La província de Girona creix en habitants excepte en cinc municipis
Diari de Girona. En els darrers 25 anys, de forma general, la població de les comarques gironines ha crescut en municipis de la Costa Brava i més metropolitans
La província de Girona ha registrat un creixement sostingut de població en els darrers 25 anys, especialment als municipis de la Costa Brava i als entorns més metropolitans, mentre que només cinc municipis han perdut habitants en aquest període: Portbou, Colera, Foixà, Regencós i Osor. Aquesta evolució situa Girona dins la tendència general del país, marcada per un fort augment demogràfic concentrat a les zones costaneres i urbanes.
En el conjunt de Catalunya, la població ha crescut en 1,7 milions de persones en un quart de segle, passant de 6,2 milions a més de 8 milions d’habitants. En l’àmbit europeu, només quatre dels 27 estats de la Unió Europea han experimentat un ritme de creixement superior. Dels 20 milions de nous residents que ha guanyat el conjunt de la UE en aquest temps, un de cada deu viu a Catalunya.
Aquest augment s’explica principalment per l’arribada de població d’origen estranger, que avui ja representa un 25% dels residents. La major part d’aquest creixement s’ha concentrat a l’àrea metropolitana de Barcelona i a les zones costaneres, fet que no ha evitat, però, l’envelliment de la població ni tampoc el despoblament dels municipis més petits. En aquests 25 anys, l’edat mitjana ha passat dels 40,6 als 43,7 anys, mentre que prop de 200 micropobles han perdut habitants.
Un 30% més de població
Malgrat la davallada sostinguda de la natalitat, Catalunya ha guanyat gairebé un 30% de població en aquest període. Les projeccions de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) apunten que la tendència continuarà: en els pròxims deu anys el país podria sumar 541.000 habitants més, fins a arribar als 8,55 milions. Aquest creixement es produirà tot i que el saldo natural continuarà sent negatiu —amb més defuncions que naixements— i estarà impulsat de nou pel saldo migratori, estimat en 654.000 persones.
El creixement no ha estat homogeni. De manera general, s’ha concentrat a les comarques metropolitanes i costaneres, amb algunes
Portbou, Colera, Foixà, Regencós i Osor són les úniques poblacions que han perdut habitants
excepcions. Només tres comarques han perdut població respecte a l’any 2000: la Terra Alta (-6,1%), el Ripollès (-1,1%) i les Garrigues (-1%). En canvi, el Barcelonès ha guanyat més de 250.000 habitants i supera els 2,35 milions; el Vallès Occidental ha crescut un 34% fins als 960.000 veïns, i el Baix Llobregat ha augmentat un 25%, amb més de 170.000 habitants nous.
També destaquen el Maresme i el Vallès Oriental, amb creixements relatius del 37% i el 38%, respectivament. En nombre absolut d’habitants guanyats, després de l’entorn metropolità sobresurten comarques com el Tarragonès, el Gironès, la Selva, el Baix Penedès, el Baix Camp i el Garraf. Fora de l’àmbit metropolità i costaner, el Segrià és l’única comarca que ha sumat més de 50.000 habitants en aquests 25 anys.
Aquest creixement ha fet augmentar també el nombre de municipis de més de 10.000 habitants. Fa un quart de segle n’hi havia menys de 100 a tot Catalunya; avui ja en són 132, amb 38 incorporacions noves. El fenomen es concentra sobretot en comarques metropolitanes i costaneres, però també té una presència destacada a les comarques gironines.
Al Baix Empordà, quatre municipis han superat aquest llindar: la Bisbal d’Empordà, Platja d’Aro, Calonge i Sant Antoni i Torroella de Montgrí. Altres zones amb un fort increment de municipis mitjans són el Maresme, el Vallès Oriental i el Baix Llobregat. Algunes poblacions costaneres han arribat gairebé a triplicar la població, com Cunit o Cubelles.
Fora de l’àmbit metropolità, també destaquen municipis que han doblat habitants, com Alcarràs, Piera o Masquefa. En canvi, només un municipi de més de 10.000 habitants ha perdut població en aquest període: Badia del Vallès, que ha retrocedit un 16%.
L’altra cara del creixement és el despoblament rural. Els municipis de fins a 1.000 habitants concentren el 88% dels casos de
Els municipis de fins a 1.000 habitants són el 88% dels casos de pèrdua de població a Catalunya
pèrdua de població: 194 dels 219 municipis que han retrocedit són micropobles. Aquesta realitat afecta prop del 40% d’aquest tipus de municipis a Catalunya. El president de l’Associació de Micropobles de Catalunya i alcalde de Riner, Joan Solà, adverteix que la pèrdua de serveis bàsics com escoles, assistència sanitària o comerç dificulta la capacitat d’atreure noves famílies.
Paral·lelament, l’evolució demogràfica està marcada per un envelliment progressiu. Les persones de 65 anys o més ja representen prop del 20% de la població, mentre que els infants i joves de fins a 14 anys se situen en mínims històrics, amb un 13%. La piràmide poblacional ha deixat enrere la forma d’arbre de Nadal de principis de segle i tendeix cap a un perfil més romboïdal, amb menys pes a les franges més joves.
El fenomen migratori
El fenomen migratori ha estat clau en aquesta transformació. El 2025, per primer cop, un de cada quatre residents ha nascut a l’estranger, quan fa 25 anys eren només el 5%. Tot i això, el percentatge de població amb nacionalitat estrangera és del 18%, ja que molts residents han adquirit la nacionalitat espanyola. Les comunitats més nombroses continuen sent les d’origen sud-americà i africà, tot i que en termes relatius han crescut amb força les procedents de la UE i d’Àsia.
En comparació amb Europa, Catalunya destaca clarament. El creixement demogràfic del 4,9% supera el de l’Estat espanyol i el dels principals països de la Unió Europea, com França, Itàlia o Alemanya. Només Luxemburg, Malta, Xipre i Irlanda han crescut a un ritme més elevat en aquest període.