Rècord de turistes, però també de factures d’energia
El Punt. L’hostaleria gironina arriba a final d’estiu superant les fites del 2019, recuperades de la pandèmia, però collada per la inflació. Assumeixen que han de compensar despeses apujant preus, un nou risc.
L’hostaleria gironina ha viscut un 2022 de rècord d’arribada de turistes, sobretot al litoral de la Costa Brava, amb 7,25 milions de visitants comptabilitzats (un 6,99% més que l’històric 2019) i gairebé 23,9 milions de pernoctacions (un increment del 3% respecte a la darrera dada prepandèmica), encara que s’hagin escurçat les estades mitjanes fins al tancament de setembre. Hi ha marge de millora, va apuntar ahir el vicepresident del Patronat de Turisme Costa Brava-Girona, Jaume Dulsat, si aconsegueixen recuperar els operadors turístics britànics l’any vinent i la covid-19 no torna a fer la guitza –el primer trimestre fins al març va ser estrepitosament dolent. Però, en la jornada de debat promoguda ahir per la Taula Gironina de Turisme (TGT), la bona resposta del públic nacional i internacional no es va traduir en gaire optimisme, ja que el sector està començant a patir els efectes de l’encariment dels costos energètics.
El vicepresident de la Federació d’Hostaleria, Josep Carreras, va alertar que en algun establiment els costos de les factures de llum i gas s’han disparat de 10.000 fins a 40.000 euros, un volum que ja no es pot compensar “ni apujant un 25, un 30 o un 40% les tarifes” de pernoctació o restauració.
Altres queixes
L’octubre, segons les primeres perspectives, continua estant per sobre de la mitjana. El president de l’Associació de Càmpings, Miquel Gotanegra, en la seva defensa de la desestacionalització, va recordar que encara hi ha càmpings aquests dies al 100% d’ocupació, però es va mostrar crític en denunciar que en el desplegament de renovables continuen trobant traves –al càmping La Ballena Alegre hauran de desconnectar la instal·lació fotovoltaica perquè encara no s’ha desencallat el tràmit per abocar a la xarxa l’excedent de consum– i per l’escassa presència d’alcaldes i edils en un debat sobre un dels motors econòmics de la demarcació, “a sis mesos de les eleccions” i “sense socorristes a les platges” tot i fer bon temps.
I és que, malgrat tot, Carreras va defugir el pessimisme i va declarar-se “realista”, però es veuen abocats a apujar preus per a una demanda també collada per la inflació. I que, en temporada baixa, els caps de setmana no compensen, amb establiments rurals que s’estan plantejant “hibernar” davant la previsió dels costos inassumibles de calefacció. El sector dels apartaments i habitatges turístics també admet que el setembre ha estat més fluix per l’avançament del curs escolar, tot i que el vicepresident de l’ATA, Toni Garcia, va destacar que les estades mitjanes d’hostes tendeixen a allargar-se.
Com a vies de futur, un altre dels reptes que plana sobre la taula és formar més personal i “seduir” els joves que ara ja no es barallen per treballar a l’estiu. Formació professional a banda, el degà de Turisme, Joaquim Majó, va assumir que la demanda d’estudis universitaris del ram també cau.
Gotanegra va apostar, a banda de la necessitat d’apujar preus per poder millorar salaris, per opcions com ara tancar restaurants alguns dies fixos per garantir festius i estabilitzar els negocis. I continuar fent promoció: el patronat ha executat el 80% de feina prevista, però en té d’altres, com ara aclarir al Regne Unit que amb la limitació de l’aire condicionat a 27 ºC no ha passat res greu. Però tot, sempre, pot sumar o restar.
Potenciar l’aeroport, una necessitat i prioritat no exempta de dubtes
Un dels anuncis de la jornada va ser que la TGT encarregarà un estudi del perfil del turista que arriba a l’aeroport de Girona-Costa Brava, la infraestructura que de moment pitjor s’ha refet de la crisi pandèmica, enguany encara només amb un 70% del volum de passatge del 2019. D’una banda, Dulsat va apostar per recuperar-hi trànsit, ja que la inèrcia dels darrers tres estius ha estat l’arribada de visitants en vehicles privats, amb el conseqüent col·lapse d’autovies, autopistes i la manca d’aparcament, per la “capacitat de càrrega limitada del territori” i la perspectiva que part del turisme de proximitat que ha salvat els tres darrers anys tornarà a volar lluny de les comarques gironines en el futur. La delegada del govern, Laia Cañigueral, va destacar que la Generalitat i la Diputació negocien un nou conveni per dinamitzar l’activitat a l’aeroport, ja no només per al turisme, sinó també com a pol per a l’economia gironina.
El director de l’aeroport, Vicent Pallarès, va atribuir la davallada de passatge als dubtes que la pandèmia encara provocava en les companyies que treballen amb operadors turístics britànics a finals de l’any passat, al caos de les aerolínies europees a la primavera i a l’efecte de la guerra a Ucraïna, i, tot i assumir que ara mateix el gros del trànsit depèn de Ryanair –seguida a distància per Transavia i Jet2–, va apostar per anar a cercar noves rutes amb companyies que estan pendents d’incorporar noves aeronaus a les flotes, com ara Wizz Air, l’espanyola Volotea i la mateixa Ryanair.
Per Pallarès, geogràficament, altres alternatives són enfortir el mercat britànic i irlandès –que ara aporta gairebé un 45% del passatge–, potenciar les connexions amb Polònia i l’est d’Europa o bé recuperar-ne amb els països nòrdics i altres destinacions domèstiques amb l’Estat espanyol. Malgrat tot això, el segment d’activitat predominant continua sent un baix cost que el doctor José Antonio Donaire va qüestionar que sigui sostenible si es compleix l’objectiu europeu que el 60% del querosè de les aeronaus sigui sostenible el 2030. Ara només ho és un 0,5%, i el litre costa “quatre o cinc cops més”.
Com adaptar-se a un model més “responsable”?
La Generalitat aposta per un model més responsable, i el professor José Antonio Donaire va desgranar-ne alguns dels reptes en una conferència, en què va alertar dels impactes que l’activitat genera en forma de contaminació –desplaçaments inevitables a banda– o consum d’aigua, que en l’actualitat dobla la mitjana de la població resident en un context mediterrani de sequeres més severes. Per Donaire, al marge de l’excepcionalitat imperant fins ara, només resten les fórmules de la limitació –amb quotes o l’encariment de preus que facin caure la demanda– o l’adaptació –generar i estalviar energia, recuperar aigua, minimitzar residus i plàstics a les platges i el mar o fomentar ajustos en la dieta i atraure turisme inclusiu. De tota manera, la demanda d’oci creix i la tendència a treballar menys dies continuarà impulsant-la.
