La guerra de l’Iran fa créixer un punt els preus aquest març fins al 3,3%
Diari de Girona. El Govern espanyol afirma que l’import de l’electricitat, que s’abasteix sobretot de renovables, ha permès esmorteir la inflació, que s’explica per l’augment de preus dels carburants.
L’impacte de la guerra desencadenada al Pròxim Orient el passat 28 de febrer ja s’ha fet sentir a les butxaques dels espanyols, que han vist com els preus pujaven aquest mes de març un punt respecte al mes anterior, fins a situar l’IPC en el 3,3%, segons la dada avançada que va fer pública ahir l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Aquest augment s’explica principalment per l’encariment dels carburants, tal i com va assegurar el Ministeri d’Economia.
El departament que dirigeix el ministre Carlos Cuerpo destaca, no obstant això, que «el comportament de l’electricitat ha contribuït a esmorteir la inflació, atesa l’aposta d’Espanya per les renovables». El subministrament elèctric a partir de les energies verdes suposa, subratlla Economia, un 84% de les hores en el preu de la llum, enfront del 25% que representava el 2019. Això «està actuant com a escut davant el xoc energètic per la guerra a l’Iran», va afegir el ministeri en un comunicat.
La subjacent es manté igual
La nota va destacar així mateix que la inflació subjacent, la que exclou del seu càlcul l’energia i els aliments no elaborats, es manté estable en el 2,7%, igual que al febrer. Això no va passar, en canvi, amb l’esclat de la guerra d’Ucraïna, el febrer del 2022, quan els dos indicadors de l’IPC es van disparar a l’alça. Aquell any, en el primer mes de guerra, la inflació va pujar 1,5 punts i, el mes següent, al març del 2022, l’increment va ser de 2,5 punts. I és que en aquella ocasió, la invasió russa no només va afectar els combustibles, sobretot el gas, sinó que també va suposar el bloqueig a l’arribada de cereals ucraïnesos, amb el consegüent impacte que això va tenir sobre la ramaderia a Espanya, i amb això, sobre la producció d’aliments.
El Govern va afirmar que el pla de resposta aprovat el dijous d’aquesta mateixa setmana al Congrés «està dissenyat perquè aquest xoc extern no es traslladi de manera permanent ni a la inflació, ni al poder adquisitiu de les llars». I recorda que, aquesta última setmana, els carburants han baixat per l’aplicació de les mesures fiscals, tot i que els seus preus encara no s’han normalitzat per «les pressions en les cotitzacions internacionals, especialment en el cas del dièsel, a causa dels majors preus del petroli (es manté a prop dels 100 dòlars), els nolis i els marges de refinament».
De fet, ja són molts els analistes que preveuen que la taxa d’inflació continuï pujant en els mesos pròxims, fins a situar-se, previsiblement, per sobre del 4%. «A partir de juny començaria una desescalada fins a acabar l’any amb una taxa interanual del 3,4%, i una mitjana anual del 3,6%», va predir la fundació Funcas, que va estimar que la inflació subjacent assolirà una mitjana anual del 2,5%. En el pitjor dels escenaris, amb el preu del cru entorn dels 102 dòlars durant tot el període de previsió, «la taxa general se situaria tot l’any per sobre del 4,5%, amb una mitjana anual del 4,3%, i del 2,7% per a la subjacent». «En un escenari més benèvol, amb el preu del cru entorn dels 73 dòlars a final d’any, les taxes mitjanes anuals se situarien en el 3,2% i el 2,3% en la general i en la subjacent, respectivament», va assenyalar l’entitat.
La patronal CEOE va considerar que, si es manté la guerra i les tensions al Pròxim Orient com fins ara, «la inflació es pot situar en un rang comprès entre el 3% i el 4% en els mesos pròxims, per sobre de la previsió de l’IPC que hi havia per al conjunt de l’any, que era del 2,6% de mitjana anual», va indicar l’organització, que va constatar que «l’impacte final sobre la inflació dependrà de la durada del conflicte». Per al conjunt de l’any, la previsió és que cada increment del 10% en el preu del petroli generi un augment de la inflació de dues dècimes.
El PP demana la revisió de l’IRPF
Un cop coneguda la dada avançada d’aquest mes de març, el vicesecretari d’Economia i Desenvolupament Sostenible del PP, Alberto Nadal, va carregar contra el decret aprovat al Congrés, per insuficient. Així, tot i que reculli alguna proposta dels populars sobre la rebaixa d’impostos a l’energia, segons el seu criteri «li falten dues mesures fonamentals: una reducció d’impostos en l’IRPF per a les famílies, especialment amb fills, i revertir ja l’aturada nuclear per fer el sistema més resistent», va insistir Nadal.
L’augment de l’IPC, va afegir el responsable econòmic del principal partit de l’oposició, «aguditza la pujada dels preus acumulats que fa molt de mal a les famílies espanyoles i agreuja encara més el seu poder adquisitiu», va lamentar.