El BCE assumeix una inflació alta per la guerra de l’Iran i eleva els tipus al 2,5
Diari de Girona. El supervisor refreda les expectatives d’alleujament per a les llars europees i contempla un euríbor del 3% fins al 2028 i un encariment de preus de fins al 5,4% si s’agreuja el conflicte.
No hi havia cap dubte que el Banc Central Europeu (BCE) seguiria el guió. L’organisme amb seu a Frankfurt, que es va reunir ahir a Berlín, com acostuma a fer una vegada a l’any, va elevar els tipus d’interès en 25 punts bàsics, fins a situar-los en el 2,50%.
«El conflicte al Pròxim Orient continua generant pressions inflacionistes i es preveu que la inflació es mantingui molt per sobre de l’objectiu durant un llarg període», afirma el comunicat emès per l’eurobanc. Les projeccions de l’organisme contemplen una mitjana d’inflació del 3% el 2026, del 2,5% el 2027 i del 2,1% el 2028. Quant a la inflació subjacent, que exclou l’energia i els aliments, l’escenari base preveu un 2,5% el 2026, un 2,6% el 2028.
Així, la institució presidida per Christine Lagarde emprèn la seva segona pujada del preu dels diners en poc més de quatre mesos, després que ja elevés els tipus del 2% al 2,25% en la seva reunió el 30 d’abril. En la següent, celebrada l’11 de juny, el supervisor va optar per una pausa i tornar-se a citar per revisar les dades un cop hagi passat l’estiu.
La guerra de l’Iran
I les dades no han donat treva. La guerra entre els EUA, Israel i l’Iran ha suposat un augment en els preus energètics inèdit des del començament de la invasió russa d’Ucraïna. Segons indica l’Eurostat, la inflació del mes d’agost va ascendir al 3,3%, i només l’energia va pujar un 14,3% interanual, en comparació amb el 10,3% al juliol, dades que van agreujar encara més la crisi.
El supervisor va divulgar també les previsions de creixement europeu. «La projecció de referència per al creixement econòmic és del 0,9% per al 2026, de l’1,4% per al 2027 i de l’1,5% per al 2028. Es tracta d’una revisió a l’alça tant per al 2026 com per al 2027, i això reflecteix principalment una resistènciade l’economia de la zona de l’euro més gran del que s’esperava», afirma l’eurobanc.
Malgrat que l’escenari central del BCE no anticipa un descontrol dels preus –la institució eleva fins al 2,5% la seva previsió base per a la inflació mitjana del 2027 i un PIB de l’1,4 %–, l’escenari més dur contempla una escalada de la inflació fins al 5,4%. Aquesta prova calcula l’efecte que una crisi energètica més «intensa» i «persistent» tindria sobre els preus, acompanyada d’una reacció més profunda pel que fa als salaris. En aquest escenari, el creixement econòmic de la zona euro es frenaria fins al 0,4% el 2027.
El banc central també va refredar les expectatives d’alleujament per a les llars europees. La hipòtesi actualitzada pel BCE situa l’euríbor a tres mesos en la cota del 3% el 2027 i el 2028, cosa que implica un augment en dues i tres dècimes, respectivament.
Referència de les hipoteques
La revisió arriba després que l’euríbor a 12 mesos –la referència per a les hipoteques variables a Espanya– hagi superat el 3% per primera vegada en dos anys.
La decisió del BCE va allargar l’onada de vendes de deute públic europeu. El Bund (bo sobirà) alemany a dos anys, referència europea de deute, va pujar fins a 12 punts bàsics, fins al 3,19%, i se situa en el seu nivell més alt des del 2023. Les vendes des d’Alemanya també van contagiar el diferencial respecte als bons francesos a 10 anys. El mercat petroler també va reaccionar amb força. El Brent va escalar fins a un 5% després de la decisió i va superar la barrera dels 105 dòlars, un increment que va afectar les borses europeus.
Un altre dels aspectes més clars del comunicat del BCE és que ni tan sols els economistes de la institució poden preveure amb exactitud el desenvolupament del creixement i la inflació, condicionats per la crisi al Pròxim Orient. «En relació amb la crisi energètica, els escenaris actualitzats elaborats pels serveis del BCE il·lustren l’àmplia gamma de resultats possibles sobre com evolucionarien el creixement i la inflació sota diferents hipòtesis sobre la seva intensitat i durada, així com sobre els seus efectes indirectes i de segona ronda», suggereixen.
En la compareixença posterior a la reunió de juny, Lagarde ja va deixar entreveure que la pausa d’estiu no significava el final del cicle de pujades, sinó més aviat una aturada per prendre distància i contemplar la reacció de l’eco
La projecció de creixement és del 0,9% per al 2026, de l’1,4% per al 2027 i de l’1,5% per al 2028
nomia a la pujada anterior. Els analistes i el mercat donaven per descomptada la pujada d’aquest dijous, tant, que l’eina ECBWatch, que compila el sentiment del mercat abans de cada reunió, donava un 100% de possibilitats a l’escenari que ha acabat passant. Però en un horitzó més ampli, hi ha diferents opinions.
Konstantin Veit, gestor de carteres de PIMCO, adverteix que les futures decisions del BCE no estan massa clares. «Més enllà de setembre preveiem una pausa llarga, tot i que l’aparició de qualsevol risc per a les expectatives d’inflació podria portar el BCE a continuar amb les pujades de tipus», afirma, evidència de la volatilitat de la situació.
Per la seva banda, Patrick Barbe, gestor de Neuberger, considera que el més prudent seria que el BCE repetís l’estratègia de fa uns mesos: pujar i després esperar. El que està en joc per a aquest economista és el creixement d’Europa, i un moviment precipitat a Frankfurt podria deixar seqüeles difícils de revertir.