«L’alternativa de la Sopa fora de Girona es veurà aquesta legislatura»
Diari de Girona. Delegat de la Generalitat a Girona Dos anys després de l’inici de la legislatura, el Govern afronta encara reptes importants a les comarques gironines. Guitart defensa els avenços fets, però admet que alguns resultats encara trigaran a ser perceptibles.
— Rodalies continua acumulant retards i incidències. Què ha fallat perquè la millora encara no sigui perceptible?
— D’entrada, no ha fallat res. Venim de molts anys de desinversió i primer calia fer una diagnosi de l’estat de Rodalies per actuar sobre allò més prioritari i urgent. També s’ha hagut d’abordar el traspàs i definir les actuacions a tot Catalunya. Ara ja n’hi ha d’executades i d’altres en marxa. Dins dels tempos de l’administració, s’està avançant ràpid, tot i que encara queda molta inversió per fer.
— Quan començaran a notar una millora real els usuaris gironins?
— El compromís és total. L’objectiu és arribar a tenir unes Rodalies, com a mínim, al nivell de Ferrocarrils de la Generalitat. A Girona les millores s’haurien de començar a notar en breu. Hi ha actuacions acabades i moltes altres a punt de finalitzar, com canvis de catenàries, que han de repercutir directament en un servei millor.
— En quin punt es troben el nou Trueta i el Campus de Salut?
— El calendari es manté. Ja hi ha una empresa treballant en la redacció del projecte, amb aproximadament un any de termini, i paral·lelament s’avança en els àmbits energètic, urbanístic i de mobilitat. Girona i Salt tenen molt avançada la tramitació urbanística. Ara queda pendent resoldre amb l’Estat l’enllaç amb l’autopista. Alhora, s’està treballant en el pla funcional, el hub d’empreses i amb els professionals, Recerca i Universitats. Que Presidència hagi assumit el projecte també li dona una dimensió de país i permet avançar més ràpid.
— Admet que les mesures d’habitatge encara no han tingut un efecte perceptible?
— Sí, ho hem d’admetre. Portem dos anys i primer s’ha hagut de crear el Pla 50.000 i demanar als ajuntaments que cedissin solars, molts dels quals encara no estaven preparats urbanísticament. El 2027 ja començarem a veure execució, però és un pla pensat amb l’horitzó del 2030. Serà llavors quan hauríem de començar a notar un canvi, ja sigui una baixada o una estabilització dels preus.
— Quan començaran les millores en autobusos i marquesines?
— Girona serà el primer territori on s’implantaran les noves marquesines. Parlem d’una cinquantena i d’una inversió d’uns 3,6 milions d’euros. Ja estan en projecte i licitació i seran més sostenibles, amb plaques solars i adaptades als nous temps. En autobusos s’han creat línies i reforçat serveis, però continuem tenint trajectes molt tensionats, com el Lloret-Girona, on fins i tot queda gent a terra. També tenim un problema de manca de conductors i autobusos que limita algunes ampliacions.
— De les més de 12.000 al·legacions al Plater, saben quantes són contràries al pla?
— No. Una al·legació no vol dir necessàriament estar en contra del Plater. Són aportacions al document que es valoraran tècnicament i s’intentaran incorporar sempre que siguin viables. Una altra qüestió són
«L’alumnat de Bell-lloc i Les Alzines s’ha absorbit sense tensionar els centres de Girona»
els municipis que han optat per la via judicial: a les comarques gironines n’hi ha 16 que han presentat un contenciós administratiu contra la Generalitat.
— Fins on està disposat a modificar el Govern el Plater?
— El Plater tirarà endavant perquè és necessari i perquè respon a un acord que ve de fa anys, però escoltarem el territori i intentarem incorporar tot el que sigui viable. És un document prou dinàmic per ajustar-lo a les necessitats reals dels municipis. A vegades tinc la sensació que potser ha faltat escoltar-lo o explicar-lo prou bé, perquè quan l’analitzes veus que és un document que s’ha d’acabar de treballar amb els ajuntaments.
— El Govern augmentarà els recursos per als ajuntaments?
— Ja ho hem començat a fer. El fons de cooperació ha augmentat un 20% i també s’han habilitat recursos extraordinaris per a escoles i equipaments esportius, despeses que abans havien d’assumir els mateixos municipis. Evidentment, mai és suficient perquè els ajuntaments cada vegada han de prestar més serveis i els costos també han crescut. Per això s’estudien fórmules per continuar augmentant els recursos.
— Es corregiran les diferències amb Barcelona en els abonaments de transport?
— La tarifa integrada ha estat un primer pas i ha comportat una inversió important. Ara estem treballant perquè amb un únic abonament es pugui combinar autobús, tren i transport municipal i arribar també fins a Barcelona. La previsió és que durant el 2027 ja es pugui començar a implementar una part d’aquest sistema.
— Salellas va criticar que els recursos dels concerts de Bell-lloc i Les Alzines no hagin anat als centres receptors. Què li respon?
— L’impacte ha estat menor del que alguns havien previst. Finalment s’han mogut uns 160 alumnes i molts dels que anaven a aquestes escoles no eren de Girona. Alguns han continuat a la privada i d’altres han tornat als seus municipis, de manera que no tot aquest alumnat ha anat a parar als centres de la ciutat. No hem detectat cap escola tensionada i els centres estan complint les ràtios. Els casos més ajustats són Santa Eugènia i Sant Narcís, amb uns 27 alumnes per aula a primer d’ESO, i en alguns centres s’ha reforçat el professorat. Crec que s’ha absorbit amb molts menys problemes dels que alguns havien pronosticat.
— Fa uns mesos va explicar a Diari de Girona que la Generalitat havia parlat amb Blanes i Lloret de Mar per buscar alternatives que ajudessin a descongestionar La Sopa. En quin punt estan aquestes converses?
— Encara no s’ha concretat res, però el departament de Drets Socials continua parlant amb diferents municipis i ciutats. La Sopa està molt tensionada perquè és l’únic centre d’aquestes característiques a la vegueria i cal repartir millor aquests recursos pel territori. S’ha parlat amb municipis de la costa i també de l’interior, i s’estudia si disposen d’edificis o solars que puguin servir. Abans d’acabar la legislatura hi haurà una alternativa fora de Girona.