El turista que arriba a la ciutat vol saber, sobretot, què visitar
Diari de Girona. L’assistent amb intel·ligència artificial destinada al públic estranger registra 450 converses durant el segon trimestre d’aquest any.
El que vol saber un turista quan arriba a Girona és, sobretot, què visitar. És una de les conclusions que es desprenen de les dades facilitades per l’Ajuntament sobre les converses que es van dur a terme durant el segon trimestre de 2026 amb el xatbot turístic, l’assistent amb intel·ligència artificial per oferir informació turística a Girona, que es va estrenar l’estiu de l’any passat. Dins de les recomanacions, l’opció «Què visitar» concentra 214 consultes, davant de les 43 de «Què fer».
Dins d’aquest àmbit destaca especialment «Patrimoni i visites», amb 183 consultes, i, dins d’aquesta categoria, «Els imprescindibles», amb 157. El document no concreta quins espais s’inclouen sota aquesta denominació, tot apunta, però, que són espais com la Catedral, la Lleona la pujada de Sant Domènec o el pont de Pedra, entre d’altres. També hi ha consultes sobre museus (23) o natura i esports (5), però en molta menor mesura.
L’altra gran branca de les recomanacions és «Què fer», amb 43 consultes. En aquest apartat apareixen les activitats culturals, les relacionades amb l’esport i les preguntes sobre on menjar. En l’àmbit gastronòmic, les consultes es concentren principalment en la cuina tradicional, especialment la catalana i la casolana. Totes aquestes dades corresponen al període comprès entre abril i juny de 2026.
Creixen les converses
El xatbot va arribar a les 450 converses durant el segon trimestre de 2026, un 3,2% més que en els tres mesos anteriors. L’aplicació es va estrenar l’agost de l’any passat i, durant el tercer trimestre de 2025, primer període que apareix en la sèrie facilitada, va registrar 832 converses. En el quart trimestre van baixar fins a les 412 i, des d’aleshores, s’han recuperat progressivament: 425 durant el primer trimestre d’enguany i 450 durant el segon (el tercer trimestre encara no ha finalitzat).
Les dades provenen de la senyalística turística intel·ligent distribuïda en diversos punts de la ciutat, accessible mitjançant codis QR i basada en un servei d’assistent conversacional virtual. Les dades es recullen de forma agregada i anonimitzada, sense identificar usuaris individuals. Malgrat l’augment de les converses, durant el segon trimestre es van intercanviar 4.367 missatges, un 4,8% menys que en el període anterior. També va disminuir la mitjana de missatges per conversa, que es va situar en 9,7, un 7,6% menys. Per tant, hi va haver més converses, però aquestes van ser, de mitjana, més curtes.
L’indicador que més va créixer va ser el dels registres QR, que van augmentar un 10,2%, fins als 427. L’increment és molt superior al de les interaccions amb els codis QR, que van arribar a les 1.092, un 1,4% més. Les interaccions QR indiquen el nombre d’usuaris que han escanejat un codi, mentre que els registres QR fan referència als usuaris que s’han registrat després d’interaccionar-hi.
Pel que fa a la procedència, el grup més nombrós entre els usuaris registrats durant el segon trimestre és el que té prefix telefònic espanyol, amb 177, seguit a força distància pels prefixos de França (80), el Regne Unit (25) i els Estats Units o el Canadà (24). Altres procedències de turistes segons els prefixos són Alemanya (14), Itàlia (12), Argentina (12), Brasil (10), Austràlia (6), Països Baixos (5) i Irlanda (5). L’Ajuntament puntualitza, però, que «el prefix telefònic no garanteix amb total precisió la nacionalitat o residència de l’usuari».