“El pressupost és reflex de la bona marxa de l’economia gironina”
El Punt Avui. Entrevista a Miquel Noguer Planas – President de la Diputació de Girona i alcalde de Banyoles (Junts)
- “No pot ser que la reforma del sistema autonòmic deixi aparcada la dels ens locals que estan prestant serveis impropis”
- “Ara que no anem amb presses, cal continuar fent obres [en la xarxa hídrica] amb tranquil·litat i planificació”
El president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, fa balanç d’un mandat en què la sequera ha fet concentrar neguits i inversions. Però, superades les angoixes, creu que és moment de continuar treballant en l’abastament i aprofitament d’un recurs hídric vital per mantenir la demarcació en marxa. Les xifres turístiques també hi ajuden, tot i que aquí el desafiament és defugir massificacions –desestacionalitzant– a l’hora de mantenir el suport econòmic i administratiu als municipis gironins i la resta del teixit social.
La primera meitat del mandat va estar molt marcada per l’emergència de la sequera. Ara que les reserves tornen a superar el 90%, estan més tranquils?
L’aigua continuarà sent un bé escàs i no només ens n’hem de recordar quan veiem les orelles al llop. Vam mobilitzar molts diners, prop d’una vintena d’actuacions valorades en 24 milions i mig d’euros, que no vam tenir cap temptació d’avortar quan ja havia començat a ploure, a l’abril. La situació més complicada era als municipis de la Mar d’Amunt, els aqüífers de la costa del cap de Creus i Darnius-Boadella, i estem completant les inversions, a més de garantir-ne un manteniment constant. Ara tenim reserves, potser, per a dos anys, però si d’aquí tres tornem a trobar complicacions, hauran d’estar a punt.
El Consorci d’Aigües Costa Brava-Girona, doncs, continuarà fent molta feina.
Tenim el projecte pilot de l’Aiguaneix, per recarregar aqüífers amb aigua purificada de la depuradora de Roses, o aprofitar d’alguna manera l’aigua depurada que llencem ara al mar pels emissaris per regar conreus, zones verdes municipals o netejar carrers. El consorci va néixer, d’inici, per mantenir les platges netes, però després va assumir també l’abastament i la resta de municipis limítrofs, cap al prelitoral, s’hi han anat incorporant. La xifra total d’inversió no serà tan elevada aquest 2026, però la musculatura tècnica per prestar el servei hi és.
De passada, com veuen la proposta dels Col·legis d’Enginyers per connectar la xarxa d’abastament de l’Alt Empordà, en malla, amb el sistema Ter-Pasteral o la dessaladora de Blanes?
Tampoc no vull entrar en guerres per l’aigua. Hi ha una administració, que és la Generalitat i la seva Agència Catalana de l’Aigua, que haurà de decidir. O les dessaladores que depenen del Ministeri. Malgrat això, insisteixo que ara que no anem amb presses ni urgències, poden continuar-se fent obres amb tranquil·litat i planificació.
A escala turística, vostè també està al capdavant del Patronat de Turisme. Quin balanç fa del 2025?
El patronat funciona perquè hi ha el sector privat de la mà de l’administració pública. I ens estem centrant molt en la desestacionalització i diversificar tot el paquet de demarcació. No cal promocionar el sol i platja, però sí la resta d’oferta de gastronomia, patrimoni cultural, concerts, activitats esportives i un paisatge, que es pot gaudir els dotze mesos de l’any, també a l’interior. Però per a això cal també que l’aeroport i les rutes continuïn funcionant la tardor i l’hivern, i així els establiments poden treballar més mesos. Cal que vinguin més turistes, en nombre total? No. Que cada any s’hi estiguin una mica més i gastin una mica més? Sí. I les dades ho reflecteixen.
Com les valora?
Del gener al novembre, el nombre global de visitants va decréixer d’un 3,7%, però el nombre de pernoctacions va créixer d’un 0,28%, fins a pràcticament 28 milions. Un de cada dos turistes que venen són de fora de l’Estat espanyol: els primers sempre són els francesos, però van a l’alça, i el Regne Unit i Itàlia han crescut per sobre dels dos dígits. També els Estats Units i el Canadà, un 10%. Són encara pocs, d’acord. Però són perfils de llargues estades i amb despesa important. I Irlanda està entre les noves prioritats, perquè hem registrat un 38% de visitants i volem consolidar-los.
Pel que fa a tipus d’estada, quina és la tendència?
Les pernoctacions en hotels han crescut i les estades de turisme rural molt més, un 11%. Els càmpings estan estables, però l’any passat van funcionar uns 220 dies, de mitjana. En són molts més, respecte als 177 de fa una dècada. El canvi climàtic té molts inconvenients, però en aquest sentit ens juga a favor, perquè les temperatures els mesos freds són més suaus.
A l’aeroport, s’han tornat a superar els dos milions de passatgers, que no s’hi veien des del 2018, abans de la pandèmia.
El 2024 ja els havíem fregat: 1,99 milions. Però aquest any passat l’aeroport de Girona ha estat el que ha crescut més, proporcionalment, de tots els d’Aena: un 9,5%, fins als 2,18 milions. El repte, però, és mantenir l’oferta a l’hivern, 300.000 seients que, si s’omplen, garanteixen activitat. I a més de Ryanair, que té les noves rutes a Bucarest, Sarajevo, Manchester i Ostrava, o la connexió amb Luxemburg, i hi tenim altres aerolínies d’Air Arabia, Wizzair… Però també voldríem recuperar vols amb destinacions a l’Estat.
Pot avançar-ne alguna?
