La dessalinitzadora de Blanes i l’eòlica marina, encallades a Madrid
Diari de Girona. La Generalitat veu amb preocupació que els seus grans projectes d’energia i aigua estiguin paralitzats als despatxos del Ministeri per a la Transició.
Grans projectes vinculats a l’energia, l’aigua i les infraestructures ambientals acumulen mesos d’espera al Ministeri per a la Transició Ecològica. Fonts consultades per El Periódico, mitjà del mateix grup editorial que Diari de Girona, assenyalen un «bloqueig burocràtic» que endarrereix inversions que, segons el punt de vista del Govern de la Generalitat, són clau per a l’actual legislatura a Catalunya.
Dos dels assumptes més mediàtics que fa temps que estan encallats sobre la taula del Govern són les dues futures dessalinitzadores i el Plemcat, la plataforma eòlica marina experimental que planteja instal·lar els primers aerogeneradors al golf de Roses (Alt Empordà). Però aquests només són dos exemples.
Hi ha altres plans que requereixen el vistiplau del ministeri dirigit per la vicepresidenta tercera, Sara Aagesen, i altres sol·licituds fetes per part de la Generalitat que estan pendents de resposta. Com s’explica aquest bloqueig? Fonts coneixedores de la situació expliquen que no és una qüestió que afecti exclusivament Catalunya.
Endarreriment generalitzat
De fet, el Ministeri per a la Transició Ecològica acumula altres retards importants. Una mostra n’és la presentació definitiva, encara pendent, de la nova planificació elèctrica per al 2030 que el Govern central va sotmetre a consulta pública en forma d’esborrany la tardor de l’any passat. Una altra qüestió sense resoldre és l’informe sexennal sobre l’estat de conservació del llop, que encara s’està elaborant. Brussel·les, de fet, a principis d’any va amonestar Espanya per no haver presentat encara l’informe obligatori.
En aquest context, la Generalitat està pendent que cinc assumptes es desbloquegin com més aviat millor per poder avançar en els compromisos de la legislatura. En repassem l’estat actual.
Diners per a dessalinitzadores
Un dels expedients que més preo
El Govern ja treballa amb la previsió que Tordera II no estarà operativa fins al 2030
cupa el Govern és el de les noves dessalinitzadores previstes a Catalunya: Tordera II, a Blanes, i Foix, a Cubelles. El 2023, l’aleshores ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, i el conseller d’Acció Climàtica del moment, David Mascort, van anunciar que el ministeri assumiria el finançament d’aquestes plantes a través de fons europeus.
Des de llavors, s’han fet alguns passos administratius i ara ja se sap que el ministeri avançarà els diners de la inversió inicial, però el conveni entre ATL i Acuamed i la licitació definitiva que ha de permetre començar a construir-les continua pendent.
El calendari també s’ha anat modificant durant tot aquest temps: primer es va situar l’horitzó el 2028, després el 2029 i ara la Generalitat ja treballa amb la previsió que Tordera II no estigui operativa fins al 2030, com a molt aviat. Per a la planta de la desembocadura del Foix, no hi ha un calendari clar.
Fonts coneixedores d’aquesta negociació expliquen que la Generalitat, tot i que recentment va rebre una carta del secretari de Medi Ambient explicant en quin punt es trobava la situació d’aquest cas en concret, manté contactes pràcticament setmanals amb el ministeri per saber en quin punt es troba l’expedient del conveni i la licitació. Però encara no hi ha una resposta oficial.
Parc eòlic marí de Roses
L’autorització ambiental del Plemcat és un altre dels tràmits que s’ha anat allargant amb el pas del temps. Fa tres mesos, fonts del ministeri asseguraven que la resolució del parc eòlic marí experimental del golf de Roses arribaria «molt aviat». Però la llum verda ambiental estatal encara no ha arribat.
La Generalitat va enviar fa més de dos anys la documentació necessària per justificar l’impacte dels tres aerogeneradors previstos. Després de mesos de silenci administratiu, el ministeri va demanar nova informació al respecte, entre la qual un estudi específic sobre el vol de les baldrigues, aus pelàgiques protegides. Fonts coneixedores del projecte sostenen que el retard ha tornat a desplaçar el calendari d’una infraestructura que el Govern considera estratègica perquè és la prèvia d’un parc comercial a la zona.
Sobre la possibilitat d’instal·lar un parc eòlic marí comercial a l’Alt Empordà, cal assenyalar que la determinació dependrà també de la subhasta que ha d’organitzar el ministeri. Aquest concurs, del qual tot just s’han fet els primers passos, servirà per adjudicar les zones habilitades per a l’eòlica marina a Espanya i fixar quines empreses podran desenvolupar els futurs parcs.
Central reversible de la Baells
El tercer assumpte que continua pendent té a veure amb la central hidroelèctrica reversible prevista a l’entorn de l’embassament de la Baells, al Berguedà. El projecte està condicionat a la nova planificació elèctrica de l’Estat, encara pendent d’aprovació definitiva. La Generalitat vol saber si el document incorporarà la connexió necessària per fer viable aquesta infraestructura, que aportarà més capacitat d’emmagatzematge energètic.
En paral·lel, el Govern manté obertes altres negociacions amb el ministeri per reclamar més capacitat i nous punts de connexió a la xarxa elèctrica a Barcelona i altres zones de Catalunya, una demanda
El silenci del Ministeri ha tornat a desplaçar el calendari del parc eòlic marí del golf de Roses
que considera imprescindible per poder donar sortida a nous projectes industrials, energètics, d’habitatge i d’electrificació.
Desmantellament de Cercs
El cas de la Baells té relació amb l’antiga central tèrmica de Cercs, que l’ajuntament exigeix desmantellar degut al seu deteriorament i també a la presència de materials contaminants. La consellera de Territori, Habitatge i Transició Energètica, Sílvia Paneque, va traslladar per carta a Aagesen la necessitat d’abordar la situació. No obstant això, de moment no hi ha una resposta oficial ni un calendari efectiu per a l’enderroc d’una part de la central i la renaturalització de l’espai.
Pla per al Delta
Un altre dels assumptes que hi ha encara pendents és el que té relació amb el futur del delta de l’Ebre. La Generalitat va assumir moltes de les demandes acordades a les reunions de l’anomenada Taula de Consens i va enviar al ministeri la informació sobre l’oposició del territori deltaic a les propostes de l’Estat. La idea consisteix a recuperar el «pla holandès» per frenar la regressió costanera i reforçar l’estratègia de recuperació de sediments, a més de reactivar la comissió tripartida entre Govern central, Generalitat i la taula, però fins ara no s’ha produït cap avenç destacat.