Tasta l’Empordà, la gastronomia i la promoció
Diari de Girona. Fa uns dies es va presentar a Barcelona la campanya de promoció turística conjunta entre l’Alt i el Baix Empordà, el Tasta l’Empordà. Una campanya de gairebé dos mesos que pivota a l’entorn de la gastronomia i el patrimoni i que ofereix més de cinquanta experiències que reuneixen aquests dos elements al llarg de tota la geografia empordanesa, durant els mesos de maig i juny. Paral·lelament hi ha tot un seguit de descomptes, sortejos i campanyes gastronòmiques per gaudir de l’Empordà durant aquests dies.
Aquesta campanya, que va començar l’any passat coincidint amb l’elecció de Catalunya com a regió mundial de la gastronomia, pretén reivindicar l’Empordà com a epicentre de la gastronomia catalana. Com el lloc on la gastronomia catalana comença a escriure la seva història moderna. Això és perquè l’Empordà i la gastronomia són un binomi indestriable i no tindria sentit promocionar una destinació com aquesta sense posar la gastronomia al centre.
Aquesta relació ve de lluny. No és casual que el concepte de plat de mar i muntanya nasqués a l’Empordà. De fet, és l’única zona de la península que té Pirineus i Mediterrània, i això explica moltes coses. Cap altra comarca té una diversitat de terrenys i paisatges tan gran, que ha fet que s’hi puguin desenvolupar diferents tipologies de cultius. De la vinya i l’olivera, a la poma, alhora, l’arròs, la pesca, l’aigua mineral, els naps i tants altres. Molt poques zones del país poden presumir de produir tant de producte de qualitat.
Aquesta producció agrícola unida amb la diversitat resultant de tenir tan a prop el mar i la muntanya, fa que els ingredients estiguessin a punt per a les diferents revolucions gastronòmiques que es van generar en aquesta petita zona del nord del país. La primera, pel simple fet de ser zona fronterera i rebre els primers turistes, que va provocar que l’arribada de la Nouvelle Cuisine a la península es produís a través de l’Empordà, com tantes altres coses. Restaurants mítics com el Motel o el Duran van ser els primers a aplicar aquestes noves tècniques franceses als productes locals. Més tard vindria la segona revolució a través del Bulli i amb la cala Montjoi com a epicentre.
El fruit d’aquella revolució culinària dels anys noranta en aquell racó del Cap de Creus encara el podem gaudir a través dels molts cuiners i personal de sala format en aquell temple i que ara han multiplicat l’oferta de qualitat arreu del territori català.
Tota aquesta història i aquesta geografia han fet que l’Empordà no pugui desvincular-se de la gastronomia, i promocionar-se a través d’ella és una aposta clara per la qualitat i la desestacionalització.
Certament, més enllà dels foodlovers, els enoturistes i els cada cop més oleoturistes, pocs visitants es desplacen a un altre país atrets només per la gastronomia, però no és menys cert que la gastronomia, els restaurants, els productes locals són un recurs imprescindible per als turistes que decideixen visitar-nos. Potser no és el factor «tractor» però és un recurs imprescindible. Potser el més important.
Hi ha poques destinacions importants al món que no tinguin una bona oferta gastronòmica significativa, potser Anglaterra seria la que a tots ens vindria al cap, però la majoria ho tenen clar: aquest recurs és imprescindible per a la seva competitivitat turística.
Per què quan parlem de competir i de tenir una gastronomia potent, no estem només parlant dels restaurants amb estrella Michelin, que també. Estem parlant sobretot de tot l’ecosistema gastronòmic: bars i restaurants senzills i de la classe mitjana, tapes, pastisseries, però sobretot productes locals. Amb èmfasi especial en el vi i l’oli, l’essència de la nostra gastronomia.
Així doncs, aquesta primavera és un bon moment per fer una immersió a l’epicentre de la gastronomia catalana a través de les més de cinquanta experiències gastronòmiques vinculades a patrimoni i paisatge. Un bon moment per redescobrir l’Empordà de la mà dels seus productors i cuiners. Una ocasió per, a través d’un tast, d’un passeig, d’un concert, un maridatge o una campanya gastronòmica, deixar-se portar pels sabors del mar i muntanya i per descobrir racons singulars mentre gaudim del menjar.
Reforçar aquest recurs turístic, que ens defineix i ens explica, en el fons és reforçar la nostra identitat i reforçar la nostra oferta turística. Deixant enrere les sangries, les paelles i els tintos de verano. Que lluny queda tot això i que recent ens sona quan aquests pseudoproductes ho tapaven tot.
Animem-nos, tastem l’Empordà, mentre puguem.