Blog

Diari de Girona. La Gàrgola. Miquel Fañanàs. Som animals de costums i, com a tals, ens hem avesat a les noves rutines que ens han vingut imposades per les autoritats sanitàries com a conseqüència dels estralls provocats per aquest covid-19 que no s’acaba d’allunyar de les nostres vides. Tot i que per aquest tortuós camí del recorregut epidemiològic s’hi han quedat els guants protectors que durant la primera onada semblava que s’havien de convertir en l’eina protectora indispensable, finalment s’han acabat consolidant d’altres mesures de protecció aparentment més adients com ara la distància social, les mascaretes, el gel higienitzant per desinfectar-nos les mans cada vegada que accedim en un establiment públic, les restriccions en la mobilitat mitjançant el tancament d’espais geogràfics i, com a darrera novetat, les nouvingudes «bombolles» per determinar si un determinat grup de persones és o no susceptible de rebre una sanció per infracció de la normativa vigent.

I és en aquest complicat panorama de la segona onada de contagis que ha entrat amb perdurable insistència la qüestió de si els espais afectats per les decisions sanitàries són o no són segurs. Davant l’evidència científica que les concentracions humanes afavoreixen la propagació del contagi, el govern de la Generalitat, tant bon punt va recuperar les competències de l’Estat que durant la primera onada havia reclamat de manera insistent, va decidir que teatres, cinemes i, particularment, els restaurants, eren focus de contagi víric i, per tant, calia actuar decretant llurs tancaments. Posteriorment, degut a les queixes reiterades d’un col·lectiu poderós mediàticament com el de la cultura es va afluixar la corda permetent obrir primer el Liceu de Barcelona, seguidament els teatres i cinemes per continuar després amb el món de la restauració tot i que aquests, que a ulls de l’administració actuant semblen més perillosos, amb unes restriccions horàries que els aboquen a una mena de tancament encobert.

A quatre dies passats del Cap d’Any 2020 deu ser difícil determinar si les celebracions han pogut produir un rebot dels contagis. En aquest cas, el govern havia decidit no anar més enllà i, per tant, no endurir les mesures que s’havien establert fent cas omís dels experts i responsables d’hospitals que havien demanat restriccions contundents atès que el nombre d’hospitalitzacions no parava de créixer. És més que probable que de confirmar-se l’arribada de nous rebots de l’epidèmia i mentre no s’estengui la vacuna a una població suficient, podrem veure com l’administració recula i torna decretar tancaments d’establiments abans de decidir-se pels domiciliaris. Amb quin criteri? Això ningú no ho sap perquè fins ara s’ha anat fluctuant en funció d’interessos que poc o res tenien a veure amb la realitat que tenim al damunt. Restriccions o vigilància? Heus ací el dilema. Tancar sense més ni més locals que, en general, compleixen amb totes les mesures de prevenció com ho fan els restaurants de casa nostra, o fer efectiva una vigilància amb imposició de sancions pels (pocs) que incompleixen la normativa? Per què uns establiments poden obrir portes i d’altres no malgrat que ambdós puguin disposar de les mateixes mesures d’higiene i seguretat?

Desconec, per exemple, les raons perquè no s’han deixat obrir els casinos i els bingos. No crec que sigui per lluitar contra la ludopatia perquè la pròpia Generalitat impulsa el foment dels jocs d’atzar. És una més de les contradiccions d’aquest govern que el president de la Federació d’Hostaleria de les comarques gironines Antoni Escudero titllava fa poc d’inoperant ja que, en la seva opinió «el percentatge de contagis a bars i restaurants és molt petit per la senzilla raó que tots han fet els deures». Comença el 2021 amb vacunes que ja s’han començat a administrar però amb la incertesa d’uns contagis d’origen ben divers, ocults sota els plecs de les necessàries relacions humanes.