La inflació torna a preocupar els bancs centrals
Diari de Girona. Famílies amb hipoteques, empreses, inversors, bancs i governs endeutats pengen del preu del diner. Torna el temor a la inflació. Després d’anys sense tot just pujades rellevants de preus, o fins i tot amb caigudes per la pandèmia –com va succeir el 2020 a Espanya i en la zona euro—, la inflació torna a trucar a la porta dels bancs centrals en forma de preocupació.
I hi ha molt en joc en això per a famílies amb hipoteques i empreses endeutades i per als inversors. Governs amb elevat deute públic, com el d’Espanya, també s’hi juguen molt si s’anticipa l’expectativa d’una possible pujada de tipus d’interès a mitjà termini (mai abans de 2023, segons els pronòstics).
L’indicador que mesura la pujada anual dels preus es va situar en el 4,2% als EUA a l’abril, amb un avanç del 3% de la taxa subjacent, sense tenir en compte els preus d’energia i aliments no elaborats. En la zona euro es va arribar al 2% al maig i a Alemanya ja s’ha aconseguit el 2,4%. A Espanya, la dada avançada de l’IPC de maig és el 2,7%, la major taxa des de febrer de 2017. En aquest context, els inversors comencen a mostrar nerviosisme. En principi, la major part dels analistes veuen l’actual inflació com un fenomen transitori. Si l’any passat l’economia i els preus van col·lapsar des de març per la pandèmia, és lògic que ara qualsevol mínim pas cap a la normalitat doni com a resultat uns preus més alts comparats amb els deprimits de l’any passat. En tots els seus missatges, fins ara, el Banc Central Europeu (BCE), en la zona euro, i la Reserva Federal (FED), als EUA, subratllen els elements transitoris dels actuals nivells d’inflació.
En els mercats funciona, almenys fins ara, una regla no escrita que fa que quan els tipus d’interès baixen pugi la borsa i a l’inrevés. Amb el preu del diner en mínims històrics, els inversors han derivat els seus estalvis cap a la borsa i altres actius de risc, com les criptomonedes. Si invertir en renda fixa torna a cobrar interès l’estalvi més conservador pot donar l’esquena a la renda variable i als actius de risc, provocant descensos en els índexs borsaris.