Xoc al sector carni amb l’anunci d’una setmana de vaga
Diari de Girona. La patronal estudia accions legals contra uns sindicats que plantegen convocar una aturada el novembre.
El conflicte laboral a la indústria càrnia ha entrat en una fase de confrontació oberta després del fracàs de l’última reunió per renovar el conveni col·lectiu estatal del sector. Patronals i sindicats van acabar dijous una nova trobada sense acord i amb les posicions més allunyades que mai: les organitzacions empresarials Anice, Feci i Agemcex, han anunciat que emprendran accions legals contra els sindicats per un possible incompliment del deure de negociar de bona fe, mentre que CCOO i UGT FICA han respost anunciant un procés de mobilitzacions que, si no hi ha un gir en les negociacions, culminarà amb una setmana de vaga a principis de novembre.
L’escalada té una especial transcendència a les comarques gironines, un dels principals pols de la indústria càrnia catalana i espanyola. Les últimes dades d’afiliació a la Seguretat Social situen en prop de 13.000 els treballadors vinculats directament al sacrifici, conservació, elaboració i transformació de carn a Girona. La major concentració es troba a la Garrotxa, amb uns 5.400 empleats, i a la Selva, amb prop de 4.700, seguides pel Gironès.
La negociació del conveni afecta uns 125.000 treballadors de tot l’Estat i a més de 3.000 empreses, segons les organitzacions empresarials. L’anterior conveni va acabar la seva vigència formal el 31 de desembre de 2025, tot i que les seves condicions es mantenen mentre no se n’acordi un de nou.
La reunió celebrada dijous entre patronals i sindicats no només no va acostar posicions, sinó que ha elevat el conflicte un grau més. Les patronals consideren que han fet moviments suficients per facilitar un acord i acusen CCOO i UGT de mantenir posicions inamovibles. Les empreses sostenen que aquesta actitud pot estar vulnerant el deure legal de negociar de bona fe i han anunciat que exerciran «les accions legals que corresponguin».
Anice, Feci i Agemcex defensen que han intentat impulsar un nou marc de relacions laborals que vagi més enllà de la discussió salarial. Entre les seves propostes hi ha la creació d’un Observatori Sectorial de Salut Laboral, Absentisme i Productivitat Sostenible i el reforç de la comissió paritària del conveni perquè tingui un paper més actiu en la resolució de conflictes. També han plantejat modificacions en permisos, proves mèdiques i altres condicions laborals.
Un dels principals punts de fricció, però, continua sent el salari. La patronal havia plantejat inicialment un increment del 2,5% per al 2026 i en l’última fase de la negociació ha elevat aquesta oferta fins al 3,5%. La proposta completa contempla una pujada del 3,5% aquest any, del 2,5% el 2027 i del 2% el 2028. A més, incorpora una clàusula d’actualització salarial vinculada a la inflació, però limitada a un màxim d’un punt percentual addicional.
Precisament aquesta clàusula és un dels elements que més rebuig genera entre els sindicats. CCOO i UGT FICA consideren que l’oferta salarial és insuficient i recorden que, segons les dades que utilitzen en la negociació, la inflació d’agost se situava en el 4,3%. També denuncien que la revisió salarial proposada per les empreses només s’incorporaria a les taules salarials i no generaria endarreriments.
«La patronal no ens ha fet cap cas i ens ha presentat una proposta final de firma de conveni curta, pobra i inassumible en les matèries més importants», assenyalen els sindicats en el comunicat emès després de la reunió.
Segons la versió de les patronals, la representació sindical manté com a reivindicació increments del 4,5% per al 2026 i del 4% tant per al 2027 com per al 2028, acompanyats d’una clàusula de revisió salarial sense topall i amb efectes retroactius. Les organitzacions empresarials consideren aquestes condicions difícilment assumibles i defensen que la seva oferta se situa en línia amb les previsions d’inflació per als pròxims anys.
Però els salaris no són l’únic obstacle. CCOO i UGT reclamen també una reducció de la jornada laboral, més control sobre les eines de flexibilitat horària, nous plusos i una regulació més estricta dels ritmes de producció. Aquest últim aspecte té un pes especial en el relat sindical. Les centrals denuncien que en algunes empreses s’imposen ritmes de treball excessius que, al seu entendre, poden perjudicar la salut de les plantilles.
Els sindicats critiquen igualment que la patronal consideri que ja no hi ha marge per reduir més la jornada mentre manté propostes de flexibilitat que, segons asseguren, dificulten la conciliació. També reclamen ampliar la borsa d’hores destinada a consultes i proves mèdiques i millorar determinats permisos, especialment els vinculats a la mort de fills o del cònjuge.
Malgrat l’enfrontament, la reunió també va deixar alguns avenços. CCOO i UGT reconeixen que s’han aproximat posicions en algunes qüestions no relacionades amb els salaris. Les patronals interpreten l’actitud sindical de manera molt diferent. Sostenen que la negociació exigeix moviments per part de totes dues parts i que els sindicats han convertit algunes de les seves demandes en línies vermelles irrenunciables. També consideren que CCOO i UGT han arribat a l’última fase de les converses amb un escenari de conflicte pràcticament decidit. Els sindicats, en canvi, atribueixen el bloqueig a l’«immobilisme» de les empreses. Després del nou fracàs, CCOO i UGT elaboraran en els pròxims dies un calendari de mobilitzacions que, si no es produeix un acord, culminarà amb una setmana de vaga a principis de novembre.