Diari de Girona. La Setmana Santa torna la vida als municipis turístics de la Costa Brava, tot i que planeja el dubte de si és una mica de tornada a la normalitat o si es tornarà al viacrucis del confinament.

Setmana Santa és aquella època en què no es té clar si ja es pot calçar la xancleta o s’ha de mantenir l’abric. En sortir al carrer, es resol que el dubte és global, que tant hi ha gent a la platja en banyador com veïns a la barana del passeig tapats fins al coll sense entendre res. Aquests són els primers dies de festa més o menys lliure del 2021. Amb el final del tancament comarcal, però encara amb el toc de queda, la Catalunya dels forasters viu el seu particular Diumenge de Rams.

Víctors silenciosos dels qui feia temps que trobaven a faltar els visitants. Així està la cosa, amb pilons de catalans disfrutant lluny de casa, a la segona residència o en un allotjament turístic, sobretot a la Costa Brava. Si al tercer dia hi va haver resurrecció, cal veure què és el que seguirà a la tercera onada de covid.

El mercat dominical de Palafrugell presenta una molt bona entrada. El carrer de Pi i Maragall és un formiguer de gent amb bosses i mascareta. Aquí el termòmetre l’aporta l’aparcament a prop del carrer de la Tarongeta: gairebé ple. Bé. «La setmana passada ja en van venir uns quants, però ara es respira molt més ambient», afirma un dels venedors de fruita. «Però veurem el que dura», aporta una companya de la parada. Al mercat de carn i embotits i al de peix, separats per un estret carreró, també hi ha un noble moviment. «Pel que compren ja et fas una idea de si han vingut només un parell de dies o si es queden tota la setmana, i veig molt d’això segon», aplaudeix una veterana xarcutera, que assegura que això ha sigut un erm durant molts mesos.

La propera plaça Nova no té una sola plaça lliure a les múltiples terrasses que empetiteixen l’espai públic. Els nadius més veterans ocupen l’interior i la paret exterior del Centre Fraternal, com de costum, amb aquesta mirada frunzida, entre fiscalitzadora i curiosa. La pastisseria Can Serra treu fum, però això tampoc és res nou, i menys per aquestes dates.

La responsable d’un dels bars pregunta a un estiuejant pel seu pare, que no ha vist des de fa temps i solia venir cada matí amb un parell de diaris. «Va morir fa uns mesos», li concreta ell. És un dels molts retrobaments d’aquests dies, la majoria agradables però també tristos, perquè sigui pel coronavirus o altres malalties que no han pogut tractar-se com calia, ja no hi són tots els que eren.

A Platja d’Aro, optimisme absolut. En aquests dos dies han rebut prop de 60.000 visitants, un 35% més del que s’acostaven el cap de setmana a aquesta localitat durant la restricció comarcal. L’avinguda de S’Agaró, que concentra el gruix de l’oferta de comerç i restauració, torna a omplir-se de passejants. Des del comerç i l’hostaleria donen per fet que «tindran molta gent» per Setmana Santa i destaquen la seguretat que ofereixen els establiments.

«Fomentem la seguretat dels nostres establiments. Hem pres totes les mesures de seguretat necessàries», remarca el president d’empresaris i comerciants de Platja d’Aro i s’Agaró, Manel Canadell. «Està funcionant molt bé» des de l’aixecament de les restriccions i assegura que comencen «a veure la llum al final del túnel». Amb tot, espera que no tornin les restriccions per uns sectors que ho han passat «molt malament» i demanen «responsabilitat» als turistes que s’acostin al municipi.

Mateixa estampa a Blanes, on l’afluència de gent ha augmentat un 40% des que s’han tornat a obrir les fronteres comarcals. En concret, el primer cap de setmana amb la mobilitat permesa van passar dels 99.000 vehicles a més de 140.000.

Reservar taula a la Costa Brava és molt complicat aquests dies. En Mario i la seva família lloguen un apartament a Llafranc, volien menjar fora i només han trobat taula a Palau-Sator, a 20 quilòmetres. Òbviament, no és cap drama. «Pitjor seria seguir a Barcelona, som molt afortunats de poder ser aquí». La ciutat comtal, de fet, no ha quedat ni de bon tros deserta. La platja, amb un matí que acompanyava, presentava ahir molts transeünts, però molt lluny de l’afluència habitual de dues setmanes enrere: ara està molt més esponjada.