L'FP dual registra a Girona una major inserció laboral que la modalitat ordinària | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

L’FP dual registra a Girona una major inserció laboral que la modalitat ordinària

  |   Novetats

Diari de Girona.

  • La Formació Professional a la demarcació continua a l’alça amb un major nombre de matriculacions durant aquest curs
  • Més de la meitat dels graduats en aquests ensenyaments treballen, tot i que quatre de cada deu continuen estudiant

Els alumnes de formació professional (FP) que cursen la modalitat dual intensiva a les comarques gironines, que preveu unes 1.000 hores de formació en una empresa, tenen més possibilitats d’incorporar-se al mercat laboral que els que segueixen la modalitat ordinària, amb 515 hores de pràctiques. Així ho constata l’estudi d’inserció laboral dels ensenyaments professionals del 2025, elaborat a partir d’una enquesta a prop de 3.000 graduats, que el Departament d’Educació i Formació Professional i la Cambra de Comerç de Girona han presentat aquest divendres.

Segons les dades, el 66,1% dels graduats d’FP dual estan ocupats, davant del 45,9% dels de l’ordinària, una diferència de 20,2 punts percentuals.

En concret, el 45,1% dels titulats d’FP dual es dediquen exclusivament a treballar, davant del 28% dels de la modalitat ordinària. A més, només un 5,3% dels primers estan en la cerca de feina, mentre que en els segons el percentatge s’eleva més, fins a l’11%. El president de la Cambra de Comerç de Girona, Jaume Fàbrega, ha defensat que l’FP dual és “el millor vehicle per trobar feina” i per incorporar treballadors a les empreses, ja que “les estades més llargues permeten conèixer millor a l’estudiant i les seves capacitats” abans de contractar-los. De fet, el 87,8% dels alumnes de la modalitat dual acceptarien quedar-se a treballar a l’empresa on fan les pràctiques i el 98,23% de les empreses estarien disposades a repetir l’experiència.

A les comarques gironines hi ha més de 2.200 empreses col·laboradores de l’FP, una xifra que situa la demarcació en segon lloc a Catalunya, només per darrere de Barcelona. Les pràctiques continuen sent una de les principals vies d’accés al mercat laboral perquè el 30,28% dels graduats de grau superior han trobat feina a través de l’empresa on les havien fet, davant del 22,34% dels de grau mitjà.

En termes generals, més de la meitat dels graduats en ensenyaments professionals a les comarques gironines tenen feina. En concret, el 54,8% treballen, dels quals un 34,7% es dediquen exclusivament a l’activitat laboral i un 20,1% la compaginen amb els estudis. Per altra banda, un 36,2% decideixen continuar estudiant i, tan sols, un 9% busquen feina. Una xifra que el director dels Serveis Territorials d’Educació a Girona, Miquel Marcé, ha destacat perquè el percentatge és inferior al 20,4% de la taxa d’atur juvenil registrada el primer trimestre del 2025.

Creixen les matriculacions
Malgrat que els percentatges d’inserció laboral es mantenen similars als de l’any passat, l’interès per la formació professional continua a l’alça, després de registrar un augment en les matriculacions del curs 2026-2027 respecte a les de l’any anterior. De fet, aquest increment se situa en un 8,2% en els cicles de grau mitjà, passant de 6.954 a 7.522 alumnes, i un 8,1% en els de grau superior, de 4.368 a 4.721, a la demarcació. D’altra banda, també han crescut els programes de formació i inserció (PFI), que han passat de 554 a 642 alumnes, un 15,9% més, un fet que Marcé ha qualificat, en el cas de les matriculacions d’FP, d’increment “considerable”, mentre ha assegurat que estan “molt satisfets” amb el funcionament dels PFI, que es volen mantenir i ampliar perquè serveixin de porta d’entrada als cicles formatius.

Els reptes de l’FP
Tot i les bones dades d’inserció laboral, l’estudi també evidencia diferències entre homes i dones pel que fa a les condicions de treball. En els cicles de grau superior, el 75,71% dels homes ocupats treballen a jornada completa, mentre que entre les dones el percentatge baixa fins al 55,12%. Marcé ha reconegut que es tracta d’una desigualtat que cal corregir, tot i que ha assenyalat que les dades no permeten determinar si respon a una elecció dels mateixos treballadors o a les condicions del mercat laboral.

Pel que fa a l’estabilitat laboral, el 72,86% dels graduats de grau superior que treballen tenen un contracte indefinit, mentre que entre els titulats de grau mitjà el percentatge se situa en el 59,57%. A més, el 19,21% de les dones titulades declaren cobrar més de 1.500 euros mensuals, davant del 18,84% dels homes, un canvi respecte de l’any anterior, quan aquests percentatges eren del 12,69% i del 21,08%, respectivament. Tot i el canvi de tendència en els salaris, les diferències entre homes i dones en l’accés a feines a jornada completa continuen sent presents.

Un itinerari «estigmatitzat»
Més enllà de les dades de l’informe, un estudi de CaixaBank Dualiza publicat a principis d’any alertava de l’existència d’un “prejudici” envers els cicles formatius, especialment entre les persones amb nivells educatius i ingressos elevats, que tendeixen a considerar l’FP una opció de segona. L’estudi també assenyalava que només un 25% de la població considera que l’FP té més prestigi social que el batxillerat i que un 55% dels enquestats no ha rebut mai orientació específica sobre aquesta formació.

En resposta a aquest informe, Marcé, Fàbrega i Cristina Cots, directora de l’Àrea de Comerç, Turisme i Formació de la Cambra de Comerç de Girona, han reconegut que l’FP encara arrossega determinats “estigmes”. Marcé ha explicat que a Girona encara hi ha famílies que “per tradició” prefereixen que els fills cursin batxillerat i vagin a la universitat. Tot i això, ha defensat que existeixen “altres possibilitats igualment vàlides” i ha reivindicat la necessitat de trencar amb l’itinerari clàssic del batxillerat a la universitat. En aquest sentit, ha destacat la importància de l’orientació educativa i de “mostrar els oficis” als joves perquè coneguin les diferents sortides professionals que hi ha.

Per la seva banda, Fàbrega ha qualificat aquest estigma d'”ancestral”, però ha defensat que la percepció està canviant perquè “la formació professional és un vehicle per a una inserció de qualitat”, amb contractes indefinits i retribucions que contribueixen a superar els prejudicis. En la mateixa línia, Cots ha remarcat la importància d’apropar els joves al teixit empresarial perquè “no pots escollir uns estudis que no coneixes”. Per això, ha explicat que des de la Cambra impulsen programes d’orientació i visites a empreses per donar a conèixer els oficis als joves i despertar vocacions professionals.