Havíem tingut connexions amb Sevilla o Santiago, que funcionaven bé. Però, ara mateix, no.
Hi ha pendent de l’Estat l’estació del TAV a l’aeroport gironí. En té novetats?
Serà important, però no voldríem que les millores es facin només vinculades a les obres d’ampliació del Prat. O si passa, i conjunturalment venen noves companyies i rutes, haurem de ser capaços de retenir-les i que vegin que els surt a compte quedar-s’hi, amb una connexió d’alta velocitat en 30 minuts fins a Barcelona. Al marge de l’estació, a l’aeroport esperem altres inversions.
Com ara?
La terminal per a vols privats, que pot ser molt útil per a la Ryder Cup a Caldes el 2031.
Al ple, a l’estiu, van aprovar donar suport a l’esdeveniment, amb una aportació de sis milions que es va aprovar amb l’única oposició de la CUP. Hi ha hagut crítiques d’entitats ambientalistes pel projecte. Com ho veu?
No hem entrat ni entrarem en temes urbanístics, que no són la nostra competència. És un esdeveniment de dimensió mundial, i que atraurà aficionats al golf abans, durant i esperem que molts anys després, que a més de jugar, donaran vida a tot el sector turístic, amb estades llargues i molt més enllà de Caldes de Malavella. O, en paral·lel, pot donar un gran impuls a l’activitat de l’aeroport. Un altre detall important, a diferència de la copa Amèrica de vela, que es disputava a mar obert, és que es jugarà a terra, amb l’espectacle i el públic trepitjant sòl gironí. Encaixa amb la promoció econòmica i turística d’altres esdeveniments, com ara el MIC de futbol. I ens hem posat al nivell de les aportacions d’altres administracions, com ara la Diputació de Barcelona o Turisme de Barcelona.
Respecte als números, el pressupost puja.
El pressupost, estrictament de la Diputació, ja fa dos anys que toca sostre i aquest 2026 serà de rècord, 210,7 milions. Però això és un reflex de la bona marxa de l’economia gironina, perquè el 95% dels nostres recursos venen del que recapta l’Estat en tributs aquí. Som una demarcació viva, exportem, i això ha de servir per donar suport als nostres 221 municipis, les entitats del seu teixit social i mantenir serveis que sovint són impropis, com ara les escoles bressol en el seu moment.
La Generalitat reivindica un millor finançament; els ens locals també. I la Diputació?
Al món local li cal renovar i millorar el finançament, alhora que les comunitats autònomes. Però no pot ser que la reforma del sistema autonòmic deixi aparcada la dels ens locals que estan prestant serveis impropis, que no els pertoquen, i estant en primera línia davant la ciutadania. Aquest greuge resta molts de recursos a altres serveis propis o inversions. I a sobre, amb restriccions a la despesa amb la normativa d’inversions financerament sostenibles, que acaben aprovant sense marge. Cada cop que hi ha eleccions municipals, tots els partits polítics, sense excepció, diuen que cal millorar el finançament local, però quatre anys després sempre estem igual. Una irresponsabilitat.
Comentava la qüestió de les escoles bressol, anys enrere; o hi ha les actuacions més recents en matèria hídrica, durant la sequera. Però davant la crisi d’habitatge, es plantegen alguna acció?
És la principal preocupació de la ciutadania, i tampoc no és la nostra competència, però aquest any destinarem tres milions en subvencions. Hem fet un esforç per ajudar en sostenibilitat, per a l’aïllament del parc residencial, la instal·lació de renovables, o les comunitats energètiques. O eines per mobilitzar habitatges buits i crear-ne de nous, especialment en els micropobles i municipis petits.
Dins de l’emergència habitacional, també hi ha el sensellarisme. Participen de les despeses i el manteniment del centre d’acollida de La Sopa i van aprovar una aportació extraordinària. Veu necessari el nou centre de baixa exigència que reclama l’alcalde de Girona?
Teníem el compromís amb l’Ajuntament de posar-hi els diners necessaris per ajudar a mantenir el servei. I quan ha calgut una aportació extraordinària, també, com ara recentment. Tenim compromès amb el consistori que, si fan inversions, hi serem. Però cal que hi sigui tothom, també la Generalitat.
S’ha quedat petita?
Per desgràcia, sí. I cal prendre decisions en aquesta línia. En aquest debat, entenc la postura i la reivindicació de l’alcalde, perquè La Sopa és municipal, i està a Girona, però està donant resposta a persones d’arreu de la demarcació.
En la llista de problemes dels consistoris, també n’hi ha cada cop més que es queixen de la manca de funcionaris de primer nivell. Els anomenats habilitats estatals: per a les tasques de secretaria o intervenció. Aquest dèficit ha fet paralitzar algun ajuntament gironí?
En aquest cas, crec que és una bona notícia que la competència s’hagi retornat a Catalunya, i que la Generalitat pugui prendre la iniciativa. El nostre nivell de funcionarització és inferior al d’altres territoris de l’Estat, i la dificultat per cobrir baixes ha estat un obstacle els darrers anys. A la mateixa Diputació, també hem anat justos de mans per donar suport en aquestes tasques als municipis.
Toca preguntar-li pel futur. Però per repetir al capdavant de la Diputació hauria de tornar a aspirar a revalidar l’alcaldia a Banyoles.
Encara falta un any i mig per a les municipals. La meva prioritat és governar, a la Diputació i a l’Ajuntament de Banyoles, i això fa abstraure’s de pensar en les eleccions. A banda, és una decisió que hauríem de prendre amb la resta del meu equip, i encara ni n’hem parlat.