El BCE apujarà 0,25 punts el preu dels diners el mes que ve
Diari de Girona. Després del primer augment dels tipus d’interès en 11 anys n’hi haurà un altre al setembre que estarà lligat a l’evolució de la inflació i es preveuen «alces graduals però sostingudes» més endavant.
S’ha acabat l’etapa dels diners barats. El consell de govern del Banc Central Europeu (BCE), reunit a Amsterdam, va anunciar ahir que apujarà el preu dels diners un quart de punt (0,25 punts) en la reunió de juliol i que tornarà a incrementar-lo al setembre i podria arribar a 0,50 punts en cas que persisteixin o empitjorin les expectatives d’inflació a mig termini. També es preveuen «alces graduals però sostingudes» més endavant, va explicar la presidenta del BCE, Christine Lagarde, que va ser extremadament cautelosa en les previsions sobre l’augment del setembre.
L’alça del juliol serà la primera des del 2011 i començarà tot just finalitzat el programa de compres d’actius (APP), que acabarà el proper 1 de juliol; i suposarà un punt d’inflexió en la política monetària de la darrera dècada. Pel que fa a aquest mes, s’ha decidit mantenir sense canvis el tipus d’interès de les operacions principals de finançament i els tipus d’interès de la facilitat marginal de crèdit i de la facilitat de dipòsit al 0,00%, el 0,25% i el -0,50%, respectivament.
Repte majúscul
El motiu principal d’aquest canvi de direcció en la política monetària, que la Reserva Federal dels EUA ja va dur a terme, és que la inflació s’ha disparat. Lagarde va assegurar que la inflació és «un repte majúscul», ja que seguirà elevada més temps del desitjable.
De fet, en la revisió de previsions, l’institut emissor assegura que «les pressions inflacionàries s’han ampliat i intensificat, amb un fort augment dels preus de molts béns i serveis». Les noves projeccions de l’entitat preveuen una inflació anual del 6,8% el 2022, per després reduir-se fins al 3,5% el 2023 i el 2,1% el 2024, més que en les projeccions del març. Això vol dir que es preveu que la inflació general al final de l’horitzó de projecció se situï lleugerament per sobre de l’objectiu del consell de govern.
Es projecta que la inflació, excloent energia i aliments, se situï en una mitjana del 3,3% el 2022, 2,8% el 2023 i 2,3% el 2024, també per sobre de les projeccions del març. Lagarde va dir que l’augment dels preus tornarà als objectius del BCE a mig termini.
Segons el parer del BCE, «l’agressió injustificada de Rússia cap a Ucraïna continua tenint pes en l’economia a Europa i més enllà. El comerç s’està interrompent, provocant escassetat de materials i contribuint a l’augment dels preus de l’energia i les matèries primeres. Aquests factors continuaran pesant sobre la confiança i frenant el creixement, especialment a curt termini».
En aquest context, un cop superat el més dur de la pandèmia del coronavirus, amb elevats costos de l’energia i la inflació en general en nivells elevats amb el conflicte a Ucraïna encara obert, els experts de l’Eurosistema preveuen un creixement anual del producte interior brut (PIB) real del 2,8% el 2022; 2,1% el 2023 i 2,1% el 2024. Lagarde es va mostrar esperançada que les mesures fiscals i pressupostàries aplicades pels governs per pal·liar els efectes de la crisi i l’aplicació dels fons Next Generation contribuiran a sostenir l’activitat.
L’alça del preu dels diners era una notícia molt esperada pel sector financer. Els bancs calculen que un augment del cost del crèdit no tindrà un gran impacte en la morositat si el que es produeix és un increment progressiu entre l’1% i el 2%.
El camí ja està dissenyat. L’enlairament de la inflació, que si es considera un fenomen conjuntural i passatger ha passat a ser més estructural, ha canviat el panorama. La taxa anual de l’índex de preus de consum (IPC) del 8,1% al maig a la zona euro va consolidar les pujades dels tipus d’interès aquest estiu.
Lagarde ja va avançar al maig que s’acabaven les compres netes de deute, cosa que suposava l’avantsala de la primera pujada del preu dels diners, que estan situats en el 0% des de fa 11 anys. Així, desapareixeran els tipus negatius amb què ha conviscut la banca durant sis anys a la zona de l’euro. Aquesta evolució, que ja recull l’euríbor, la principal referència per a les hipoteques, farà que a la tardor els bancs comencin a remunerar els dipòsits.
«De cara al futur, el consell de govern espera tornar a apujar els tipus d’interès oficials del BCE al setembre», va assegurar el Banc Central Europeu.