Pere Cornellà: «Les condicions de treball són boníssimes»
Diari de Girona. El líder de la patronal a la província analitza la situació de l’economia gironina i alerta dels frens que encara condicionen les empreses, com la manca de talent, la baixa productivitat, l’habitatge, la mobilitat i l’excés de regulació.
— Quina fotografia faria avui de l’economia gironina? Les dades macroeconòmiques positives es corresponen amb el que viuen realment les empreses?
— Sí, efectivament, i això coincideix molt amb què les comarques gironines tenen una economia sòlida, diversificada i profundament arrelada al territori. Per exemple, disposem d’una indústria exportadora, d’un sector alimentari estratègic, d’un turisme reconegut internacionalment i empreses amb una gran capacitat d’adaptació. Això ens permet dir que la perspectiva per aquest 2026 és favorable, però no podem confondre creixement amb prosperitat compartida. Les empreses afronten costos elevats, manca de talent, dificultats d’accés a l’habitatge, pressió reguladora i dèficits d’infraestructures.
— Les exportacions gironines han caigut un 5,1% fins al maig. Aquest descens s’explica pel context global o és un senyal que les empreses gironines estan perdent competitivitat als mercats exteriors?
— No és tant per una pèrdua de competitivitat interna, com per aquests factors geoestratègics que van canviant contínuament. Una de les coses que afavoreix l’economia i els negocis és la seguretat jurídica, la seguretat dels entorns. Ara estem en un període de molta inestabilitat.Aquest retrocés és molt petit respecte al que podria haver passat si tinguéssim empreses que no fossin especialment diversificades o resilients. Aquí és on tenim la fortalesa.
— Les empreses fa anys que alerten que tenen dificultats per trobar treballadors i vostè també ha assenyalat la manca de talent com un dels principals problemes. S’explica només per la falta de professionals o també perquè alguns salaris, horaris i condicions laborals no són prou atractius?
— Són temes estructurals que es combinen. Per una banda, tenim manca de talent. Aquest talent potser se n’ha anat a altres sectors. Però també perquè no hi ha hagut una correlació entre quines són les necessitats en aquest moment de la indústria o de l’empresa respecte als talents que venen des dels recursos formatius superiors com de l’FP. És un tema estructural que ve de lluny, però veiem que s’està resolent i que hi ha molta més comunicació entre les empreses i les entitats formatives. En això crec que Girona és un exemple.Un altre tema és que hem d’incrementar la productivitat. La productivitat catalana i gironina en aquest moment és insuficient en comparació amb les economies europees més avançades i el creixement del PIB agregat no garanteix una millora equivalent del benestar.
Calen salaris més alts, és veritat, però sobretot més formació, innovació i activitat amb alt valor d’afegir.
— Tenen quantificat fins a quin punt la productivitat gironina i catalana se situa per sota de la de les economies europees més avançades?
— Ara no disposo d’aquesta dada, però sí que realment estaríem notablement per sota.
— La FOEG situa l’absentisme entre les principals preocupacions empresarials, però, segons un informe d’Adecco, les absències injustificades només representen l’1,2% de les hores no treballades. S’utilitza un concepte massa ampli per descriure problemes diferents?
— No es poden fer diagnòstics simplificats. El que hem de fer és analitzar molt bé aquest tema. Hi ha un tema de gestió, de recursos i de conceptes. És veritat que l’agregat ens dona una realitat i és que l’absentisme que es produeix per la incapacitat temporal és elevat i no té tendència a anar-se resolent. Aquí el que és important és que totes les administracions o tots els recursos implicats conflueixin primer a fer una bona diagnosi i sobretot quines són les qüestions que es podrien millorar de forma força ràpida si canviessin alguns aspectes.
— Com quins?
— La gestió de les baixes, per exemple. La mateixa conceptualització de les baixes o que es pogués fer una incorporació parcial. Bàsicament, és incorporar gestió intel·ligent a problemes de fons.
— Parla, doncs, de millorar la gestió de les baixes sense convertir els treballadors malalts en sospitosos ni qüestionar un dret bàsic?
— Evident. Això és claríssim. A Pimec pensem que sempre hi ha la persona al centre. L’empresari i, per descomptat, el treballador.
— Vostès han alertat que una de cada dues empreses ha ajornat o descartat decisions de creixement per problemes d’habitatge o mobilitat. Quina mesura concreta podria tenir un efecte més immediat a Girona?
— És un dels principals frens per a les empreses gironines, però no només parlem d’habitatge, parlaríem de polígons industrials, parlaríem d’infraestructures, és a dir, de temes estructurals. A aquestes qüestions estructurals o es prenen decisions al moment que toca o això després et trobes amb un problema que és molt difícil de resoldre de forma ràpida. Si ara comencem a prendre decisions adequades com podria ser mobilitzar sòl, rehabilitar l’habitatge existent, agilitzar les llicències o impulsar la col·laboració pública i privada, en lloc de regular tant, fem que les coses passin. La suma d’aquestes qüestions començaria a crear infraestructures adequades i podríem parlar igualment de polígons, connectivitat, energies, etc.
— Pimec acaba d’impulsar la primera edició del Girona Empresa per reconèixer companyies que creixen amb valors i compromís social. Dins de tot aquest context, el compromís es manté o corre el risc de quedar relegat?
— I tant que es manté. Una forma de fer compromís social és valorar el talent o l’arrelament territorial. Pimec és una entitat econòmica basada en valors, perquè si no té valors es buida tot el seu contingut. El principal d’ells és la creació de prosperitat. El sentit d’aquest acte era reconèixer aquestes bones pràctiques, perquè també amb valors es pot créixer.
— Creu que el teixit empresarial gironí va en el bon camí per convertir el creixement en una prosperitat duradora?
— I compartida. No en tinc cap mena de dubte. S’ha de crear prosperitat en el teu entorn, equips de treball cohesionats, formats, amb talent i amb unes condicions de treball extraordinàries, com les que hi ha ara. És a dir, en aquests moments les condicions de treball són boníssimes. Fem que el treball sigui atractiu també per les persones que el desenvolupen i que el treball sigui amb valor afegit pels productes i serveis que creem. Fem que aquests cercles virtuosos engeguin. Ens han d’acompanyar les normatives i veurem com així també podem fer front a les amenaces que ningú pot controlar.