L’FP guanya prestigi social malgrat que la formació dual és la gran desconeguda
Diari de Girona. Un informe de CaixaBank Dualiza assegura que tan sols l’11% de la ciutadania sap què és la modalitat de cicles que combinen l’aprenentatge aula-empresa
Després de dècades d’un injust arraconament acadèmic, polític i social, la Formació Professional té una imatge majoritàriament positiva. Gairebé set de cada deu persones (68,7%) consideren que són uns estudis molt o força vàlids, percebuts com un factor clau per a la inserció laboral i per millorar la competitivitat de les empreses espanyoles. El veredicte favorable augmenta amb la proximitat: el 74% de les persones que han cursat FP la valoren positivament, davant del 66% de les que no tenen aquests estudis. És a dir, conèixer l’FP és valorar-la positivament. La bona fama i l’expansió tenen, però, dos frens: el desconeixement de la modalitat dual (que combina formació a l’aula i a l’empresa) i l’escassa orientació que reben els estudiants.
Elaborat per CaixaBank Dualiza i presentat ahir a Madrid, el baròmetre de l’FP demostra que qui més la valora són els qui la coneixen, i qui en té pitjor opinió són els qui la desconeixen. La reputació dels cicles és vuit punts més alta en el cas dels qui tenen un familiar que els cursa. L’estigma que encara arrossega l’FP pateix un fort component socioeconòmic; és a dir, existeix un «prejudici de classe». Malgrat que l’FP està guanyant prestigi a passes de gegant durant aquests darrers anys i ja no és la germana pobra del sistema educatiu, el perfil detractor o escèptic està molt relacionat amb nivells d’estudis i ingressos alts. Aquest segment de la població és el que continua creient que l’FP és una opció de descart i no d’elecció, és a dir, que s’escull per dificultats en els estudis previs.
El baròmetre alerta que la modalitat dual només és ben coneguda pel 11% dels enquestats, 1.523 persones d’entre 16 i 65 anys o més residents a les 17 comunitats autònomes i amb tota mena de nivells d’estudis: des de l’ESO com a màxim fins a FP, universitat i postgraus. El 45% no la coneix i la resta en té una idea molt superficial. Qui menys en sap són les persones més grans, que tenen un paper fonamental a les llars, atès el seu rol d’«influencers» familiars.
Tot i que la legislació actual converteix tota l’FP en dual, la realitat és que l’alumnat d’aquesta modalitat continua sent minoritari. Els estudiants matriculats en FP (curs 2023-24) ascendeixen a 1.137.357. D’aquests, 60.018 cursen dual, segons l’estadística oficial del Ministeri d’Educació i FP; és a dir, poc més del 5%.
L’FP dual no només millora la
Poc més del 5% dels alumnes matriculats en FP cursen la modalitat dual
Respecte a la universitat, l’FP és precebuda com més pràctica
qualitat de l’aprenentatge, sinó que dispara les possibilitats de trobar feina. El mes de novembre passat, el ministeri va publicar una estadística que assegurava que, el primer any després d’acabar el cicle dual, la taxa d’afiliació —entesa com el percentatge d’alumnes que es troben en alta laboral— és del 40% en grau mitjà i del 63% en grau superior. Al cap de tres anys, la taxa s’eleva al 64% i al 72%, respectivament. Un estudi recent de l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” assegura que, a Catalunya, els graduats en FP dual guanyen un 28% més que els d’FP tradicional.
A més del desconeixement del sistema dual, un altre punt feble en la bona percepció social de l’FP té a veure, precisament, amb els salaris. Gairebé la meitat dels enquestats per CaixaBank Dualiza (45%) creuen que els sous dels titulats en FP són una mica ,és baixos o molt més baixos que els dels universitaris.
Més places
L’estudi confirma igualment que l’orientació educativa és una altra feblesa. Un 40% considera que l’orientació que reben els joves és insuficient o inexistent. Més de la meitat (55%) afirma no haver rebut mai orientació específica sobre l’FP. Tanmateix, el seu impacte és positiu, perquè la majoria dels qui sí que la van rebre la van trobar útil, essent els centres educatius la font més fiable.
Enfront del batxillerat, l’FP és percebuda com més pràctica, més especialitzada i més útil per trobar feina. No obstant això, el batxillerat manté un avantatge en prestigi social, ja que només un 25% de la població considera que l’FP té més reconeixement. Pel que fa a la universitat, l’FP és vista com a més pràctica i més accessible econòmicament, i també més útil per a trobar feina. La universitat, mentrestant, és percebuda com una opció socialment més prestigiosa i, en major mesura, com la més eficaç per al desenvolupament professional a llarg termini.
La principal demanda de la societat és augmentar les places. Gairebé la meitat de les persones enquestades (45%) ho descriuen com la prioritat més urgent, seguida de la millora de recursos i de les infraestructures dels centres (32%). També destaca la necessitat d’una oferta més variada pel que fa a les especialitats i de més opcions que facilitin la compatibilitat amb la feina.