Un estudi apunta que el comerç gironí es recuperarà més ràpid que a altres ciutats | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

01 maig
0

Un estudi apunta que el comerç gironí es recuperarà més ràpid que a altres ciutats

Federació d'Hostaleria   |   Novetats

Diari de Girona. El teixit comercial de Girona es recuperarà més ràpid que en altres ciutats similars. És una de les primeres conclusions a les quals ha arribat un estudi encarregat per l’Ajuntament, a fi d’actualitzar el Pla sectorial del comerç redactat el 2018 i trobar estratègies i actuacions per revertir l’impacte de la covid-19. Un impacte que ha afectat de forma «greu» els establiments, però, segons els primers resultats de l’estudi, el model de comerç gironí facilitaria una recuperació «més ràpida».
L’alcaldessa, Marta Madrenas, il·lustrava una tendència a la millora amb dades de l’últim mes i mig, en què hi ha hagut 50 altes d’activitats i 13 baixes. Ho va explicar ahir a la presentació de la modificació del Pla sectorial, juntament amb la regidora de Promoció Econòmica, Glòria Plana, i el director d’RBD Consulting, Roger Gaspa, empresa que ha redactat el nou document.
Fer visibles els locals buits
A partir d’aquesta actualització del Pla, l’Ajuntament concretarà fins a 45 accions per impulsar el comerç. La primera ja es va conèixer ahir, i s’enfocarà en dinamitzar els locals buits. Es tracta de la campanya «El millor local per al teu negoci, Regala Girona», amb la qual es col·locaran fotografies de grans dimensions en els aparadors buits, que mostrin esdeveniments emblemàtics de la ciutat, com Temps de Flors o les Fires de Sant Narcís.
La intenció és «visibilitzar aquests immobles per atreure vianants cap a la zona», obrir els llums dels aparadors per «atreure inversors i captar negocis», i, alhora, «augmentar la sensació de seguretat i amabilitat» dels carrers, va explicar Plana. Els cartells es començaran a posar les properes setmanes a locals buits de la Rambla, Argenteria i Ballesteries, i si funciona s’estendrà a altres zones. La iniciativa es fa en col·laboració amb Girona Centre Eix Comercial i l’Associació de Botiguers, Industrials i Veïns del Carrer Ballesteries.
Per la seva banda, l’alcaldessa va destacar la importància del turisme per l’economia de la ciutat. «Quan no han vingut visitants, hem vist que els comerços no se sustenten per si sols», va dir.
«Punts forts» del model gironí
El Pla sectorial del comerç s’ha modificat arran de la nova realitat comercial de la ciutat derivada de la pandèmia. Als centres de les ciutats, la covid-19 va causar el tancament d’entre un 15 i un 20% dels comerços, va dir Gaspa. Però el representant d’RBD Consulting va presentar uns resultats que els fan ser optimistes en la reactivació del comerç gironí.
D’una banda, destacava la capacitat d’atracció de clients que venen de municipis del voltant. En la seva àrea d’influència, Girona reté més de 487 milions d’euros, una atracció aturada per la covid-19 i amb impacte directe al comerç. D’altra banda, el client dels comerços gironins «és molt fidel», i un 48% d’ells també hi fan altres activitats, indicava Gaspa. També han pres molta rellevància les recomanacions i el boca-orella a l’hora de decidir on comprar.
Per sectors, l’estudi exposa que el comerç alimentari, d’equipaments per la llar i d’oci i informàtica han sortit molt reforçats, mentre que la restauració i la moda estan patint molt. I es constata que el centre de Girona ha sortit més debilitat que els comerços de barri, que donen servei a les persones residents. Tot plegat, ha permès dissenyar noves prioritats, posant el focus en la digitalització, la promoció interior i exterior de la ciutat, i la revitalització de les zones més castigades.
Sense dades de l’impacte
Tot i això, a l’estudi – que no està acabat -, de moment no hi ha dades de la quantitat de negocis que han tancat per la pandèmia a Girona. Gaspa va concretar que fins d’aquí a dos o tres mesos no es podrà tenir una «fotografia final» de la situació. Gasca ha explicat que estan pendents de veure què passarà amb els ajuts del govern espanyol, la restauració o els lloguers.