Tres comarques gironines lideren la població estacional a Catalunya
Diari de Girona. El Baix Empordà, l’Alt Empordà i la Selva destaquen en el rànquing del 2024, mentre que la Garrotxa i el Pla de l’Estany registren saldos negatius.
Tres comarques gironines se situen entre les cinc de Catalunya amb més població estacional en el conjunt del 2024. El Baix Empordà, l’Alt Empordà i la Selva ocupen la segona, quarta i cinquena posició del rànquing català, respectivament, segons les dades definitives de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). En conjunt, acumulen un saldo positiu de més de 114.000 persones en el còmput anual, calculat a partir del temps que la població passa en aquests territoris per turisme, feina o estudis, entre altres motius.
La diferència és especialment significativa al Baix Empordà, on els 143.443 habitants empadronats es converteixen en una població calculada de 191.707 persones en el còmput anual, un 33,6% més. A l’Alt Empordà, l’increment és del 22,8%, mentre que a la Selva arriba al 17,3%. Això no significa que hi hagi aquest nombre de persones addicionals cada dia, sinó que l’Idescat calcula la presència de població al llarg de l’any tenint en compte el temps que hi passa cadascú.
L’estiu és, amb diferència, el període en què aquest fenomen es fa més evident. Entre juliol i setembre, el Baix Empordà registra un saldo positiu de 121.676 persones, que eleven la població calculada fins a 265.119, un 84,8% més que l’empadronada. Al mateix període, l’Alt Empordà presenta un saldo de 81.203 persones i la Selva, de 77.154.
Aquesta concentració estival es reflecteix especialment a la Costa Brava. A Lloret de Mar, el saldo arriba a les 41.759 persones durant el tercer trimestre, mentre que a Torroella de Montgrí se situa en 21.835. El turisme, les segones residències i les estades de temporada contribueixen a incrementar la població que han d’atendre els serveis municipals, des del subministrament d’aigua i la recollida de residus fins al transport i l’atenció sanitària. Les estimacions, però, també incorporen els desplaçaments laborals i educatius, de manera que no tot el saldo positiu es pot atribuir als visitants.
Una realitat diferent a l’interior
El comportament de la població estacional canvia quan ens allunyem de la costa. El Gironès registra un saldo anual positiu de 9.784 persones, un 4,8% més que la població resident. A diferència de les comarques turístiques, el seu màxim es produeix durant el segon trimestre, amb 11.803 persones, mentre que a l’estiu baixa fins a les 5.699. La concentració de llocs de treball, centres educatius i serveis a l’àrea de Girona pot contribuir a explicar aquesta evolució. A la capital, el saldo també disminueix durant el tercer trimestre, quan passa de 16.019 a 10.780 persones.
Al Ripollès, el saldo anual és de 2.971 persones, un 11,5% superior a la població empadronada. També presenta un increment notable durant l’estiu, quan arriba a les 6.649 persones. Un exemple és Camprodon, que passa d’un saldo de 660 persones al primer trimestre a 2.248 al tercer, una variació en què poden influir el turisme de muntanya i les segones residències.
La Cerdanya, considerada en el conjunt de la comarca, inclosa la part lleidatana, registra una població calculada un 23,3% superior a la resident en el còmput anual. Durant l’estiu, el saldo arriba a les 9.498 persones, però també es manté positiu la resta de l’any. Aquest comportament contrasta amb l’Aran, on el màxim es produeix durant el primer trimestre, coincidint amb la temporada d’hivern.
En canvi, la Garrotxa i el Pla de l’Estany són les dues úniques comarques íntegrament gironines amb un saldo anual negatiu. A la Garrotxa, la població calculada és un 1,9% inferior a l’empadronada, mentre que al Pla de l’Estany la diferència és del 2,5%. Totes dues registren saldos negatius durant els quatre trimestres.
Això no significa que perdin habitants, sinó que les absències temporals dels residents superen les arribades de persones de fora. Els desplaçaments quotidians per treballar o estudiar en altres territoris poden contribuir a explicar aquesta situació, tot i que les dades no permeten determinar-ne el pes exacte.
Les xifres de l’Idescat mostren, així, com les necessitats de serveis i infraestructures poden anar més enllà del nombre d’habitants empadronats, especialment a les comarques de la Costa Brava, on l’afluència estival transforma considerablement la població que han d’atendre els municipis.