Foment alerta que el creixement econòmic català té <>
Diari de Girona. Foment del Treball va carregarcontra les mesures en matèria d’habitatge que, al seu parer, no milloren l’accés sinó que busquen assenyalar responsables. «Ens preocupa que es prenguin mesures que no vagin a favor de millorar el mercat de l’habitatge sinó de buscar un culpable, de posar el barret de culpable», va lamentar el director d’Estudis i Economia de la patronal, Salvador Guillermo durant la presentació de l’Informe de Conjuntura.
La crítica arribava el mateix dia que el Congrés tombava els decrets pactats pel PSOE i Sumar després de l’onada de protestes pel cas ‘Maricarmen’. En aquest context, Guillermo ha sostingut que les polítiques d’habitatge, a Espanya, mai no han comptat amb els recursos que hi destinen altres països i ha posat com a exemple la feblesa del parc públic en comparació amb el de França.
Segons les xifres de l’Informe de Conjuntura presentat avui, entre el 2021 i el 2025 es van crear 200.000 llars a Catalunya i només es van construir 61.000 habitatges, un dèficit de més de 140.000 unitats. Davant d’aquesta escassetat, Joan Roget va afegir
La indústria espanyola ha aconseguit recuperar els nivells de producció anteriors a la guerra d’Ucraïna, que a l’empresariat li preocupa la disponibilitat d’habitatge i que vol una legislació que l’afavoreixi.
Créixer a crèdit
Més enllà de l’habitatge, l’Informe de Conjuntura adverteix que el creixement català i espanyol descansa sobre un consum intern que «té peus de fang». Perquè, si bé el PIB avança un 3% a Catalunya i un 2,6% al conjunt de l’Esuna fita que encara no han assolit dues de les grans potències manufactureres europees, Alemanya i Itàlia. El millor comportament d’Espanya s’explica, segons un estudi de l’asseguradora de crèdit per a empreses Coface, per una combinació tat, per sobre de la zona euro, Guillermo va avisar que aquest avanç «prové majoritàriament del consum de les llars i del consum públic». En el cas de les famílies, una part de l’impuls s’explica pel crèdit al consum, que va créixer un 12% en el segon trimestre i que finança béns com cotxes, ordinadors o mòbils. L’anàlisi coincideix amb l’últim informe econòmic presentat pel BBVA, que va mostrar que el PIB de factors: una indústria més diversificada, uns costos laborals més competitius i una penetració més gran de les energies renovables.
L’evolució industrial acompanya el millor comportament general de l’economia espanyola des del 2022. català va créixer un 2,7%, impulsat per la demanda interna i l’augment de la població.
Alhora, la preocupació mostrada avui per la patronal coincideix amb la que el mateix secretari general del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat, Juli Fernández, va traslladar divendres passat a S’Agaró, quan va afirmar que, malgrat les dades macroeconòmiques positives, el creixement econòmic,
Durant aquests anys, Espanya ha registrat ritmes de creixement superiors als del conjunt de la Unió Europea, mentre que la seva producció manufacturera ha aconseguit tornar a situar-se per sobre dels nivells previs al conflicte a Ucraïna. Alemanya i per si sol, «no diu res» si no es tradueix en igualtat d’oportunitats i en reducció de la pobresa.
L’altre flanc feble és la productivitat. Mentre el PIB espanyol creix un 2,6% interanual, les hores treballades ho fan un 2,8%, cosa que significa que l’economia avança sumant hores i no valor per hora. El creixement «pot ser conjunturalment envejat, però és una enveja temporal», va resumir Guillermo.
A això s’hi suma el repunt de la inflació, amb un IPC del 4,9% al setembre, que pot incidir en els marges empresarials i frenar la inversió. Per això, va traslladar a les empreses que aquest mapa de tensions geopolítiques requereix anticipar-se al risc.
Com a resposta, Foment proposa una agenda catalana de pro
El crèdit al consum demanat pels particulars va créixer un 12% en el segon trimestre
ductivitat amb cinc eixos —capital productiu, innovació, talent, infraestructures i simplificació— i exigeix que cada mesura tingui responsables, calendari, pressupost i indicadors, amb rendició de comptes anual. I, en l’àmbit fiscal, reclama un marc «més simple, estable i previsible» i recorda que Espanya ocupa el lloc 34 de 38 països en l’Índex de Competitivitat Fiscal de la Tax Foundation.
L’informe de Foment es presentava pocs dies després de fer públic el seu «Libre blanc sobre l’absentisme», durant la presentació del qual, la patronal va demanar recuperar l’acomiadament objectiu per absentisme i va reclamar «més protagonisme» de les mútues en la gestió de les baixes laborals.