Foment del Treball xifra en 49.543 milions el dèficit d’inversió en infraestructures a Catalunya
Diari de Girona. El president de la patronal, Josep Sánchez Llibre, assegura que la dada és «alarmant, indignant i absolutament intolerable».
Foment del Treball posa xifra al retard acumulat en infraestructures a Catalunya: 49.543 milions d’euros entre 2009 i 2025. És el dèficit que resulta de comparar la licitació d’obra pública amb un nivell d’inversió equivalent al 2,2% del PIB, un llindar pres com a referència de la mitjana europea. El seu president, Josep Sánchez Llibre, va ser contundent ahir en assegurar que la dada és «alarmant, indignant i absolutament intolerable» i va fer una crida al Govern i als partits polítics perquè actuïn.
L’informe no mesura la inversió executada, sinó la licitació —el volum d’obra a concurs—, interpretada com un indicador del ritme al qual les administracions posen en marxa projectes. La conclusió és que aquest ritme ha estat insuficient durant més d’una dècada. La dada guanya dimensió quan s’actualitza: en euros constants de 2025, la bretxa s’enfila fins als 58.748 milions.
Per a Sánchez Llibre, la solució per revertir aquest dèficit acumulat i prolongat en el temps és la unitat d’acció des de Catalunya. Per això va fer una crida a totes les forces polítiques del Parlament i al Govern per assolir el consens necessari que permeti «poder assolir la màxima unitat possible per aconseguir un acord i acudir a l’Estat». El màxim responsable de la patronal va recordar que el 2024 ja van proposar sense èxit la creació d’una agència independent que fiscalitzés la inversió. També va afegir que el «fracàs» del consorci d’inversions, que la setmana passada no va superar el tràmit al Congrés dels Diputats, s’emmarca en la mateixa dinàmica.
La sèrie històrica mostra un canvi de cicle clar. El 2009, la licitació arribava als 5.737 milions d’euros, un 2,8% del PIB, per sobre del nivell de referència. A partir d’aquí, la davallada és abrupta: el 2011 cau fins als 1.043 milions (0,5% del PIB) i el 2012 toca mínims amb 797 milions (0,4%).
Durant anys, la inversió es manté en nivells molt baixos. Entre 2013 i 2019, la licitació oscil·la entre el 0,5% i el 0,8% del PIB. Ni tan sols en la recuperació recent s’assoleix el llindar del 2,2%: el 2025, amb 3.990 milions licitats, la ràtio se situa en l’1,2%. En paral·lel, l’objectiu teòric —aquest 2,2% del PIB— creix amb l’economia. El 2025 equivaldria a 7.365 milions, gairebé el doble de la licitació real d’aquell any. La diferència anual negativa es repeteix exercici rere exercici, acumulant el dèficit.
11.059 milions d’euros
Les dades d’execució reforcen aquesta idea. Entre 2009 i 2023, l’Administració Central va executar a Catalunya el 59,5% de la inversió prevista, deixant sense materialitzar 11.059 milions d’euros. En el cas de la Generalitat, el grau d’execució és més alt (88,7%), però també acumula 3.147 milions sense executar. L’àmbit ferroviari concentra les majors ineficiències. ADIF va executar només el 48,6% de la inversió pressupostada entre 2010 i 2023 (4.792 milions de 9.864 previstos). Si s’hi suma Renfe, el grau d’execució conjunt amb prou feines arriba al 50,3%.
El 2023, la inversió executada per l’Estat a Catalunya va ser de 1.028 milions, el 9,3% del total regionalitzat, molt per sota del pes de la comunitat en el PIB espanyol (18,8%) i en la població (16,5%). Aquell any, el grau d’execució estatal va ser del 44,6%, davant del 82,6% del conjunt de territoris.
Coherència amb més diagnòstics
L’informe connecta aquests resultats amb altres anàlisis recents. La Cambra de Comerç ha estimat en 53.800 milions la inversió necessària fins al 2043, mentre que la CCOC fa temps que alerta de problemes estructurals en la contractació, com l’augment de licitacions desertes o la manca de competència. També encaixa amb la situació europea i espanyola. Abans de la crisi, la inversió en infraestructures a Espanya s’acostava al 3% del PIB. Després de l’ajust, va caure fins al 0,7% i encara avui es manté per sota de l’1%. Recuperar nivells històrics exigiria situar-se al voltant del 2,2%- 2,25%, el llindar utilitzat en l’estudi, segons va detallar el president de la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya, Lluís Moreno.
Projectes pendents
La patronal va insistir que el dèficit no és una xifra abstracta. Es tradueix en una cartera àmplia de projectes pendents, recollits en iniciatives com el CAT-100, que agrupa actuacions prioritàries en cinc àmbits: mobilitat ferroviària, xarxa viària, connectivitat internacional, transport de mercaderies i gestió de l’aigua. Entre aquestes hi figuren el desenvolupament de Rodalies, l’estació de la Sagrera, la finalització de les línies L9 i L10, la prolongació de la L8, el corredor mediterrani, els accessos al Port de Barcelona o infraestructures hídriques com noves dessalinitzadores.