La guerra d’Ucraïna urgeix a reforçar les interconnexions internacionals
Diari de Girona. Espanya reclama finançament d’Europa. La guerra d’Ucraïna ha obert el debat sobre les interconnexions internacionals, el conjunt d’infraestructures que permeten l’intercanvi d’energia entre països veïns. Entre les seves bondats: millorar la seguretat de subministrament en facilitar el suport entre sistemes i impulsar els intercanvis comercials que porten a preus més barats. En el cas d’Espanya i la connexió amb França, i per tant, amb la resta d’Europa, la necessitat de reduir la dependència del gas rus i l’enorme capacitat de regasificació de gas natural liquat (GNL) d’aquest país han centrat el to mediàtic en impulsar les connexions de gas, encara que el Govern i la Comissió Europea posen l’accent en els intercanvis d’electricitat.
Europa importa de Rússia uns 150.000 milions de metres cúbics anuals. Espanya té sis regasificadores (un terç del total de la UE) que permetrien portar fins a 60.000 milions de metres cúbics de GNL per vaixell des dels Estats Units o qualsevol altre país i convertir-lo en material gasós per enviar-lo (uns 20.000 milions de metres cúbics, després de restar la part per a ús propi i de Portugal) per tub a la resta de continent. Però falla l’últim esglaó del procés, ja que els dos conductes que actualment hi ha entre França i Espanya (Larrau-Alçay i Irún-Biriatou) tenen capacitat limitada per a 7.000 milions de metres cúbics.
Independència energètica
«Europa ha de buscar una independència energètica de Rússia. I el projecte més viable i factible és la construcció del gasoducte Midcat», ha insistit diverses vegades la patronal catalana Foment del Treball, defensora d’aquest projecte nonat de principis dels anys 2000 que suposava la primera part (la unió entre França i Espanya passant per les comarques gironines) d’un tub més extens fins al centre d’Europa per duplicar la capacitat d’interconnexió i que no va tirar endavant pel baix interès comercial i els costos alts. «Això posaria Espanya com el país sobre el qual pivota una de les preses de decisions més importants de la UE en aquests moments», defensa el parlamentari europeu José Ramón Bauzá (Cs).
Des del Govern posen tres condicions per reactivar aquest gasoducte, valorat en 3.000 milions d’euros: que no sigui finançat pels consumidors espanyols; que estigui habilitat per transportar biogàs i altres gasos renovables, com l’hidrogen verd, i que es realitzi en coordinació amb França, entre altres coses perquè actualment no hi ha canalització de gas des dels Pirineus fins al nucli de gasoductes centreeuropeus, per la qual cosa reactivar només la connexió entre Espanya i França no resoldria la situació, segons defensen.
Una manera de finançar-lo seria a través d’Europa. La Comissió Europea es pronunciarà d’aquí a dues setmanes en l’anomenat pla Repower EU, el full de ruta del continent per substituir el gas rus. Encara que la comissària d’energia, Kadri Simson, va refredar la setmana passada aquesta possibilitat en assegurar que ja hi ha «diferents gasoductes finançats amb fons de la UE que poden ajudar els estats membres perquè acabin amb les importacions de gas rus» i afegir que Brussel·les donarà prioritat a les renovables «quan es pugui canviar el gas per les renovables perquè això redueix les importacions». «Cal recordar quins són els nostres objectius per al 2030 i el 2040», va afirmar Simson en sessió plenària després de ser preguntada per aquesta interconnexió.
Abans de finals d’any
«Això del gas és una urgència i encara que inicialment tothom mira el que té més a prop, potser amb el temps s’innoven solucions com les plantes de gas natural liquat surants o la reducció de les necessitats de gas per a l’economia. Mentrestant, les interconnexions elèctriques tenen sentit estructural perquè permetran integrar millor les renovables», explica el director general de Transició Energètica del País Valencià, Pedro Fresco.
La Comissió Europea va recomanar el 2002 que tots els països membres tinguessin el 2020 una interconnexió elèctrica d’almenys el 10% de la seva capacitat instal·lada de producció elèctrica. L’objectiu es va revisar el 2014 i es va elevar fins al 15% per al 2030. Però a dia d’avui, Espanya compta amb només cinc enllaços elèctrics amb França que sumen un total de 2.800 megawatts de potència i suposen el 2,8% del total de la capacitat energètica del país (100.000 megawatts).
El Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima, que marca el camí espanyol al 2030, no inclou gasoductes i sí la construcció de dues noves interconnexions elèctriques a través dels Pirineus (una per Navarra i una altra per l’Aragó), a més de projecte de línia submarina pel Golf de Biscaia que sumarien uns 5.000 megawatts. I en aquest cas el Govern sí que demana celeritat: «Aquestes dues interconnexions han de comptar amb un projecte seriós i solvent abans de finals d’any», assegurava la vicepresidenta Ribera. Dimecres passat, durant la seva intervenció al Cercle d’Economia, va afegir que França, que sempre havia estat reticent, havia canviat d’opinió després d’haver d’importar energia en tenir durant uns quants dies el 50% del parc nuclear aturat.
«No és un debat simple perquè cada país té una realitat energètica condicionada per la seva energia i el govern que té en cada moment que no fa de l’energia una qüestió d’estat sinó una qüestió ideològica», conclou el professor de la Universitat de Barcelona Mariano Marzo.