns de la capital, poden repartir els espais a visitar entre dos o tres dies. El primer dia van voler entrar a l’Odeon. Sabien que era l’espai que es podia visitar, com a novetat, per la mostra . Els hi va agradar molt la composició creada per Javier Navarro i Narlon C. Rocha. Desconeixen la història de l’equipament tot i que els hi sonava que fa uns anys hi havia hagut una fusteria i un taller de cromats. Abans però, fa dècades havien funcionat com a sala de ball i teatre.
Aquesta 68a edició està marcada per la sequera. Entre els visitants però hi havia el dubte de si realment les flors i plantes escollides necessitaven menys aigua com s’havia anunciat. Sí que es
podien veure els grans dipòsits d’aigua repartits per punts estratègics del Bari Vell que serveixen perquè els voluntaris que han confeccionat els muntatges poguessin regar els seus elements florals perquè aguantin deu dies sense pansir-se.
El dubte de la «durada» de les flors fa que molts visitants «experts» decideixin anar a Girona ja el primer cap de setmana. Teresa Gamero, de la Pinya, a la Vall d’en Bas, feia cua als Banys Àrabs. Una llarga espera que, durant estones connectava amb l’entrada de Sant Lluc. Somrient amb unes amigues, explicava que venien sempre «al principi» perquè «no es facin malbé les exposicions» i perquè en dies laborables no es podien desplaçar. A davant hi tenia un grup de francesos de Narbona, que viatjaven a Girona per primer cop en una sortida organitzada per una associació cultural. Mentre a dins de Sant Lluc, els curiosos observaven les instal·lacions florals entre cascos i llances dels Manaies, a fora, un grup de visitants seguien les explicacions d’una guia que anava amb un petit ordinador portàtil. Estava passant escenes de Jocs de Trons. Indicava les escenes concretes que coincidien amb aquell indret. Hi apareixia l’explosió de la Catedral amb la campana caient per terra i un cavall blanc tirat per Jaime Lannister a la pujada del Rei Martí.
Hi ha molts hostes i hostesses repartits pels principals espais i els punts on hi ha un sentit únic de circulació de vianants. A la Casa Sambola, una d’elles va haver d’insistir a una visitant que no entenia que una cinta impedís entrar al pati per veure amb més atenció la composició floral. «L’any vinent ho miraré per Youtube», va etzibar abans de marxar.
La controvèrsia, al Caixaforum
Al CaixaFòrum hi ha una de les instal·lacions que causarà revolt. Una de les provocacions que obre el debat etern de cada Temps de Flors sobre si ha de primar la flor o el disseny o si una combinació dels dos elements amb un entorn patrimonial ideal poden provocar un projecte que aspiri a un guardó d’interiorisme. El treball és obra del duo, ja premiat, format per Cristina Masferrer i Gustau Torres que juga amb plafons de metacrilat vinilats amb film iridescent de diversos colors en constant moviment que permeten contemplar des de diversos punts de vista noves perspectiva gràcies a la incidència de llum. A sota, plantes de diferents colors.
Temps de Flors s’allarga fins el 21 de maig i inclou 126 projectes en 106 espais, al Barri Vell i dotze barris més
Les autoritats canvien l’acte inaugural a les escales de la Catedral per una passejada, per la campanya electoral.