Les cambres de comerç són agents socials?
La Vanguardia. Article President Pimec Josep González. La terra és esfèrica i va ser Aristòtil qui ho va demostrar fa més de dos mil anys amb diverses proves empíriques. Curiosament, darrerament hi ha hagut alguna persona com el nord-americà Mike Hugues que estava convençut que la terra és plana i que els científics havien estat enganyant a l’humanitat durant segles. En Hugues es va guanyar l’atribut demad (boig, en anglès) perquè nova poder demostrat la seva teoria de cap de les maneres, fins i tot el febrer passat va morir en un lamentable accident intentant-ho. Aquesta trista anècdota em serveix per deixar molt clar que les cambres de comerç no són agents socials, òbviament, encara que se’ls pretengui atribuir aquestes funcions. La principal raó és que són corporacions de dret públic tutelades per l’Administració i per a la qual exerceixen d’ens de consulta. Els agents socials, sindicats i patronals, són representants privats dels treballadors i de les empreses amb l’objectiu de defensar els seus interessos en els distints àmbits d’actuació econòmica i empresarial, com per exemple davant del sector públic. La Constitució i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya en són les proves empíriques.
La pregunta que titula aquesta tribuna ve motivada per la proposició de llei de Representació Institucional i del Finançament de les Cambres de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació i del seu Consell General de Cambresde Catalunya, on es reflecteix una invasió de competències que són pròpies dels agents socials, no està ajustada a la normativa vigent i no és acceptada per UGT, CC.OO., Foment ni Pimec. A més, es va intentar aprovar la llei de Cambres en procediment de lectura única, després de diversos fracassos per aprovar-la, constituint aquest procediment una acció que manca de transparència ja que hauria de realitzar-se en exposició pública i consultant els agents socials. I aquí una bona reflexió de fons; per què les cambres de comerç no varen plantejar un diàleg amb els agents socials abans d’engegar un projecte de nova llei de Cambres si el que volien era tenir les seves competències?
A tot això s’hi afegeix la conclusió de l’Autoritat Catalana de la Competència (Acco), que considera que el redactat previst a l’article 7 de la mencionada proposició de llei presenta riscos per al manteniment del principi de neutralitat competitiva, atès que part del possible finançament públic que es preveu que rebrien les cambres podria destinar-se asufragar la prestació de serveis de naturalesa privada, àmbit en el qual aquestes corporacions de dret públic competeixen amb altres operadors privats. És per aquest motiu que l’Acco ha instat la modificació del precepte de referència.
Efectivament, “la terra és esfèrica” i les cambres de comerç tenen el seu àmbit d’actuació que els hi aporta diverses fonts d’ingressos com són les emissions dels certificats d’origen de les exportacions, els diners provinents de fons europeus i de contractes amb l’Administració i, evidentment també, a través de la generació de nous socis i la prestació de serveis, tot i que voldria deixar clar que la negativa dels agents socials no és per la petició de les cambres de recursos públics sinó per la seva pretesa invasió de competències dels agents socials.