L’aeroport de Girona, amb capacitat per a més activitat
El Punt. La infraestructura, que aposta per ser la quarta pista del Prat, es manté pendent del baixador del tren d’alta velocitat. Mai ha arribat als set milions de passatgers que podria assumir.
Enmig de la polèmica per l’ampliació de l’aeroport del Prat es planteja també quin ha de ser el paper en aquest context de l’aeroport de Girona Costa Brava. Reivindicat des de fa temps des de les terres gironines com la futura quarta pista de l’aeroport de Barcelona i lligat a un baixador del tren d’alta velocitat (TAV) –del qual fa poc s’ha adjudicat l’estudi informatiu–, l’aeroport de Girona tot just comença a recuperar vols comercials aquesta setmana després d’haver estat pràcticament un any sense cap activitat d’aquest tipus a causa de les restriccions per la pandèmia. Dissabte va començar a operar la companyia holandesa Transavia i ahir la irlandesa Ryanair, de manera que ara són deu les rutes que s’ofereixen des d’aquesta infraestructura.
“Nosaltres sempre hem apostat per l’aeroport i, més enllà que sigui la quarta pista o no, no deixarem que mori”, deia ahir el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, qüestionat sobre com veu el futur de l’aeroport. Noguer insistia en la importància del baixador del TAV perquè l’aeroport pugui ser aquesta quarta pista. El president de la Cambra de Girona i president del Consell de Cambres de Catalunya, Jaume Fàbrega, també va defensar el paper d’aquest baixador del TAV a l’aeroport de Girona i a la resta d’aeroports catalans per tal de potenciar “una visió de Catalunya en xarxa”. És a dir, que es faciliti la connexió ferroviària d’altes prestacions amb els aeroports i sense oblidar els reptes mediambientals presents. Fàbrega va insistir, però, que l’estació del TAV a l’aeroport de Girona és la inversió més urgent. “Sense aquesta connexió, el paper de l’aeroport de Girona queda molt limitat”, va dir.
L’aeroport de Girona va tenir el seu auge en el volum de passatgers el 2008 i 2009, amb més de cinc milions de passatgers, condicionat per la presència de Ryanair, que hi havia establert la seva seu central del sud d’Europa. La instal·lació de Ryanair va motivar l’aprovació d’un pla director el 2006 per remodelar les instal·lacions i preveia una inversió de 108 milions d’euros. Un nou aparcament de vehicles de sis plantes i capacitat per a més de 3.400 cotxes, un nou bloc tècnic, l’increment de terminals o un punt d’inspecció fronterera van ser algunes de les actuacions que es van dur a terme en aquell període. Però la retirada progressiva de Ryanair, companyia en què s’havien dipositat totes les esperances, va fer que a partir del 2010 comencés la davallada pel que fa al nombre de passatgers. D’aquesta manera, un aeroport preparat per assumir 7,2 milions de passatgers va tancar el 2019 amb només 1,9.
Les condicions per tirar endavant
L’aeroport de Girona, amb capacitat declarada per acollir 7,2 milions de passatgers l’any, no ha assolit mai aquesta xifra i quan més s’hi ha acostat ha estat amb poc més de cinc milions. Un estudi encarregat per l’Ajuntament de Girona a la Universitat de Cranfield i la d’Edimburg sobre el futur d’aquest aeroport posava en relleu quines condicions calia complir per augmentar el nombre de passatgers. Eren tres: que l’aeroport de Barcelona se saturés per facilitar que el creixement es traslladés cap a Girona, que millorés l’accessibilitat a l’aeroport i que es considerés un nou model de taxes aeroportuàries que proporcioni incentius per volar des d’aeroports secundaris.