El teixit empresarial es recupera
El Punt. D’abril a juny ja s’ha notat una certa recuperació i es preveu una millora de les perspectives de cara a aquests tres mesos d’estiu. Aquest mes de juny a la demarcació encara hi havia 8.973 persones en ERTO.
L’economia gironina assolirà els nivells d’abans de la crisi “ben entrat l’any 2022”. La recuperació, encara que no en tots els sectors, ja es comença a notar en el segon trimestre d’aquest any i, segons les cambres de comerç gironines, l’indicador de confiança empresarial mostra també una millora de les perspectives aquest tercer trimestre del 2021 i en línia amb la millora que també es produeix a Catalunya i al conjunt de l’Estat. Així ho indica la Memòria econòmica de Girona 2020, que analitza especialment l’impacte de la Covid-19 en l’economia, l’empresa i la societat, i que ahir van presentar a Girona les tres cambres de comerç de la demarcació (Girona, Palamós i Sant Feliu de Guíxols). Els representants de les tres cambres es van mostrar “optimistes” perquè el teixit empresarial es va recuperant progressivament.
La demarcació gironina ha tingut la “caiguda més intensa” de l’activitat de tot Catalunya arran de la pandèmia. Mentre que la caiguda del PIB al conjunt del país va ser de l’11,5%, a la demarcació va arribar al 14,2%. Això, segons la directora de l’estudi, Carme Poveda, és degut a la forta dependència de les comarques gironines del turisme, i també a la demanda estrangera, perquè és el sector econòmic més tocat i que encara no ha pogut frenar la davallada. La memòria exposa que l’impacte de la pandèmia deixa “xifres molt negatives i inèdites” a tots els sectors, però el comerç i els serveis “presenten els pitjors saldos del 2020”.
Per pal·liar les conseqüències de la crisi econòmica derivada de la pandèmia, Carme Poveda va remarcar que hi ha hagut “dues mesures estrella”: els ERTO i les línies d’aval per a crèdits de l’ICO. Això ha permès aguantar el nombre d’empreses i de treballadors amb feina, però també afegeix incertesa perquè encara es desconeix quin impacte tindrà en un futur.
En el moment àlgid de la pandèmia, a la demarcació hi va haver 65.934 treballadors en ERTO, i el juny d’aquest any continuen en aquesta situació 8.973 (un 5%), i ara per ara no es pot assegurar si tornaran a treballar o si finalment es quedaran sense feina. El president de la Cambra de Comerç de Girona, Jaume Fàbrega, va subratllar que els ERTO han estat una “idea brillant”, però en canvi ha estat “molt mal gestionada perquè hi ha hagut famílies que han estat mesos i mesos sense cobrar”.
De maig del 2019 a maig del 2021 s’han destruït 2.442 empreses a la demarcació i 13.403 han hagut de recórrer a crèdits. Per això, la directora de l’estudi va remarcar que, per evitar ofegar les empreses, és important que s’allargui el termini de retorn d’aquest endeutament més enllà dels deu anys.
Balanç turístic negatiu
El 2020 el nombre de turistes allotjats en hotels de la Costa Brava va disminuir un 65% respecte al 2019. Concretament, el nombre de turistes allotjats a la Costa Brava va ser de només 1,27 milions el 2020, un 35% dels que hi va haver l’any anterior (any de màxim històric). Aquest descens va ser molt important, però inferior al que es va produir a Barcelona o la Costa Daurada (al voltant del 77% en els dos casos). Per contra, la caiguda va ser menor en el cas dels Pirineus (-42%), gràcies als bons resultats l’estiu passat del turisme català i de la resta de l’Estat i perquè quan va començar la pandèmia “s’havia acabat la temporada de neu”.
Esperen un agost amb més turistes
Les reserves hoteleres han repuntat al juny amb turistes catalans i de la resta de l’Estat però també turistes internacionals. L’afectació de la cinquena onada en la primera quinzena de juliol “ha estat important sobretot a les localitats amb la xifra més elevada de places turístiques”, com ara Lloret de Mar. “El sector ens ha assegurat que hi ha hagut un degoteig de cancel·lacions”, va assegurar Poveda. Malgrat això, les cambres de comerç esperen que aquest final de mes es pugui tornar a recuperar la bona tendència, amb l’estabilització de l’evolució de la pandèmia, i que porti un millor mes d’agost i setembre.
Les exportacions gironines creixen amb força
El maig del 2021 van ser un 8,5% superiors a les del mateix mes del 2019. L’any passat les vendes a l’exterior es van salvar gràcies al sector carni.
Les exportacions van ser l’única “nota positiva” que hi va haver el 2020 a la demarcació de Girona. Segons l’estudi, les vendes de béns a l’exterior van créixer l’any passat un 0,4%, “una xifra que contrasta amb la caiguda del 10,3% de les exportacions catalanes”. Aquesta evolució positiva s’explica sobretot per l’augment de les exportacions de carn (un 8,5%), que concentren el 36% del total de les exportacions gironines. “Les exportacions de carn han salvat les xifres de l’any”, va assegurar la directora de l’estudi, Carme Poveda.
Per contra, van disminuir les vendes a l’exterior de productes químics (un 1,5% menys), de maquinària (un 6,3% menys) i d’altres semimanufactures (un 4,6% menys), que conjuntament representen el 31% del total de les exportacions.
En els primers cinc mesos d’aquest any 2021, les exportacions de Girona s’estan recuperant amb força. El maig d’aquest any, segons van dir els representants de les cambres de comerç de Girona, Sant Feliu de Guíxols i Palamós, van ser un 8,7% superiors a les del maig de l’any 2019.
A més dels tres presidents de les tres cambres de comerç de la demarcació de Girona, en la presentació de la memòria també hi va ser present el director territorial d’Empresa i Treball de la Generalitat a Girona, Joan Martí, que va comentar que el país està en un moment de transformació i això és un repte, i que també en l’economia “ens caldrà una adaptació”. “La crisi també vol dir oportunitat i l’oportunitat ens l’oferirà la innovació, que és un aspecte clau en qualsevol àmbit econòmic i que ha d’anar de bracet amb la formació”, va dir el director. Per Martí un altre dels aspectes clau és la gestió dels recursos, que “arribaran segur”, i que no han de servir per tapar forats “sinó com a eina de transformació”.