Blog

Diari de Girona. Entrevista Martí Sabrià. Exgerent del Grup Costa Brava Centre. Després de més de quaranta anys essent el gerent del Grup Costa Brava Centre, Martí Sabrià es jubila. Ens queda ara un dels majors experts de Catalunya en turisme, que no és poca cosa.

Suposo que un jubilat com vostè, res de fer turisme, ja en deu estar fart.

Al revés, abans estava obligat a un turisme forçat, per anar a veure coses d’interès. Ara, alliberat de compromisos, el turisme serà turisme i prou. Suposo…

On no viatjaria mai?

No he estat mai a l’Àfrica, no m’ha atret mai. No crec que canviï aquest costum, no em genera interès. En general, sempre m’ha interessat més el nord que el sud, no sé si això vol dir alguna cosa.

Aniria a un resort del Carib, tot inclòs?

Ho vaig fer una vegada, i no repetiria. És l’antítesi del que per mi significa el turisme, que és apropar-se a maneres de fer i de viure. Allò és un espai tronat, amb cap diferència amb altres de tot el món. Sí, tenen un punt de luxe, però per mi el luxe i la comoditat és viure a l’Empordà, tenir una casa a pagès. No necessito més.

A l’hotel petit hi ha la bona confitura?

Segur que sí. Hi ha la bona confitura des de la perspectiva que tots necessitem que ens mimin una mica i a l’hotel petit serà el senyor Soler, no el client 214. Tots estem en el fons una mica mancats d’estima, i l’hotel petit aporta el confort i la bona cuina del gran, però també escalf i proximitat. És el que requereix aquesta societat cada cop més impersonal.

Què és el més estrany que li ha demanat un client?

He sentit explicar meravelles de tota mena. Em va fer gràcia Bob Dylan, que al festival de Cap Roig va fer arrencar les etiquetes de l’aigua que tenia al vestidor. No devia voler que la marca fes propaganda a costa seva. I als hotels… passa de tot.

De tot?

Des de gent que defeca a sobre el llit, fins a tot el que es pugui imaginar.

Per més intents en contra, jo em guio pel sol, la platja i la sangria.

És molt respectable, també té cadascú els seus gustos de lectura. Però sé que vostè ho fa a l’Escala, no va a fer-ho a l’altra punta de món.

Perquè tinc sou de periodista.

A mi el que em dol és quan algú va a Grècia i en lloc de veure el Partenó, va a la platja. Coi, per anar a la platja, ves a Aiguablava!

Els turistes eren millors al segle XIX?

Al XIX no ho sé, però als inicis el turisme era elitista, gent de cert nivell cultural i econòmic. Transmetia, per tant, un altre tarannà. Llavors se socialitza, cosa que hem de celebrar, i evidentment apareix de tot, també els impertinents i indesitjables.

Què va aportar el turisme dels anys seixanta?

A banda del valor econòmic -cosa que explica alguns disbarats urbanístics-, ens va fer sentir demòcrates abans que tinguéssim democràcia. A setze anys, les nenes franceses i belgues ens explicaven que allà les coses eren d’una altra manera. El turisme ens va portar cultura i una visió àmplia del món.

I sexe.

I sexe. Però no ens n’hem d’avergonyir.

Mai de la vida. Per qui em pren?

Per molts va ser una descoberta que hauria arribat de manera molt més fosca i trista.

Ha esmentat els desastres urbanístics. Cal dinamita, a la Costa Brava?

Home, per netejar alguna cosa jo en faria servir, de Goma-2. Tanmateix, les tonteries que hem fet al litoral, no són les més grosses que s’han fet al Mediterrani. El que estaria bé és que n’haguéssim après i no cometéssim els mateixos errors. Aquells gratacels a Platja d’Aro que a la tarda fan ombra a la platja són inversemblants! Però també han fet mal les urbanitzacions de cases baixes. Com diu en Carles Llop, un territori ha de tenir vocació, ha de saber què vol fer. El turisme va néixer sense cap planificació, com qui va a buscar bolets. Era una forma de fer diners en un país pobre.

Bé havíem de menjar.

Per això perdono una mica els grans desastres urbanístics dels inicis del turisme. No tant els que es van fer més tard als anys 80 i 90. Una mica de Goma-2 estaria bé, si la poguéssim administrar amb cura. Però el que hem de fer és no empitjorar-ho.