Sancions de fins a 500.000 euros contra el malbaratament alimentari
Diari de Girona. Entra en vigor la llei que obliga tots els restaurants a facilitar recipients reciclables per endur-se el menjar sobrant. Les indústries han de signar acords per a la donació dels excedents a entitats socials.
Han disposat d’un any per posar-se les piles i tenir-ho tot a punt per a l’entrada en vigor, el passat 3 d’abril, de les mesures obligatòries de la llei contra el malbaratament alimentari, amb la qual Espanya ha d’assolir l’objectiu de reduir almenys en un 20% la xifra d’1,7 milions de tones de menjar que encara es llencen cada any al camp, a la indústria, als supermercats o als serveis de restauració. A partir d’ara, amb la normativa ja plenament desplegada, les empreses agroalimentàries que no disposin de plans de prevenció o que no hagin subscrit acords per donar els excedents a entitats socials s’exposen a ser sancionades amb multes que poden arribar als 500.000 euros.
A més, la restauració i altres proveïdors de menús col·lectius (com escoles, residències o hospitals) «tindran l’obligació de facilitar al consumidor que pugui endur-se, sense cap cost addicional, els aliments que no hagi consumit». Aquesta opció s’haurà d’oferir sempre, i aquesta és la novetat, en envasos reutilitzables o fàcilment reciclables.
«La veritat és que la llei arriba en un moment en què les empreses ja feia temps que havien pres consciència de la importància de combatre el malbaratament, no només per una qüestió mediambiental o social, sinó també perquè qualsevol minva té un cost econòmic», reflexionava la setmana passada Carolina Muro, directora de Relacions Institucionals de Nestlé Espanya i presidenta del comitè contra el malbaratament alimentari de l’associació empresarial Aecoc. Per a Muro, un dels aspectes rellevants d’aquesta normativa, que s’inspira en la llei francesa del 2016, és que «harmonitza i coordina el que fins ara havia anat fent cada companyia pel seu compte».
Deures fets
Només el fet que fa uns anys es comencés a parlar que es redactaria una llei «ja va tenir un efecte tractor i moltes empreses arriben avui dia amb els deures fets», indica, per la seva banda, Victoria Albiñana, responsable de Relacions Institucionals de la plataforma Too Good To Go a Espanya. La seva companyia, que va participar en el seu moment en la redacció de la normativa, ofereix una alternativa a la donació, «la redistribució, que també és una solució vàlida per donar sortida als aliments que encara estan en bon estat i que poden arribar, a preus reduïts, a altres consumidors».
No entren en aquesta normativa les llars o el consum domèstic, malgrat que és en aquest tram de la cadena on més aliments es malbaraten, segons les estadístiques tant del Ministeri d’Agricultura i Alimentació com de la FAO. També queden exemptes del compliment d’aquestes exigències les empreses amb menys de 10 treballadors i dos milions de facturació, les explotacions agrícoles amb menys de 50 treballadors i 10 mili
ons de facturació i els establiments comercials inferiors als 1.300 metres quadrats. De fet, la Unió Europea calcula que un 40% del malbaratament es concentra en el consumidor i un altre tant en els processos de transformació i fabricació dels aliments, mentre que la restauració és responsable del 15% del malbaratament i la distribució, del 5%.
Ciutadans conscienciats
Tot i que la nova llei no els impacta directament, en l’última dècada el nombre de llars que asseguren que estan gestionant millor els seus aliments, amb compres més ajustades pel que fa a la quantitat de les racions o a les dates de caducitat, ha crescut un 53%. Queden, però, reptes importants per resoldre: un 23% reconeix que continua llençant menjar i el mateix percentatge considera que malbarata més del que li agradaria, segons dades recollides en el tercer Baròmetre sobre Malbaratament Alimentari que elabora Aecoc en col·laboració amb la companyia Phenix, presentat en l’última edició de la fira Alimentaria.
El mateix estudi, basat en enquestes a la ciutadania, constata que més de la meitat dels consumidors admeten que obliden aliments a la nevera o al rebost fins que es fan malbé. La generació mil·lennial és, amb diferència, la més propensa a aquests oblits. Un percentatge important dels enquestats diu que calculen malament les quantitats, que compren en excés o que resten importància a productes de baix valor.
Les fruites i hortalisses són els productes més malbaratats, seguits del pa. Entre les principals causes hi ha el deteriorament del producte, esmentat pel 39%, i els problemes de conservació, assenyalats pel 30%. Tot i així, s’observen avenços en alguns hàbits, com ara que actualment el 58% congela el pa sobrant o que el 57% guarda la fruita a la nevera per allargar-ne la vida útil.