Demanen retirar el Plater i «una moratòria» de projectes
Diari de Girona. La Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa contradiu el Govern i diu que hi ha més al·legacions presentades.
La Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa, juntament amb els consells comarcals del Pla de l’Estany i el Solsonès, diversos ajuntaments i entitats ecologistes i agràries han reclamat retirar el Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables de Catalunya (Plater) i «una moratòria» de projectes. Una de les membres de la xarxa Montserrat Coberó va reivindicar «una planificació ben feta» que estigui «aprovada i consensuada» amb la ciutadania. D’altra banda, Coberó va dir que les 12.143 al·legacions recollides pel Govern no corresponen amb els seus registres. Va assegurar que el nombre és «altíssim» i va assenyalar que és el «projecte normatiu que més n’ha rebut de la història de la Generalitat».
Coberó va demanar que s’aturin per ara els «projectes de microcentrals industrials de renovables fins que no hi hagi una planificació ben feta». Va insistir que és perquè «no els posin on no convé». Alhora, va reclamar la participació ciutadana, «no es pot fer una planificació sectorial de les renovables sense comptar» amb el territori, va lamentar. La membre de l’organització va voler deixar clar que «no s’està en contra de les renovables», però sí «en com es volen implantar».
En aquest sentit, va afirmar que disposen d’un document legal, en el qual apunten que «s’han incomplert en 44 punts decrets catalans, espanyols i europeus». «O s’han incomplert o hi ha irregularitats o anomalies», va puntualitzar.
Per altra part, la integrant de la xarxa va criticar que el Departament de Territori, Transició Ecològica i Habitatge hagi notificat 12.143 al·legacions al Plater. Segons va concretar, d’acord amb les descàrregues dels models que han facilitat i la presentació per altres vies (com pot ser presencial) n’han recopilat «com a mínim, 11.800». A més, va afegir que cal sumar-hi les esmenes presentades per consells comarcals, ajuntaments i altres entitats. Coberó va apuntar la possibilitat d’aquesta diferència al fet que, en el seu cas, comptin «persones que presenten al·legacions», a diferència de l’executiu català que «són documents entrats al registre».
Manca de participació
«En cap moment hem participat ni se’ns ha consultat», va declarar Xavier Sánchez, alcalde de Viladasens i impulsor del moviment ajuntaments oposats al Plater. Així mateix, va reclamar que es deixi de tractar el territori com a «moneda de canvi», tot recordant que està en joc el futur dels municipis rurals. També va assenyalar que la «mala gestió» de la Generalitat és el motiu pel qual Catalunya es troba «a la cua en energies renovables». Sánchez va defensar que per fer un pla és indispensable que s’arribi a un acord amb els municipis i la ciutadania i, per tant, el Govern hauria de «comprometre’s a fer una reforma total» del Plater tenint en compte les al·legacions.
El batlle, però, va criticar l’executiu català per fer «un càlcul polític» amb el segon període d’esmenes, perquè considera que ha tret el projecte de les eleccions municipals (previstes per al maig del 2027). Sánchez va afirmar que «vendran com un procés participatiu», en referència al nou període d’argumentació. Per a ell «mai un procés d’al·legacions pot ser-ho». Va garantir que estaran «dempeus i en contra» del Plater que s’aprovi.
Així mateix, Àlex Terès, president del Consell Comarcal del Pla de l’Estany i també impulsor d’aquest moviment d’ajuntaments en contra del pla, va defensar la necessitat de dissenyar un pla energètic «de baix cap a dalt», que sorgeixi directament del territori. Va denunciar que el Plater s’ha dirigit principalment cap als municipis més indefensos. «No cal trinxar un país per fer la transició energètica», va sentenciar Terès. També va reiterar la voluntat absoluta del moviment de treballar des de la col·laboració amb l’administració, exigint que es replantegi la planificació per respectar l’autonomia local i la realitat de cada municipi.