La Generalitat ja incentiva escurçar les baixes mèdiques
Diari de Girona. Salut insisteix que l’objectiu és accelerar diagnòstics i que el pressupost es destina a proves, no pas a plusos per a facultatius.
Els centres d’atenció primària (CAP) catalans ja apliquen el renovat sistema d’incentius per concedir més recursos als equips que redueixin els temps de baixa dels pacients i que accelerin el diagnòstic i la recuperació posterior. Malgrat les crítiques d’una part del col·lectiu dels sanitaris i d’alguns grups polítics, la Conselleria de Salut continua endavant amb el seu pla per accelerar proves diagnòstiques als centres que aconsegueixin que els temps d’alta es corresponguin amb els que la Seguretat Social ha marcat com a òptims, segons ha avançat RAC1 i ha pogut confirmar posteriorment El Periódico.
A la Conselleria de Salut insisteixen que el pressupost destinat als incentius va destinat íntegrament a fer que els centres paguin proves mèdiques i que els facultatius no rebran ni un euro com a plus o complement salarial per donar un volum d’altes o baixes. Una pràctica considerada il·legal segons els tribunals de justícia i que ha valgut a la Seguretat Social sentències contràries en altres comunitats autònomes, tal com va avançar aquest mitjà.
Des del 2019, la Conselleria de Salut té un programa que destina un reforç pressupostari als CAP que redueixin el temps que triga un pacient a ser atès i diagnosticat i a rebre l’alta. La sanitat pública catalana té marge de millora, mentre que els treballadors catalans triguen un 40% més de temps a ser atesos per un metge que la resta d’espanyols, segons l’últim informe de Pimec sobre aquesta qüestió. Aquesta tardança en l’atenció és una de les nombroses causes que expliquen l’augment progressiu d’incapacitats temporals (IT).
Ara ha renovat aquest conveni, a fi de dotar amb un 5% de fons addicionals els centres que registrin reduccions de la durada mitjana de les baixes en dues patologies que creixen especialment, tant en nombre com en durada: les musculoesquelètiques i les de salut mental. Les primeres són les més nombroses, fins al punt que un de cada quatre informes mèdics
Bona part del col·lectiu sanitari creu que l’objectiu és accelerar les altes
de baixa emesos a Catalunya és derivat de fractures d’ossos, malalties musculars o lesions. I les segones són els quadres que creixen més, i es doblen respecte als registres previs a la covid, segons l’últim informe de l’Airef sobre incapacitat temporal.
Crítiques de metges
La renovació d’aquest conveni ha provocat malestar i polèmica entre una part del col·lectiu dels sanitaris, que hi han vist un intent de fer competir els centres per accelerar altes d’una manera precipitada, segons el seu parer.
Aquest malestar que va tenir fa un mes una derivada política quan ERC, Comuns i CUP van exigir a la consellera de Salut, Olga Pané, la retirada immediata d’aquest programa d’incentius.
També s’hi van oposar els sindicats majoritaris, mentre que, en el bàndol contrari, les patronals el van aplaudir.
La líder dels Comuns, Jéssica Albiach, va afirmar després de reunir-se amb el president Salvador Illa per pactar els pressupostos (avui retirats) que «el Departament de Salut garantirà que cap metge ni cap CAP veurà condicionades les seves condicions econòmiques pel nombre i durada de les baixes i que sempre prevaldran els criteris professionals». En el Govern entenen que el programa d’incentius no persegueix cap criteri economicista i que solament busca la millora de la salut dels pacients.
Baixes a l’alça
L’augment de les incapacitats temporals preocupa a les administracions i és un tema recurrent en fòrums econòmics. El nombre d’informes mèdics de baixa registrats a Catalunya gairebé s’ha doblat l’última dècada i arriba a 2,3 milions el 2024, segons les dades de la Seguretat Social. Es tracta d’una tendència comuna a Europa.