L’emergència climàtica obliga a repensar el futur del litoral
Diari de Girona. Experts reunits a Calonge alerten que l’augment de les temperatures i la pujada del nivell del mar obligaran a transformar la gestió de les zones costaneres.
L’emergència climàtica ja no és una amenaça de futur, sinó una realitat que obliga a prendre decisions immediates. L’augment de les temperatures, les sequeres, les pluges torrencials i la pujada del nivell del mar dibuixen un escenari amb conseqüències importants per als municipis costaners. La qüestió ja no és només com frenar el canvi climàtic, sinó com adaptar-hi les infraestructures, les platges, l’urbanisme i l’activitat econòmica. Aquesta va ser una de les principals conclusions de la primera jornada sobre l’impacte del canvi climàtic als municipis de costa, organitzada ahir per l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni.
Una de les advertències més contundents la va formular el catedràtic d’Enginyeria Hidràulica de la Universitat de Cantàbria, Mauricio González. Segons els estudis amb què treballen els investigadors, temporals com el Gloria, que fins ara es consideraven episodis amb una recurrència aproximada de 80 anys, podrien repetir-se anualment al litoral català a partir del 2050. Un canvi que planteja enormes dificultats per mantenir les infraestructures costaneres. Alguns d’aquests temporals han arribat a consumir el 40% del pressupost de la Direcció General de Costes. Si esdevenen habituals, va advertir González, «no hi haurà prou diners ni marge de temps per reparar-ho tot». Per això, va insistir que cal començar a prendre mesures immediatament.
Un clima que ja ha canviat
El doctor en Biologia Ramon Folch va explicar que el canvi climàtic actual té un origen humà i es produeix a una velocitat extraordinària. A Catalunya, les temperatures augmenten, mentre que les precipitacions presenten una lleugera tendència a la baixa i, sobretot, es distribueixen de manera cada vegada més irregular. Això significa que s’alternen períodes prolongats de sequera amb episodis de pluges torrencials.
Folch també va advertir de l’escalfament del Mediterrani i de la pujada del nivell del mar, documentada durant dècades a l’Estartit gràcies als mesuraments de Josep Pascual. Davant d’aquest escenari, va defensar combinar la reducció d’emissions amb l’adaptació del territori. «La patacada és inevitable, ens hi hem d’adaptar», va resumir.
Aquesta adaptació haurà d’anar més enllà de les platges. Folch va plantejar reajustar el mapa agrícola, transformar les economies forestals, millorar l’aïllament dels habitatges, incrementar el verd urbà i apostar per la regeneració de l’aigua. També ha defensat la descarbonització de l’economia i el desplegament de les energies renovables.
Protegir les platges
El director del Laboratori d’Enginyeria Marítima de la UPC, Manel Grifoll, va defensar les solucions basades en la natura per incrementar la resistència del litoral. «Treballar amb la natura, no contra la natura», va plantejar. Entre les actuacions possibles hi ha la recuperació dels sistemes dunars, que absorbeixen l’energia de les onades, i la restauració de les praderies de posidònia, que contribueixen a reduir l’altura de l’onatge.
Grifoll també va destacar la importància de recuperar aiguamolls i restaurar la continuïtat natural entre les conques hidrogràfiques, els rius i les platges. Tanmateix, va advertir que encara existeixen moltes incerteses sobre els efectes futurs del canvi climàtic i va reclamar més recursos per reforçar les xarxes d’observació i la investigació científica.
Vinya, boscos i aigua
Els efectes del canvi climàtic sobre l’activitat econòmica i el territori també van centrar una taula rodona. Delfí Sanahuja, de Celler Peralada, va explicar que l’augment de les temperatures obliga a avançar cada vegada més les veremes i ha plantejat que, en el futur, es podria estendre el conreu de la vinya cap a zones més fresques, com espais boscosos o àrees elevades de l’Albera. Des del CREAF, la investigadora Annelies Broekman va alertarde la pèrdua d’un model agrari diversificat i va reivindicar la importància de mantenir una pagesia amb coneixement del territori. Per la seva banda, el secretari general del Consorci Forestal de Catalunya, Joan Rovira, va recordar que la superfície forestal catalana continua creixent, contràriament a la percepció d’una part de la població, però va advertir dels problemes derivats de l’abandonament de la gestió forestal sostenible. En aquest sentit, va reclamar més col·laboració publicoprivada.
La gestió dels recursos hídrics també apareix com una de les principals oportunitats d’adaptació. El director general de Transició Hídrica de la Generalitat, Jordi Agustí, va destacar el potencial de la regeneració de l’aigua procedent de les depuradores, especialment als municipis costaners, que ara no la reaprofiten
Les conseqüències dels temporals ja formen part de la gestió quotidiana de molts municipis del litoral gironí. El regidor de Platges de Calonge i Sant Antoni, Raoni Molina, va reclamar una implicació més gran de les administracions supramunicipals, especialment amb línies d’ajuts permanents per reparar els desperfectes sense haver d’esperar la convocatòria de subvencions específiques.
La regidora de Medi Ambient, Lídia Sánchez, va reivindicar que les jornades serveixin per «convertir les reflexions en decisions i en accions concretes».
La UE aposta per la prevenció
De la seva banda, la vicepresidenta executiva de la Comissió Europea per a la Transició Neta, Teresa Ribera, que va intervenir mitjançant un missatge enregistrat, va advertir que els municipis costaners es troben a primera línia dels efectes del canvi climàtic. Va recordar que el Mediterrani s’escalfa per sobre de la mitjana d’altres mars i va posar com a exemple els 32,4 graus registrats a la superfície marina de les Balears el 8 d’agost.
«Prevenir sembla que costa molt, però en realitat és la millor recepta, perquè costa molt menys que reconstruir», va afirmar Ribera, que va defensar una coordinació més gran entre les administracions. També ha explicat que la Unió Europea treballa en un nou marc de resiliència climàtica que preveu suport tècnic i financer als territoris i criteris compartits per avaluar els riscos.
Des de Madrid, el ministre d’Indústria i Turisme, Jordi Hereu, va vincular aquesta adaptació amb la transformació del model turístic. «Hem mobilitzat més de 3.400 milions d’euros en inversions per modernitzar les destinacions, millorarne la sostenibilitat i reforçar-ne la competitivitat», va destacar.
La jornada també va abordar la transició energètica. El meteoròleg Francesc Mauri va defensrt l’electrificació i la substitució dels vehicles de combustió, mentre que l’investigador del CSIC Antonio Turiel va recordar que els combustibles fòssils encara representen el 80% del consum mundial d’energia i va advertir de les dificultats d’escalar determinades tecnologies i de les limitacions que presenta el model actual de desenvolupament. Segons va exposar, la transició cap a fonts lliures de CO requereix també replantejar els patrons de consum i la relació entre l’energia i els recursos hídrics.
De la seva banda, el director general de Polítiques del Litoral de la Generalitat, Albert Grases, va explicar que Generalitat està elaborant un Pla de protecció i ordenació del litoral que ha de permetre passar de les actuacions reactives davant dels temporals marítims a una planificació a llarg termini per adaptar la costa catalana als efectes del canvi climàtic.