Figueres i Blanes, dos dels destins preferits pels barcelonins per Nadal
Diari de Girona. La mobilitat per les vacances es va reduir de forma generalitzada, i en el cas de Girona es va desplaçar cap a l’interior i la muntanya.
La mobilitat es va reduir aquest passat Nadal tant a Catalunya com a Espanya arran de la pandèmia de la covid-19, segons mostren les dades de l’estudi de mobilitat que l’Institut Nacional d’Estadística (INE) fa a través del seguiment dels telèfons mòbils. Malgrat que Blanes i Figueres es van trobar entre les cinc localitats a les quals es van desplaçar més barcelonins el dia 25 de desembre de 2020, la xifra de desplaçaments es va reduir respecte al dia de Nadal de l’any anterior. En el cas de Blanes, per exemple, hi van arribar 509 persones procedents de la capital catalana, mentre que l’any anterior havien estat 680.
L’estudi reflecteix que, malgrat que algunes comunitats autònomes -com és el cas de Catalunya- van flexibilitzar les seves restriccions durant les vacances de Nadal, en general es van produir molts menys desplaçaments per visitar la família. D’aquesta manera, segons l’INE, el 68% dels espanyols va passar la nit de Nadal a la seva àrea de residència, cosa que suposa 16,8 punts percentuals més dels que ho havien fet l’any anterior, quan només un 51,1% dels espanyols va decidir passar una data tan assenyalada com aquesta al seu mateix lloc de residència. L’informe també assenyala que generalment es van produir pocs moviments a les cinc principals ciutats de tot l’Estat, entre les quals hi ha Barcelona. I els desplaçaments que es van dur a terme aquell dia van ser, generalment, cap a llocs propers. Així, en el cas de la capital catalana, els principals desplaçaments es van produir cap a la Vall d’Aran (599 persones), Calafell (595), el Vendrell (535), Blanes (509) i Figueres (483).
A banda d’haver-hi hagut menys desplaçaments, també van canviar les principals destinacions dels barcelonins d’un Nadal a l’altre. Blanes és l’única destinació gironina que es va mantenir com una de les cinc destinacions preferides dels barcelonins tant el 2019 com el 2020. Per Nadal de 2019, també s’havien «colat» en aquest llistat Girona ciutat (685 persones) i Lloret de Mar (636). En canvi, tant Girona com Lloret desapareixen de la llista de 2020 i deixen pas a Figueres.
Però malgrat que Blanes va convertir-se en un dels principals destins dels barcelonins per Nadal, en realitat, el dia 25 va perdre població, ja que molts blanencs van optar per desplaçar-se a altres localitats de la Selva i el Maresme per visitar els seus familiars. D’aquesta manera, si habitualment la localitat compta amb uns 39.000 habitants, el dia 25 de desembre n’hi havia un 8,13% menys.
En el cas de Figueres, es va repetir el mateix patró. Malgrat l’arribada de població resident a Barcelona per passar el dia de Nadal a la capital alt-empordanesa, el dia 25 de desembre hi havia gairebé un 10% menys de residents dels 46.600 que hi ha habitualment.
En general, el mapa de mobilitat del dia de Nadal a les comarques gironines permet observar com, al contrari del que passa durant els mesos d’estiu, no hi va haver pràcticament cap municipi de la Costa Brava que guanyés població. La única excepció va ser l’àrea de Begur i Pals, on el nombre de residents aquell dia sí que es va incrementar un 4,1%.
Desplaçaments a l’interior
En canvi, es pot observar un increment de la mobilitat en direcció als municipis situats a les zones d’interior i muntanya. Així, entre les localitats que més van veure incrementada la seva població durant el dia de Nadal hi va haver Alp (Cerdanya), Amer i la resta de la Selva interior, la Jonquera i les seves rodalies i altres localitats altempordaneses com Peralada, Bàscara, Navata i Avinyonet de Puigventós, entre altres. També van rebre gent Cornellà del Terri, algunes zones de Girona ciutat i Sant Gregori, així com Hostalric i Cruïlles.
Forta caiguda de la mobilitat durant els dies laborables del segon semestre de 2020
Més enllà de la mobilitat del dia de Nadal, l’estudi analitza la mobilitat quotidiana de tot el segon semestre de 2020 a l’Estat i arriba a la conclusió que les restriccions de mobilitat s’han deixat notar al conjunt del país. D’aquesta manera, el per-centatge de població que es va haver de desplaçar fora de la seva àrea de residència durant els dies laborals del segon se-mestre de l’any passat va ser molt inferior al registrat durant el 2019. Així doncs, en l’àmbit espanyol aquest percentatge es va situar entre el 15 i el 22% durant aquests mesos, mentre que l’any anterior, en una setmana «normal», s’havia arribat a una mobilitat del 30% en dies laborables. La tendència a la baixa, a més, s’accentua a partir del mes d’octubre -és a dir, just passades les vacances d’estiu i s’accelera durant les últimes setmanes de l’any.
Aquest projecte de l’INE consisteix a mesurar la mobilitat a partir de les dades de posicionament dels telèfons mòbils controlats per les tres principals operadores espanyoles. Això significa que no es poden tenir en compte els estrangers que utilitzen els telèfons mòbils amb una numeració estrangera, ni que sigui a través del roaming.