«És bo tenir una fita, una llum que ens faci anar endavant»
Diari de Girona. Entrevista Cecília Loreno. Periodista i Guía Turística. “el senyal lluminós dels fars és diferent en cada un, i això els fa únics i peculiars”. Demà surt a la venda «15 excursions a peu pels fars de Catalunya», un llibre en què l’autora, Cecília Lorenzo, proposa una sèrie de recorreguts per visitar les construccions d’aquest tipus que encara es troben a la costa catalana, la majoria d’elles, fins a nou, a la Costa Brava.
Per què són romàntics, aquests estris que en principi serveixen només per a guiar vaixells?
A tot Catalunya n’hi ha dos als quals viu el tècnic farer, són el seu habitatge. Són el de Salou i el de Palamós.
No han sucumbit a l’automatisme?
Que tinguin aquí el seu habitatge, no treu que el farer no pugui treballar en altres fars. És habitual que un farer tingui a càrrec seu diversos fars. Per exemple, entre un parell de tècnics, porten tots els fars de Barcelona. Hi ha pocs que tinguin encara en ús l’habitatge annex.
Quin és el més antic dels que treu al llibre?
El del Cap de Creus, que és de 1853. Suposo que devia funcionar amb llum de gas. Més antigament, abans que es construïssin aquests fars de torre, feien la seva funció senyals lluminosos de foc.
Seria capaç de viure en un far?
Crec que sí, i m’hauria agradat viure-hi… però només una temporada. Gaire temps ha de ser dur, sobretot en el cas de fars molt solitaris, com el que dèiem del Cap de Creus. N’hi ha que estan més a prop d’un poble, i aquests són molt més còmodes, són com viure en un habitatge normal de la població.
Qui va matar els fars?
Sobretot la tecnologia. Els GPS i Google Maps i els mòbils… Connectes el telèfon i ja saps on ets, abans havies d’interpretar els missatges lluminosos dels fars.
Ha trobat algun far amb el seu fantasma incorporat?
Mmm… deixi que pensi… Que jo recordi, no he vist cap fantasma a cap dels fars que he visitat (riu).
És curiós que la immensa majoria es trobin a les costes gironines. El motiu és que els gironins ens despistem més?
És cert, a la Costa Brava n’hi ha molts. És que és una costa força rocallosa i esquerpa, amb penya-segats, i aquestes coses havien d’estar molt ben senyalitzades per evitar accidents dels vaixells.
Quina sorpresa s’ha endut, en les seves visites fareres?
M’ha sorprès descobrir que el senyal lluminós dels fars és diferent en cada un, i això els fa únics i peculiars.
Com si fos el seu ADN?
El ritme de llum és diferent. Per exemple, el de Vilanova fa tres llampecs lluminosos cada cinc segons. I el to de la llum també canvia, pot ser blanca o groga. Un bon mariner té a bord el seu llibre de fars i quan veu el senyal d’un far, sap a quina part de la costa es troba.
Ha trobat més curiositats, en aquestes construccions?
El far de la Banya, que ara està al port de Tarragona, antigament estava situat al Delta de l’Ebre, a la punta de la Banya, d’aquí el seu nom. Va ser traslladat d’allà a Tarragona! O el far de Cala Nans, a Cadaqués, que és l’únic que manté l’antic camí que anava al far. L’única manera d’arribar-hi és caminant per l’antic camí que hi havia des del poble de Cadaqués.
A banda dels fars catalans, n’hi ha algun de tot el món que li faria especial il·lusió visitar?
Molts. Per exemple, m’agradaria fer una ruta que hi ha la costa de Galícia, un sender que uneix tots els fars de la costa atlàntica. I sobretot anar a veure els d’Irlanda i Escòcia, on els fars són molt coneguts.
Permeti que acabi metafísic: tots necessitem un far que ens guiï, a la vida?
Sí, sempre està bé posar-nos una fita, tenir com una llum a què volem arribar. Sobretot en moments com els actuals, on tot és una mica incert, és bo tenir una llum que ens faci anar endavant.