El Govern ha aprovat la meitat de les lleis promeses aquest any
Diari de Girona. De les 47 normes que l’Executiu preveia se n’han materialitzat 24, mentre que de les 87 que planejava iniciar, n’ha impulsat el 31%. Aragonès va assegurar en el segon any de mandat haver complert un 40% del pla.
El tancament de l’any sempre és sinònim de fer balanç. També per al Govern de Salvador Illa, que va arrencar el 2025 amb uns propòsits plasmats sobre el paper, però que a la pràctica acaba amb una fotografia que està lluny de la seva pretensió. De totes les normes que preveia aprovar, que són un total de 47, n’ha acabat culminant 24; és a dir, el 51%. I de les 87 que tenia pensat iniciar, ha posat en marxa una de cada tres, el 31%. «És una xifra modesta, però significativament superior a la d’altres anys», reconeixen a l’Executiu. A tall d’exemple: en el seu segon any de mandat, el Govern de Pere Aragonès assegurava haver complert un 40% del seu pla, encara que no desglossava les lleis anualment.
Hi ha diversos factors que han influït, segons el Govern, en el fet que el percentatge de compliment sigui aquest. Un d’ells és que s’ha anat prioritzant intensificar les mesures en matèria d’habitatge, algunes via decret llei i altres mitjançant proposició de llei al Parlament. La setmana passada es va aprovar la regulació dels lloguers de temporada i en els últims mesos s’han il·luminat mesures com la de contenció de rendes a les zones tensionades o el règim sancionador per als qui incompleixin els topalls dels lloguers.
Al mateix temps, s’han impulsat també mesures per reforçar l’Agència Tributària de Catalunya amb la finalitat de preparar-la per al nou model de finançament singular. És a dir, que l’acció del Govern en minoria d’Illa, condicionada per les grans carpetes que ERC i els comuns situen a l’epicentre de la negociació, repercuteix també en l’alteració dels plans normatius previstos inicialment.
Però no només això, ja que també les urgències que han irromput a la legislatura, com la gran apagada de l’abril, les successives crisis en l’àmbit de l’agricultura i la ramaderia o les danes i els incendis, han influït en la presa de decisions i s’han traduït en lleis. Exemple d’això va ser la norma per augmentar la resiliència del subministrament elèctric a Catalunya, la de mesures urgents per al sector agrari i forestal, la de prevenció d’incendis o la relativa a la gestió del risc d’inundació dels càmpings. A més, el fet de no haver pogut disposar de nous pressupostos enguany també ha requerit l’aprovació de fins a tres decrets llei de suplements de crèdit.
El Govern sí que pot treure pit d’haver culminat o iniciat la tramitació de bona part de les normes en matèria de simplificació administrativa i reglamentària, així com iniciatives emblemàtiques per al seu projecte, com la del desplegament de la llei de barris o l’Estatut de Municipis Rurals, heretat de l’anterior executiu. També està a punt el registre d’habitatges buits. Unes altres, encara que no estiguin aprovades de manera definitiva, sí que han iniciat el camí, com la de finançament local, o estan en fase més avançada al Parlament, com la de l’erradicació de l’amiant o la de memòria democràtica, que estan a les portes de ser aprovades.
No obstant això, hi ha altres que s’han quedat en el camí com algunes en matèria mediambiental, com la llei de residus o la de l’Agència de la Natura. Tampoc han avançat algunes iniciatives en matèria de dependència. La conselleria de Drets Socials i Inclusió ha hagut d’afrontar enguany la refundació de la Dgaia, un conflicte inesperat.
Autocrítica
No obstant això, més enllà dels contratemps i dels compromisos contrets amb els socis d’investidura, també assumeixen des del Govern causes endògenes per explicar el grau de compliment del pla normatiu. D’una banda, admeten no haver calibrat prou el procés «excessivament llarg», però alhora «garantista», que suposa tramitar una llei des que s’elabora i s’exposa públicament fins que arriba al Parlament. D’altra banda, reconeixen que s’han «sobreestimat els recursos necessaris o el personal» disponible per impulsar una norma. També hi ha iniciatives que, en lloc de portar-se al Parlament com a projectes de llei del propi Govern, acaben tramitantse com a proposició de llei, com la d’acció exterior i relacions amb la UE o la llei de mecenatge.
Amb tota aquesta experiència, l’Executiu està ultimant el pla normatiu del 2026 amb l’objectiu que, a finals de l’any que ve, el balanç pugui ser més ajustat a les previsions. En tot cas, en el Govern defensen que es tracta d’una eina que, sense que sigui de caràcter obligatori, tindrà molta utilitat perquè permet, a més de disposar d’una carta de navegació, obrir una finestra de «transparència» i de rendició de comptes davant la ciutadania.
A més, el compromís que assumeixen a l’Executiu és el de millorar el procés d’elaboració normativa sobre la base de l’estratègia Better regulation de la UE destinada a garantir que les lleis que s’elaboren siguin necessàries, clares i generin el mínim de càrregues admistratives.