Gairebé la meitat dels gironins no tenen estudis més enllà de l’ESO
Diari de Girona. Els titulats superiors creixen fins a superar les 208.000 persones, però Girona continua liderant Catalunya en població sense formació o només amb primària.
Gairebé la meitat dels gironins no tenen estudis més enllà de l’ESO. Segons les últimes dades del Cens anual de població de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), corresponents al 2024, 325.730 persones de 15 anys o més a la demarcació tenen com a màxim estudis obligatoris. Això representa el 46,5% del total de població analitzada.
Aquest grup inclou tres nivells: les persones sense estudis, les que tenen com a màxim educació primària i les que han completat la primera etapa d’educació secundària o similar. Aquesta última categoria és la més nombrosa i equival, en termes generals, a l’ESO o a estudis equiparables de sistemes educatius anteriors. En total, 220.868 gironins es troben en aquesta situació, el 31,5% del total.
La xifra es completa amb 80.870 persones que tenen només estudis primaris, l’11,5%, i 23.992 persones sense estudis, el 3,4%. Aquest últim indicador baixa respecte a l’any anterior: el 2023 hi havia 24.905 gironins sense cap formació, de manera que el descens és de 913 persones. També es redueix la població amb només primària, que passa de 81.608 a 80.870 persones. Tot i la lleugera millora, tal com passava el 2024, Girona continua sent la província catalana amb més pes de població sense estudis o només amb primària.
Concretament, a Girona és del 15%, per davant de Lleida, amb el 14,5%; Tarragona, amb el 13,8%, i Barcelona, amb el 12,2%. El conjunt català se situa en el 12,8%.
Ara bé, si s’analitza en el conjunt de l’Estat, Girona no queda entre les províncies amb pitjors registres. El percentatge gironí de població sense estudis o només amb primària, aquest 15% és molt similar a la mitjana espanyola, que és del 14,8%. Ordenada de més a menys població amb aquest nivell formatiu baix, Girona ocupa la posició 35 de 52 províncies i ciutats autònomes.
Si es mira el grup més ampli de població que no té estudis més enllà de l’ESO, Girona queda per sobre de la mitjana catalana i també de l’espanyola. A les comarques gironines el percentatge és del 46,5%, mentre que a Catalunya és del 40% i al conjunt de l’Estat del 44,4%. En aquest cas, Girona se situa en la posició 31 de 52 del rànquing estatal, també lluny de les províncies amb percentatges més elevats.
La comparació catalana mostra diferències importants. Barcelona és la demarcació amb menys població que no passa de l’ESO, amb el 37,8%. A l’altre extrem hi ha Lleida, amb el 47%, lleugerament per sobre de Girona, mentre que Tarragona se situa en el 45,7%.
Més pes d’estudis superiors
A l’altra banda de la taula, els estudis superiors continuen guanyant pes a Girona. Si se sumen la formació professional de grau superior, els graus universitaris, els màsters i els doctorats, hi ha 208.084 gironins amb estudis superiors, el 29,7% del total. Són 7.868 més que l’any anterior, quan n’hi havia 200.216.
Tot i aquest increment, Girona queda per sota de les mitjanes catalana i espanyola. A Catalunya, el 36,7% de la població de 15 anys o més té estudis superiors, mentre que al conjunt de l’Estat el percentatge és del 33,6%. Entre les demarcacions catalanes, Girona és la que té menys pes d’aquest nivell formatiu, per darrere de Tarragona, Lleida i, sobretot, Barcelona.
Els titulats universitaris també augmenten. Girona compta amb 71.709 persones amb graus universitaris de fins a 240 crèdits, diplomatures o equivalents, i 52.374 amb graus de més de 240 crèdits, llicenciatures o equivalents. En conjunt, són 124.083 persones,
Hi ha 20.738 gironins que compten amb un títol de màster, tot representant un 3% de la població
El percentatge població amb estudis de formació professional també va en augment
3.398 més que l’any anterior. També creixen els màsters, que passen de 18.523 a 20.738 persones.
La formació professional manté igualment una evolució positiva. Les persones amb FP o formacions professionals equivalents sumen 125.697, gairebé 4.000 més que el 2023. D’aquestes, 69.221 corresponen a la segona etapa de secundària amb orientació professional o postsecundària no superior, i 56.476 a FP de grau superior i equivalents.
En definitiva, Girona redueix la població sense estudis i amb només primària, i veu créixer els estudis superiors i la formació professional; d’aquesta manera, en general hi ha hagut una lleugera millora respecte a l’any anterior.