«Si volem que Rodalies sigui puntual, fa falta més que traspassar la gestió»
Diari de Girona.
— Insisteixen que no paren d’invertir a Rodalies a Catalunya, però la percepció de l’usuari continua sent nefasta. Ara fa cinc anys del pla de Rodalies: què és el que han fet i què els falta?
— Hem invertit més de 3.000 milions d’euros. És l’ecosistema de rodalies més potent d’Espanya, el més complex, antic i amb més problemes de capacitat, i no només cal millorar el que ja hi ha, sinó que cal incrementar la capacitat. És un ecosistema ferroviari que es troba en la tempesta perfecta, fet que provoca que l’usuari no percebi tot el que s’està fent. Per què? Perquè som a l’ull de l’huracà. Tenim material rodant obsolet: estem a punt de rebre els nous trens, però ara mateix tenim els més antics. Infraestructura obsoleta i manca de capacitat i, per tant, una situació en què cal fer obres a dojo, i se n’estan fent.
— On?
— Per exemple, a les estacions. Hi ha obres en més de 40. Parlo, per exemple, de qüestions quotidianes com els ascensors. El primer diagnòstic que teníem era que prop del 80% dels ascensors i escales de Rodalies no funcionaven. En un any llarg hem reduït aquest percentatge. No sé si ja som al 15%. És moltíssim el que s’està fent.
— I això era falta d’inversió?
— Bé, jo crec que era un problema múltiple. Inversió, governança, moltes coses. S’hi està posant diners i també una altra governança damunt la taula. I després, la capacitat. Estem renovant línies i cal dotar-les de capacitat. Estem duplicant vies i tot això sense deixar de prestar el servei, excepte en alguns casos com ara a l’R3.
— Els usuaris estan cansats.
— Si talléssim el servei sis mesos, tot aniria com la seda. Tenim incidències de manera permanent per compaginar obres i servei. I després, sé que a Catalunya no agrada que ho digui, però hi ha una panòplia desproporcionada de causes externes a la infraestructura. Parlo d’atropellaments, vandalisme, robatoris de cable. Rodalies concentra el 50% de les incidències d’aquestes característiques de tot Espanya. Aquest és un altre factor que incideix en aquesta tempesta perfecta. Però soc optimista.
— Acostar la gestió, el traspàs de competències, és la solució?
— Estem treballant molt bé amb el Govern. I estem posant molta cura a millorar. Estem en aquest procés de traspàs perquè la gestió es faci més des de la proximitat, posant-ho tot perquè Rodalies sigui un servei òptim aviat.
— Sempre es demana paciència a la ciutadania.
— Sí, però patiran. Però també anirem millorant. Ascensors, escales… tot i que quan renoves una línia no es veu fins que l’obra no està acabada. Però això es veurà. I aviat entraran nous trens.
— Un dels problemes històrics ha estat precisament la manca de coordinació entre el gestor de la infraestructura, l’operadora, el ministeri, la Generalitat.
— Aquest no és un problema exclusiu de Rodalies. Volem que Adif i Renfe no treballin d’esquena l’un a l’altre. Estem intentant que actuïn coordinadament. Ara hi ha un model de gestió en gestació en què estem fent passos molt clars endavant, i això ho veuran.
— L’empresa mixta és a punt? Havia d’estar abans de final d’any.
— Només falta una signatura a la notaria, és només un tràmit, i l’any que ve serà un any per començar a dotar aquesta empresa de mitjans, d’estructures organitzatives, etc.
— La negociació amb els sindicats de Renfe, ERC i el Govern no va ser senzilla.
— S’han encaixat les peces del trencaclosques d’una manera raonable. Hi havia interessos molt variats, no dic oposats, però sí diferents, i crec que això finalment s’ha resolt prou bé. Tenim una pau social important que calia preservar. Hem habilitat un model de gestió en què l’última paraula i el comandament els tindrà la Generalitat i, per tant, el territori. Hem combinat molt bé les aspiracions de la plantilla i la seva tranquil·litat amb els desitjos del territori de gestionar la infraestructura d’una manera més propera.
— Aquesta gestió més pròxima, ha de repercutir en el servei diari?
— Hi ha de repercutir. No llençaré terra sobre un model en què estic treballant i pel qual estic apostant. Però també dic que la cessió per si sola no és miraculosa.
— Per què?
— Si no renovem les línies, si no ampliem la capacitat, si no tenim trens nous, ja pots tenir un gestor meravellós, que estarà limitat. Si volem de debò un canvi perquè Rodalies sigui un servei puntual, previsible, fiable i eficaç, cal més que traspassar una gestió. Qui gestioni Rodalies d’aquí a dos o tres anys dirà que el traspàs ha estat màgic, però abans cal invertir molt. Tot ha d’anar de la mà.
— Vostè és el setè ministre que promet terminis per al corredor mediterrani, ara el 2027. Catalans i valencians tenen la sensació de déjà-vu.
— Avui el 82% del corredor està executat o en execució. Quan vam arribar, el 60% no tenia ni un paper. Som als últims anys per completarlo. El 2027 estarà operatiu entre Almeria i la frontera francesa. No demano que creguin les meves paraules, demano que mirin l’obra. Està executada, certificada i a la vista. Moltes infraestructures no es veuen fins que s’acaben; per això cal fer pedagogia. Tot està calendaritzat perquè el 2027 hi hagi alta velocitat entre València i Barcelona, i amb Alacant i Castelló. Després caldrà trobar els trens.
— És un servei molt esperat.
— Quan el corredor mediterrani estigui en marxa, la demanda serà enorme. Per això és necessària la connexió Barcelona-Lleida per alleugerir la línia per Tarragona. No és un problema per a Tarragona, al contrari. Aquest projecte ja té licitat l’estudi de viabilitat. Em comprometo als passos immediats: estudi de viabilitat, estudi informatiu, projecte i obra.