La regularització arriba amb poca cua i molta queixa política
Diari de Girona. Els ajuntaments absorbeixen el primer impacte d’un procés que Correus i la Seguretat Social van tramitar amb més calma ● Yeni Sánchez: «Sé que si torno a Hondures, em mataran».
El primer dia d’atenció presencial de la regularització extraordinària es va convertir en cues a Salt davant l’oficina que centralitza la informació i l’acompanyament, un nou punt provisional al Mercadal per absorbir consultes a Girona i una oficina de Correus, a la capital, que va funcionar amb cita prèvia i sense acumulacions. El procés és estatal, però la primera pressió va recaure sobre ajuntaments, entitats i serveis d’orientació.
La imatge més visible del matí es va veure a Salt. Una vuitantena de persones de diverses nacionalitats es van aplegar davant del local de Som Salt, al carrer Anselm Clavé, on l’Ajuntament i diverses entitats han concentrat la informació i l’assessorament sobre la regularització. Alguns hi arribaven amb la documentació a la mà. D’altres, amb dubtes bàsics sobre els requisits, la cita prèvia o el certificat de vulnerabilitat.
L’oficina no registrava expedients. Posava ordre a tot allò que ve abans. Els tècnics i voluntaris informaven, revisaven la carpeta, detectaven quin paper faltava i, a partir d’aquí, oferien dues sortides: tramitar una cita per a la via presencial o entrar la documentació per via telemàtica a través d’entitats acreditades, com ara Càritas. Aquesta feina també es podrà fer tant des del mateix espai de Som Salt com des de les seus de les entitats al municipi.
La decisió de centralitzar l’assessorament respon a una necessitat molt concreta. Abans de presentar res, cada persona ha de saber si entra en el procediment, quin paper li toca i quin error li pot fer perdre setmanes. Per això Som Salt s’ha convertit en la primera porta del procés al municipi. El tècnic d’acollida i ciutadania de l’Ajuntament de Salt, Xavier Xarbau, va explicar que el grup específic per a la regularització s’havia creat quan es va saber que s’obria aquest procediment i que més d’una vintena de voluntaris s’havien ofert en menys d’una setmana per donar suport a l’acompanyament.
La xarxa formada per Càritas Salt, el Casal dels Infants, la Fundació SerGi, Avancem Santa Clara, Comunalitats Som de Salt, el projecte A-Porta i Vincle, amb coordinació municipal, ofereix ajuda per comprovar documents, escanejar-los, resoldre consultes i seguir el tràmit fins al final. L’oficina funcionarà de dilluns a divendres, de nou del matí a dues del migdia, fins a finals de juny.
En paral·lel, l’Ajuntament també ha obert un canal de WhatsApp per difondre informació sobre el procés, que ja té gairebé un miler de seguidors.
El certificat de vulnerabilitat
Xarbau va admetre que el certificat de vulnerabilitat havia estat un dels grans focus de desconcert del primer dia. Molta gent hi va arribar preguntant exactament això: si el necessitava, on l’havia d’aconseguir i qui l’havia de validar. El document es demana en alguns supòsits, especialment quan la persona no ha treballat de manera regular o no conviu amb fills o familiars, però no és un paper general del procediment.
La situació de Salt va contrastar amb la de Girona ciutat. A
l’oficina de Correus de l’avinguda Ramon Folch no s’hi van veure cues, perquè la gent hi arribava ja amb cita prèvia i entrava directament a presentar la documentació. Al llarg del matí s’hi van donar una vintena de cites, tot i que cadascuna podia incloure més d’una persona en casos de famílies. La imatge va ser la d’una atenció ordenada i sense l’acumulació que sí que es veia al municipi veí.
Girona també va rebre pressió. L’Ajuntament va habilitar provisionalment l’Espai Cívic Mercadal perquè les persones que es volen acollir al procés puguin fer consultes i resoldre dubtes. Segons el consistori, la falta de concreció de l’Estat havia fet que molts ciutadans s’haguessin adreçat a les dependències municipals per demanar informació, cosa que havia generat cues i llargues esperes els darrers dies.
El govern municipal va denunciar la manca de recursos extraordinaris per assumir l’impacte del procés i va criticar el retard en la definició dels criteris exactes de la regularització. Al mateix temps, va recordar que no cal demanar volant ni certificat de padró, perquè les dades de residència es poden verificar d’ofici.
A més d’aquesta posició del govern local, la portaveu de Junts a Girona, Gemma Geis, va afirmar que cal prioritzar els tràmits ordinaris dels gironins i establir circuits diferenciats per garantir una atenció àgil i ordenada. També va carregar contra el PSOE i va atribuir a la seva «deixadesa» en política migratòria conseqüències directes sobre els ajuntaments perquè, segons va dir, sense recursos ni planificació els serveis col·lapsen i els municipis queden «al peu dels cavalls».
Olot sense canvis
Mentre Girona busca una fórmula més estable per mantenir aquest servei durant els mesos que duri el procediment, també remet la ciutadania a les entitats que ja ofereixen suport, entre les quals Noves Vies, NouSol, ECCIT, MIFAS i Social Project. A Olot, en canvi, la jornada va transcórrer sense cap dispositiu especial. Fonts municipals van assegurar que l’atenció es continuava fent des de l’Oficina d’Atenció al Ciutadà com qualsevol altre dia.
El primer dia va confirmar que, abans d’arribar a la finestreta final, el pes del procés recau sobretot sobre els municipis i les entitats que n’ordenen l’entrada . La capacitat d’un municipi per informar bé, ordenar la demanda i evitar que un document mal entès o un dubte mal resolt evita que es deixi una persona fora del circuit. La suma de cues, solucions pràctiques i reorganització local va servir per aterrar un tràmit massiu que podia haver desbordat encara més l’administració local.