Els nous habits de consum provoquen que s’hagi d’acostar el negoci als clients
Diari de Girona. Empresaris del sector alimentari i logístic debaten en el segon Fòrum Empresarial de Peralada com afrontar els canvis de tendències.
Trobar l’equilibri entre la continuïtat lligada als orígens i l’adaptació als nous hàbits de consum: aquest és el repte al qual s’enfronten les empreses i els representants municipals de l’Alt Empordà. En un escenari marcat per la pèrdua del client tradicional en l’hostaleria, la crisi del vi i la reinvenció del transport pesat europeu, les receptes més repetides per les empreses apunten als negocis de proximitat i a diversificar i buscar nous mercats.
En aquest clima econòmic incert, el Mirador del Castell de Peralada va tornar a convertir-se en punt de trobada per a més d’un centenar d’assistents en la segona edició del Fòrum Empresarial de Peralada, organitzat per El Periódico, Activos, Empordà i Prensa Ibérica, editori d’aquest diari, amb el patrocini de Neorg, la col·laboració del Castell Peralada i el suport de la Generalitat.
El primer diagnòstic va concloure que el ritme de vida més frenètic i la precarietat salarial estan transformant la restauració i les formes de consum. «El supermercat de proximitat continua creixent gràcies a la compra immediata, però en l’hostaleria el client de menú s’està perdent perquè ara dina a l’oficina», va assenyalar Lluís Labairu, director general de Transgourmet Ibérica.
L’alça de preus ha elevat el cost mitjà del menú diari a 17 o 18 euros, una xifra «insostenible amb salaris mitjans de 1.200 euros». El resultat? Una nova tendència en la qual molts treballadors opten per dinar a l’empresa amb racions individuals comprades a supermercats.
Llars més petites
Així, el responsable de la companyia –que celebra el seu centenari i factura 1.250 milions d’euros– va destacar que aquesta transformació social està modificant l’estructura del consum: «Hem passat de grans unitats familiars a llars cada vegada més petites, on predominen el microones i les fregidores d’aire», va explicar.
Uns canvis que tampoc deixen indiferent el sector vinícola. Segons Rocío Muñoz, directora d’exportació de Perelada & Chivite, «el mercat del vi està en crisi» perquè «les noves generacions ja no se senten identificades amb aquest producte».
Muñoz va recordar que les vendes de vi a Espanya han retrocedit un 5% des del 2020, situant-se en nivells dels anys 60. Segons el seu parer, el fenomen respon tant a polítiques sanitàries més restrictives com a canvis socials, amb àpats més curts i menys ocasions per compartir una ampolla.
Davant d’això, Perelada aposta per «beure menys, però millor», prioritzant la qualitat al volum, i reforçant la diversificació de cellers i orígens per reflectir la identitat de cada territori. La companyia, que va facturar 60 milions d’euros el 2024, ha entrat en el segment del vi sense alcohol per respondre a un consumidor més saludable i divers. «La clau és adaptar-se sense perdre l’origen», va resumir Muñoz, que va descartar noves adquisicions i va apostar per consolidar les inversions recents i continuar apostant per l’exportació, de la qual depèn gairebé un 40% de la seva facturació.
En aquesta mateixa línia d’internacionalització, Pere Padrosa, president de Transports Padrosa, companyia centenària amb seu a l’Alt Empordà, va destacar la sostenibilitat com a eix transversal de les seves polítiques. «Per Europa transiten cada dia sis milions de vehicles pesats que necessiten aturar-se», va recordar. En aquest sentit, va explicar que el seu grup treballa en el desenvolupament de Nection, una xarxa paneuropea d’àrees de descans segures i eficients per a camions, que «aporta valor a la transició energètica» i millora la qualitat de vida dels conductors.
El projecte, desenvolupat al costat del fons d’infraestructures TIIC (grup Rothschild), contempla 48 aparcaments segurs amb 30.000 places a cinc països europeus i una inversió de 640 milions d’euros fins el 2030. «Recomençar no és una crisi, és una oportunitat», va afirmar, reivindicant el caràcter empordanès i internacional de la seva empresa, que busca consolidar la seva expansió «en xarxa» des de la comarca cap a Europa.
El diàleg final, protagonitzat pels alcaldes Jordi Masquef (Figueres) i Gael Rodríguez (Portbou), va tancar la jornada amb una mirada territorial. Tots dos van coincidir en la necessitat de recuperar el prestigi i la projecció dels seus municipis, tot i que des de realitats diferents.
La visió municipal
«Figueres ha de recuperar el prestigi perdut. Volem que algú que treballi a Barcelona vulgui continuar vivint aquí», va defensar Masquef, partidari de polítiques que atraguin talent i qualitat de vida. Rodríguez, per la seva banda, va reconèixer que Portbou està encara «en una carrera per cobrir les necessitats bàsiques», però va confiar que d’aquí a quatre anys la ciutat passarà «del segle XX al XXI». Va denunciar el desaprofitament del 80% de l’estació ferroviària del municipi i va reclamar projectes de futur que la converteixin en motor local.
L’intercanvi va ser constructiu, tot i que va incloure matisos polítics en els quals Masquef va criticar la manca d’entesa amb la Generalitat i «l’esquerra més dogmàtica», mentre que Rodríguez va advocar per «la política d’abans», basada en el consens i no en la crispació.
En resposta a les seves intervencions, el secretari de Territori, Urbanisme i Agenda Urbana de la Generalitat, Víctor Puga, va elogiar la «visió municipalista, amb els peus a terra» dels dos alcaldes. Amb referència a la lentitud administrativa, va admetre que «cal ser autocrítics i reconèixer que l’administració està molt tensada i burocratitzada». Finalment, va fer una crida a fomentar una participació més gran entre els diferents sectors públics i a enfortir la col·laboració público-privada.